Cronos: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m rv mal escrit, -ggbb
Línia 9:
| Símbol = Falç
| Consort = [[Rea (mitologia)|Rea]]
| Pares = [[Úranos|Urà]] i [[Gea|Gaia]]
| Germans = [[Rea (mitologia)|Rea]], [[Oceà (mitologia)|Oceà]], [[Hiperió (mitologia)|Hiperió]], [[Teia]], [[Ceos (fill d'Urà)|Ceos]], [[Febe (filla de Gea)|Febe]], [[Jàpet (mitologia)|Jàpet]], [[Crios]], [[Mnemòsine]], [[Tetis (filla de Gea)|Tetis]], [[Temis]], els [[cíclops]]
| Fills = [[Zeus]], [[Hera]], [[Posidó]], [[Hades]], [[Hestia]], [[Demèter]], [[Quiró]]
Línia 15:
| Equivalent romà = [[Saturn (mitologia) |Saturn]]
}}
En la [[mitologia grega]], '''Cronos''' (en [[grec antic]], Κρόνος) era fill d'[[Urà (mitologia)|Urà]] (el cel) i [[Gea]] (o Gaia, la Terra). Va ser el rei dels [[Tità|Titans]] i pare de [[Zeus]].<ref>Nota de la plana 160 de les [http://books.google.cat/books?id=IkOyMyCy_FAC&printsec=frontcover&dq=metamorfosis+Apuleu&hl=ca&ei=9jdqTYmjOIWZ8QP575nyBw&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=2&ved=0CC0Q6AEwAQ#v=onepage&q&f=false Metamorfosis] d'[[Apuleu]] vol II i últim: llibres VI-XI: ''Hera, Filla de Cronos i de Rea, germana i més tard muller de Zeus''. Fundació Bernat Metge, Barcelona, 1931.</ref> Sovint ha estat confós amb el seu homònim [[Chronos]] (en grec Χρόνος). En la [[mitologia romana]], Cronos s'identifica amb el déu [[Saturn (mitologia)|Saturn]].
 
El mite explica que aquest déu mutilà Urà perquè havia fet baixar els seus germans al [[Tàrtar (mitologia)|Tàrtar]]. Al seu torn, per por de ser mutilat pels seus mateixos fills, Cronos els devorava només sortir del ventre de la seva esposa [[Rea (mitologia)|Rea]]. Aquesta amagà el seu darrer fill, [[Zeus]], i donà a Cronos una pedra embolcallada amb draps. Quan Zeus es va fer gran, ajudat pels [[Ciclop]]s, va destronar el seu pare i el va obligar a restituir els fills que havia devorat.
Línia 33:
 
== Zeus ==
Quan Zeus va créixer es va rebel·lar contra el seu pare junt amb els seus germans Hades i Poseidó i el vanva destronar. Cronos, derrotat, es va veure obligat a fer reviure els fills que havia devorat. Després va ser tallat a tossos petits i desterrat a lesllançat profunditatsal Tàrtar.
 
En els antics mites grecs, Cronos envejava el poder del seu pare, Urà, governant de l'univers. Aquest s'havia guanyat l'enemistat de Gea, mare de Cronos i dels altres titans, quan va amagar els seus fills menors, els ciclops, gegants d'un sol ull, i els hecatònquirs, gegants de cent braços i cinquanta caps, al Tàrtar, perquè no veiessin la llum. Gea va crear una gran falç de pedrenyal i va reunir Cronos i els seus germans per convèncer-los que matessin Urà. Només Cronos va estar disposat a complir els desigs de la seva mare, de manera que Gea li va donar la falç i li va fer maquinar una emboscada. Quan Urà es va trobar amb Gea, Cronos el va atacar amb la falç i el va castrar. De la sang (o segons altres fonts, del semen) que va esquitxar la Terra, van sorgir els Gegants, les Erínies i les Mèlies (nimfes dels freixes). Cronos va llençar al mar la falç (que va formar l'illa de Corfú) i el membre amputat d'Urà, el qual va produir l'escuma de la qual naixeria Afrodita. Per això, Urà va jurar revenja i va anomenar els seus fills Titans ('els que abusen', segons Hesíode, la font del nom «Tità», si bé aquesta etimologia és discutible) per excedir-se dels seus límits i gosar cometre un acte semblant.