Cronos: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m rv mal escrit, -ggbb |
|||
Línia 9:
| Símbol = Falç
| Consort = [[Rea (mitologia)|Rea]]
| Pares = [[Úranos|Urà]] i [[Gea
| Germans = [[Rea (mitologia)|Rea]], [[Oceà (mitologia)|Oceà]], [[Hiperió (mitologia)|Hiperió]], [[Teia]], [[Ceos (fill d'Urà)|Ceos]], [[Febe (filla de Gea)|Febe]], [[Jàpet (mitologia)|Jàpet]], [[Crios]], [[Mnemòsine]], [[Tetis (filla de Gea)|Tetis]], [[Temis]], els [[cíclops]]
| Fills = [[Zeus]], [[Hera]], [[Posidó]], [[Hades]], [[Hestia]], [[Demèter]], [[Quiró]]
Línia 15:
| Equivalent romà = [[Saturn (mitologia) |Saturn]]
}}
En la [[mitologia grega]], '''Cronos''' (en [[grec antic]], Κρόνος) era fill d'[[Urà (mitologia)|Urà]] (el cel) i [[Gea]] (o Gaia, la Terra). Va ser el rei dels [[Tità|Titans]] i pare de [[Zeus]].<ref>Nota de la plana 160 de les [http://books.google.cat/books?id=IkOyMyCy_FAC&printsec=frontcover
El mite explica que aquest déu mutilà Urà perquè havia fet baixar els seus germans al [[Tàrtar (mitologia)|Tàrtar]]. Al seu torn, per por de ser mutilat pels seus mateixos fills, Cronos els devorava només sortir del ventre de la seva esposa [[Rea (mitologia)|Rea]]. Aquesta amagà el seu darrer fill, [[Zeus]], i donà a Cronos una pedra embolcallada amb draps. Quan Zeus es va fer gran, ajudat pels [[Ciclop]]s, va destronar el seu pare i el va obligar a restituir els fills que havia devorat.
Línia 33:
== Zeus ==
Quan Zeus va créixer es va rebel·lar contra el seu pare
En els antics mites grecs, Cronos envejava el poder del seu pare, Urà, governant de l'univers. Aquest s'havia guanyat l'enemistat de Gea, mare de Cronos i dels altres titans, quan va amagar els seus fills menors, els ciclops, gegants d'un sol ull, i els hecatònquirs, gegants de cent braços i cinquanta caps, al Tàrtar, perquè no veiessin la llum. Gea va crear una gran falç de pedrenyal i va reunir Cronos i els seus germans per convèncer-los que matessin Urà. Només Cronos va estar disposat a complir els desigs de la seva mare, de manera que Gea li va donar la falç i li va fer maquinar una emboscada. Quan Urà es va trobar amb Gea, Cronos el va atacar amb la falç i el va castrar. De la sang (o segons altres fonts, del semen) que va esquitxar la Terra, van sorgir els Gegants, les Erínies i les Mèlies (nimfes dels freixes). Cronos va llençar al mar la falç (que va formar l'illa de Corfú) i el membre amputat d'Urà, el qual va produir l'escuma de la qual naixeria Afrodita. Per això, Urà va jurar revenja i va anomenar els seus fills Titans ('els que abusen', segons Hesíode, la font del nom «Tità», si bé aquesta etimologia és discutible) per excedir-se dels seus límits i gosar cometre un acte semblant.
| |||