Christo i Jeanne-Claude: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Correcció
Línia 1:
{{millorar ortografia|data=gener de 2017}}
 
[[Fitxer:Christo and Jeanne-Claude crop.jpg|thumb|250px|Jeanne-Claude i Christo]]
'''Christo''' (n. [[Gàbrovo]], [[Bulgària]], [[13 de juny]] de [[1935]]) i '''Jeanne-Claude''' (n. [[Casablanca]], [[Marroc]], 13 de juny de 1935 - 18 de novembre de 2009) són un matrimoni d'artistes que realitza [[instal·lacions artístiques]] ambientals (''[[Land Art]]'').<ref name=RBA>{{ref-llibre |títol=Diccionario de Arte I|lloc=Barcelona|editorial=Spes Editorial SL (RBA)|any=2003|isbn=84-8332-390-7|pàgina=p.111|consulta=27 de novembre de 2014}}</ref>
Linha 6 ⟶ 4:
Es caracteritzen, principalment, per utilitzar [[tela]] per a embolicar gegantins edificis o cobrir extenses àrees públiques.
 
Han realitzat les seues instal·lacions en diferents països: l'any [[1972]] van folrar l'[[edifici del Reichstag]] en d'[[Alemanya]] i enel [[1985]] van cobrir el [[Pont Neuf]] ende [[París]]. També van construir una cortina de 39 quilòmetres de llarg, anomenada ''Running Fence'', en la comuna francesa de [[Marin (Alta Savoia)|Marin]] en [[1973]]. El seu treball més recent va ser ''The Gates'' (2005), el que va consistir aen instal·lar 7.503 marcs metàl·lics en el [[Central Park]] de [[Nova York]].
 
== Christo ==
[[Fitxer:Christo_by_Erling_Mandelmann.jpg|thumb|1972]]
Christo, l'artista primordial i dissenyador dels projectes del duo, va nàixer el 13 de juny de 1935 ena [[Gàbrovo]], [[Bulgària]]. Son pare, Vladimir Javacheff, era un científic i sa mare, Tsveta Dimitrova, era secretària de l'Acadèmia de Belles Arts de [[Sofia]]. Els artistes de l'Acadèmia que visitaven la seua família van observar el talent artístic de Christo a una primerenca edat.
 
Per part de son pare, Christo és descendent d'un immigrant alemany a Bulgària. El besavi de Christo, l'alemany Friedrich Fischer, havia inventat un sistema modern per a la producció massiva de [[rodament]]s. Fischer va enviar alel seu fill -l'avi de Christo, Vitus Fischer- a Bulgària per a inaugurar la primera fàbrica de rodaments d'[[Europa Oriental|Europa de l'Est]]. Després de col·lapsar el projecte (14 obrers búlgars van morir en un accident ena la fàbrica) i en veure que la policia local el mirava amb recel, Vitus Fischer va canviar la seua identitat a la de Dmitri Javacheff, nom d'un dels treballadors que van morir en l'accident. Amb la seua nova identificació, Vitus es va reincorporar a la societat com un búlgar comú i corrent i va començar a treballar en un negoci de producció de llet. El nétfill de Dmitri, Vladimir Javacheff, va mostrar les aptituds tecnològiques del seu avi i es va convertir en un científic acadèmicament reeixit a Bulgària, tot i que encara era pobre.
 
Christo es va adonar dels seus orígens alemanys ena la dècada dels [[Anys 1970|1970]] i, després d'un breu juí en les corts de la llavors [[Alemanya Occidental]], va ser indemnitzat amb el 49% del patrimoni de Friedrich Fischer. Encara que açò faria de Christo un milionari, ell va decidir viure modestament d'amb una part del que produïa la seua obra artística, donant la majoria dels seus ingressos i tota la seua herència a organitzacions de caritat.
 
En la seua joventut, Christo es va interessar en el [[teatre]] i en les obres de [[Shakespeare]]. En [[1953]], va ser admès en l'Acadèmia de Belles Arts, però es va desil·lusionar de l'estricte [[currículum]] imposat pel [[Partit Socialista Búlgar|Partit Socialista]] de l'època. Va estudiar Art ena l'acadèmia de Sofia des de [[1952]] fins a [[1956]] i un altre any més ena [[Praga]], [[Txecoslovàquia]]. EnEl [[1957]], Christo va fugir de l'[[estat socialista]] amagant-se en un camió que transportava medicina a [[Àustria]].
 
Christo es va instal·lar ràpidament ena [[Viena]] i es va matricular ena l'Acadèmia Vienesa de Belles Arts. Després de només un semestre allí, va viatjar a [[Ginebra]] i després es va mudar a [[París]]. A causa del viatge, va perdre la [[ciutadania]] i es va convertir en una persona [[apàtrida]]. La seua vida a París es va caracteritzar per la carència econòmica i l'aïllament social, que va ser incrementat per la seua dificultat per a aprendre el [[francès]]. Va guanyar diners pintant retrats, la qual cosa va comparar amb la prostitució. En visitar les galeries i museus de la ciutat, es va inspirar en l'obra de [[Joan Miró]], [[Nicholas de Stael]], [[Jackson Pollock]], [[Jean Tinguely]] i principalment en la de [[Jean Dubuffet]].
 
Al gener de [[1958]], Christo va fabricar la seua primera peça de "d'art embolicat": va cobrir un pot de pintura buit amb un [[llenç]] remullat en [[acrílic]]. Ho va amarrar i va pintar amb goma d'apegar, arena i pintura d'automòbil. Un empresari alemany, anomenat Dieter Rosenkranz, va comprar diverses obres xicotetes "embolicades" per Christo. Va ser a través de Rosenkranz que Christo va conèixer l'artista francès [[Yves Klein]] i a l'historiador de l'art [[Pierre Restany]].
 
== Jeanne-Claude ==
Jeanne-Claude va nàixer el mateix dia que Christo (13 de juny de 1935) ena Casablanca, El Marroc. Sa mare, Précilda, tenia 17 anys quan es va casar amb el pare de Jeanne-Claude, el Major Léon Denat. Précilda i Léon es van divorciar poc de temps després del naixement de Jeanne-Claude. Durant la [[Segona Guerra Mundial]], Jeanne-Claude va viure amb la família de son pare mentre ella seuseua mare combatia ena la [[Resistència francesa]]. Després de finalitzar la guerra enel [[1945]], Précilda va trobar a Jeanne-Claude emocionalment pertorbada i desnodrida.
 
EnEl 1946, Précilda va contraure noces amb l'influent General Jacques de Guillebon. La família va viure a París des de 1945 fins a 1952, traslladant-se a [[Tunis]] enel 1952 i tornant a París enel 1957.
 
== La parella ==
Christo i Jeanne-Claude es van conèixer enel 1958, quan ell va ser l'encarregat de pintar un retrat de sa mare, Précilda de Guillebon. Inicialment, Christo es va sentir atret per la germanastra de Jeanne-Claude, Joyce. Jeanne-Claude estava compromesa amb Philippe Plachon. Al cap de poc d'haver-se casat amb ell, va quedar embarassada de Christo. Encara que era casada amb Plachon, Jeanne-Claude ho va abandonar immediatament després del viatge de noces. El fill de Christo i Jeanne-Claude, Cyril, va nàixer l'11 de maig de 1960. Els pares de Jeanne-Claude estaven molestos amb la relació, particularment pels humils orígens de Christo. A pesar deMalgrat l'adversitat, la parella va contraure matrimoni el 28 de novembre de 1962.
 
EnEl 1959, Christo va canviar el seu enfocament als objectes embolicats. En comptelloc d'adornar el material envoltant-lo amb goma d'apegar i arena, ho va mantindre mantindre intacte. L'any següent, va deixar de pintar per complet i va finalitzar la seua sèrie ''Inventory''.
 
EnEl 1961, Christo va embolicar barrils en elal port alemany de [[Colònia (Alemanya)|Colonia]]. Aquest projecte es va convertir en el primer on Christo cobria objectes de gran grandària. EnEl 1962, la parella va enfrontar el seu primer projecte monumental, ''Rideau de Fer'' (''Cortina d'Acer'', en idioma francés). Sense advertir-los a les autoritats i com una declaració en contra del [[Mur de Berlín]], van bloquejar amb barrils de petroli la Rue Visconti, un xicotet carrer sobre el [[Riu Sena]]. Jeanne-Claude va persuadir als [[policia|policie]]s, aconseguint que l'obra artística romanguera en elal lloc durant algunes hores. Encara que Christo duia a terme simultàniament la seua primera exhibició en una galeria, va ser el projecte Visconti el que hoel va donar a conéixerconèixer a París.
 
AlEl febrer de [[1964]], Christo i Jeanne-Claude arribaren a [[Nova York]]. Després d'una breu gira per Europa, es van establir als [[Estats Units ald'Amèrica|Estats Units]] el setembre d'aquell any. Encara que eren pobres i amb un deficient maneig de l'idioma anglésanglès, Christo va exposar el seu treball en diverses galeries, incloent la Galeria Leo Castelli a Nova York i la Galeria Schmela ena [[Düsseldorf]], Alemanya. Christo va començar a embolicar aparadors de botigues. La venda dels aparadors va ajudar a finançar deutes i altres projectes artístics de la parella. El seu pròximsegüent treball, un paquet de 1.200 metres cúbics, va ser construït amb la col·laboració d'estudiants entusiastes. Al començament de 1968, Christo i Jeanne-Claude van abandonar la Galeria Leo Castelli per a mantindre la seua autonomia.
 
== Treballs a gran escala ==
=== ''Documenta 4'' ===
EnEl 1968, Christo i Jeanne-Claude van tindre l'oportunitat de participar en [[documenta|Documenta 4]] ena [[Kassel]], Alemanya. En aquesta ocasió, laera visible a una distància de 25 quilòmetres. Els primers intents van fallar quan la superfície de polietilè es va malmetre mentre era hissada. Després de repetitsrepetides reparacions i usant les dues grues més grans d'Europa, el projecte finalment es va fer realitat. El paquet tubular va romandre allí durant dos mesos i va tindre un valor de $70.000 dòlars, suma difícil de reunir per a Christo i Jeanne-Claude.
 
=== ''Wrapped Coast'' (''Costa Embolicada'') ===
A finals de [[1969]], Jeanne-Claude i Christo van embolicar la costa de [[Little Bay]] ende [[Sydney]] ([[Austràlia]]) amb la col·laboració de cent trenta ajudants que van dedicar disset mil hores de treball. El projecte va necessitar 9.300 metres quadrats de tela sintètica i 56 quilòmetres de soga. Després de la resistència inicial de les autoritats i el públic, les reaccions van ser majoritàriament positives.
 
=== ''Valley Curtain'' (''Cortina de la Vall'') ===
A finals de 1970, Christo i Jeanne-Claude van començar a preparar-se per al projecte "''Valley Curtain"''. Un drap de 400 metres de llarg seria estirat a través del [[Rifle Gap]], una [[vall]] ende les [[Muntanyes Rocoses]], prop de Rifle, [[RoigColorado]]. La realització de l'obra va ser complicada a causa dels $230.000 ([[Dòlar dels Estats Units|dòlars nord-americans]]) que van haver de reunir i les protestes d'alguns grups ambientalistes. El projecte va requerir 14.000 metres quadrats de drap per a ser penjat en un [[cable d'acer]], el qual estava subjecte a barres metàl·liques fixades en concret en cada vessant. També van ser necessàries dues-centes tones de [[formigó]], que van haver de ser transportades a mà en poals costa amunt.
 
El pressupost va augmentar a $400.000, causant-li a Christo i a Jeanne-Claude problemes addicionals amb el finançament. Finalment, es van vendre suficients peces d'art per a reunir els diners. El 10 d'octubre de 1971, la cortina taronja estava preparada per a ser penjada, però estava esgarrada a causa del vent i les roques. Mentre una segona cortina era fabricada, Christo va rebre la resposta d'un arquitecte de Berlín per a poder embolicar l'[[edifici del Reichstag]]. El 10 d'agost de l'any següent, el segon intent de penjar la cortina va ser un èxit, encara que va haver de ser retirada 28 hores més tard a causa de l'aproximació d'una tempestat.
 
=== ''Running Fence'' (''Tanca Corredissa'') ===
EnEl 1973, després de 17 anys com [[apàtrida]], Christo es va convertir en ciutadà nord-americà. Aqueix mateix any, va començar a planejar l'obra "''Running Fence"'': una tanca feta amb pals i cables d'acer coberta per un [[vel]], que s'estenia pel paisatge fins al mar. La tanca mesurava 5,5 metres d'alt i 40 quilòmetres de llarg. Per al projecte, treballadors agrícoles van haver de ser convençuts i el permís de les autoritats va haver de ser obtingut, per la qual cosa Christo i la seua esposa van contractar a nous [[advocat]]s. A finals de 1974, Christo va traçar el trajecte de la tanca amb estaques de fusta. El 19 d'abril de 1976, el projecte finalment va començar després d'una extensa lluita contra la burocràcia. Aproximadament, 200.000 metres quadrats de [[niló]], 2.050 pals d'acer i 145 quilòmetres de cable d'acer van ser necessaris. El 10 de setembre de 1976 l'obra estava acabada. No obstant això, Christo i Jeanne-Claude van haver de pagar una multa de $60.000 (dòlars nord-americans) per no tindre el permís de les autoritats.
 
=== ''Wrapped Walk Ways'' (''Passarel·les Embolicades'') ===
En 1977, Christo i Jeanne-Claude estaven tornant préstecs i tractaven d'estalviar el màxim de diners. No obstant això, van continuar planejant futurs projectes. Al novembre d'aqueix any, Christo es va reunir amb els seus pares, veient sa mare per primera vegada després de 20 anys.
 
Amb l'obra "''Wrapped Walk Ways"'', Christo i Jeanne-Claude van cobrir 4,5 quilòmetres de passarel·les en el Parc Lloe's, ubicat en [[Kansas City (Missouri)|Kansas City]], [[Missouri]]. El projecte va requerir 12.500 metres quadrats d'un brillant niló de color groc safrà. A l'octubre, els vianants fruïren de l'obra perdurant dues setmanes. El cost del projecte va ascendir a $130.000 (dòlars nord-americans).
 
=== ''Surrounded Islands'' (''Illes Rodejades'') ===
La parella va planejar un projecte basat en la idea de Jeanne-Claude de rodejar onze illes ende la [[Badia Biscaïna]] de [[Miami]] amb 603.850 metres quadrats de [[polipropilè]] rosat. L'obra va ser finalitzada el 4 de maig de 1983 amb la col·laboració de 430 ajudants i va poder ser contemplada durant dues setmanes. Les illes van ser vigilades dia i nit per monitors en bots inflables.
 
=== Pont Neuf ===
Linha 63 ⟶ 61:
El 14 de març de 1984, Jeanne-Claude es va convertir en ciutadana nord-americana, no obstant, va mantindre una doble nacionalitat i va conservar el passaport francès. A l'agost, la parella va obtindre el permís per a cobrir el [[Pont Neuf]], després de nou anys de negociacions amb l'alcalde de París, [[Jacques Chirac]]. Per a embolicar l'estructura es van necessitar 40.000 metres quadrats de tela [[poliamida]] color arena. El 22 de setembre de 1985, el projecte havia finalitzat. En les pròximes dues setmanes, més de tres milions de persones van visitar l'obra.
 
=== Ombrel·les''The Umbrellas'' ===
Christo i Jeanne-Claude van preparar el seu pròxim treball, "ombrel·les"''The Umbrellas''. El pla consistia a instal·lar paraigües blaus i grocs ena [[Califòrnia]] i [[Prefectura d'Ibaraki|Ibaraki]], [[Japó]], al mateix temps. Al desembre de 1990, les bases per a les ombrel·les van ser col·locades. Els pedestals de 80 centímetres de llarg van ser ancorats al pis amb tensors de 1.500 [[kilopond]]s. Al setembre de l'any següent, el paraigua van ser portats als seus llocs per 2.000 treballadors. Per a conservar el paisatge, les bases van ser transportades als seus llocs amb un helicòpter. El cost final del projecte va ser de $26 milions (dòlars nord-americans).
[[Fitxer:Umbrella Project1991 10 27.jpg|thumb|esquerra|Les ombrel·les blaves instal·lades a Ibaraki, al Japó]]
Els colors de les ombrel·les van ser triats amb l'objectiu de complementar el paisatge on serien instal·lades: el groc havia d'accentuar l'herba color [[ambre]] present als tossals de Southern Califòrnia i el blau havia d'accentuar l'exuberant fullatge que rodejava un riu del Japó.
 
El 7 de setembre de 1991, estaven instal·lats 1.340 paraigua blau a Ibaraki i 1.760 paraigua groc en el Teixó Ranch de Califòrnia. L'exhibició va començar el 9 d'octubre. Un total de tres milions de persones van visitar les ombrel·les, cada una de les quals mesurava 6 metres d'alt i 8,66 metres de diàmetre. ElEls paraiguaparaigües es van convertir en una gran atracció turística, algunes persones els van utilitzar per a fer [[pícnic]]s i altres, fins i tot, els van usar com a altars de [[casament]].
 
Dos obrers van morir durant la construcció de l'obra. Una dona, Lori Mathews, va morir quan un dels paraigües la va colpejar empentat per una ratxa de vent i un home, Masaaki Nakamura, va ser electrocutat mentre removia les ombrel·les, entrant en contacte amb una línia d'alt voltatge.
 
=== L'Edifici del Reichstag ===
Després de les Ombrelombrel·les, Christo i la seua esposa es van concentrar a embolicar l'edifici del Reichstag a Alemanya. Amb el suport de la presidenta parlamentària, Rita Süssmut, la parella es va esforçar per a convèncer els membres del Parlament, anant d'oficina a oficina, enviant cartes a cada un dels 622 delegats i realitzant innumerables telefonades per a negociar. El 25 de febrer de 1995, després de llargues discussions, el [[Bundestag]] va autoritzar l'execució del projecte.
 
Més de 100.000 metres quadrats de tela de [[polipropilè]] resistent al foc, coberta per una capa d'alumini, i 15 quilòmetres de corda van ser necessaris. L'edifici va començar a ser embolicat el 17 de juny de 1995, una setmana després ja estava preparat. L'espectacle va ser contemplat per 5 milions de visitants abans de ser retirat el 7 de juliol d'aqueix mateix any.
 
=== ''Verhüllte Bäume'' (''Arbres Coberts'') ===
Entre el 13 de novembre i el 14 de desembre de 1998, Christo i Jeanne-Claude van embolicar 178 arbres en el Parc Berower, al nord-oest de [[Basilea]], [[Suïssa]]. Per a cobrir els arbres, la parella va utilitzar 55.000 metres quadrats d'un brillant [[polièster]] color plata i 23 quilòmetres de soga. Les branques dels arbres espentaven la tela creant formes úniques en cada un d'ells. La grandària de l'obra variava de 2 a 25 metres d'altura i d'1 a 15 metres d'ample, depenent del volum dels arbres. Tal com altres antics projectes, va ser finançat amb la venda de peces originals. Tot el material usat en els "''Arbres Coberts"'' va ser reciclat quan l'obra va ser desmuntada.
 
=== ''Wrapped Snoopy House'' (''Casa de d'Snoopy Embolicada'') ===
EnEl 1978, [[Charles Schulz]] va dibuixar un episodi de la seua tira còmica ''[[Peanuts]]'', on la casa del protagonista, [[Snoopy]], havia sigut embolicada en tela per Christo. En resposta, Christo contruyóva construir una casa per a gossos i la va cobrir de tela, per a posteriorment presentar-la en el Museu Charles M. Schulz l'any 2003.
 
=== ''The Gates'' (''Les Entrades'') ===
El 3 de gener delde 2005, va començar la instal·lació del projecte més extens de lesla parella, "''The Gates''", en el [[Central Park]] de Nova York. Christo i Jeanne-Claude també van batejar l'obra com "''The Gates, Central Park, Nova York, 1979-2005"'' fent referència al temps transcorregut des de la primera vegada que van demanar el permís a les autoritats, fins que el projecte va ser aprovat per l'alcalde de la ciutat, [[Michael Bloomberg]]. "''The Gates"'' va ser inaugurat el 12 de febrer del 2005 i va ser clausurat dues setmanes després. Un total de 7.053 "entrades" van ser fabricades amb un material de color groc safrà i van ser instal·lades en les sendes del parc. Mesuraven 5 metres d'alt i, combinatscombinades, tenien un ample de 37 quilòmetres.
 
El valor del projecte es va estimar en $21 milions (dòlars nord-americans) que van ser reunits completament per Christo i Jeanne-Claude. Per a finançar l'obra, la parella va haver de vendre peces artístiques de les dècades 1950 i 1960, estudis, dibuixos, collages i fotografies originals dels seus anteriors treballs. No van acceptar cap patrocini, ni tan sols la ciutat de Nova York va haver de proveir fons. Christo i Jeanne-Claude van donar a "Nurture New York's Nature Inc." totes els guanys produïts pels [[souvenir]]s que es van vendre, com ara postals, camisetes i ''afiches''. Per a previndre el vandalisme, uns 600 empleats van repartir als visitants prop d'1 milió de trossos de tela de 7 centímetres quadrats cada u. Aquests empleats també entregaven informació als espectadors sobre el projecte.
 
== Projectes futurs ==
=== ''Over The River'' (''Sobre el Riu'') ===
Christo i Jeanne-Claude van anunciar que el pròxim projecte, titulat "''Over The River''", serà construït en el [[riu Arkansas]], prop de [[Canyon City]], RoigColorado. Els plans del treball contemplen la suspensió de més de 10 quilòmetres de tela reflectora translúcida, fermada per cables d'acer ancorats a la vora del riu. La instal·lació haguera de romandre durant dues setmanes l'any 2012, mentre el riu estiga obert al públic per a la recreació.
 
Christo i Jeanne-Claude van concebre inicialment "''Over The River''" enel 1985, quan embolicaven el Pont NouNeuf i un tros de tela va caure sobre el riu [[Sena]]. Durant els anys 1992 i 1995, els artistes van buscar les locacions adequades, considerant prop de 89 rius. Van triar el riu Arkansas perquè les seues vores eren els prou altes perquè la gent que navega en basses poguera gaudir del riu i de l'obra al mateix temps. Christo i Jeanne-Claude ja han gastat prop de $2 milions (dòlars nord-americans) provant teles en túnels de vent, en estudis ambientals i enginyeria de disseny. Tal com en projectes passats, "''Over The River''" serà finançat completament per la parella, a través de la venda de dibuixos que Christo va realitzar en la seua preparatòria i models a escala.
 
== Referències ==