Història de la comunitat jueva a Palestina: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 14:
[[Fitxer:Tissot The Flight of the Prisoners.jpg|thumb|left|250px|Deportació i exili dels jueus del [[Regne de Judà]] cap a Babilònia, després de la destrucció de Jerusalem i el [[Temple de Jerusalem|Temple de Salomó]].]]
 
L'exèrcit de Babilònia, sota el comandament de Nabuzaradan, també anomenat "cap botxí" per la Bíblia, havia destruït el Primer Temple a Jerusalem. El rei de Judà, [[Sedecies]], es va veure obligat a veure morir als seus dos fills i, subseqüentment, els seus propis ulls es van apagar i va ser exiliat a Babilònia. La població pertanyent a les classes mitjana i alta va ser deportada juntament amb el rei Sedecies, mentre que el Regne de Judà es va quedar només amb els pobres.<ref>Grabbe 2004, p. 28.</ref>
 
Els jueus en [[Babilònia]] mai van perdre l'esperança de tornar a Jerusalem, així com tampoc la seva fe en la salvació. Algunes dècades més tard, l'any [[538]] aC., als jueus en Babilònia se'ls va permetre tornar a la Terra d'Israel, a causa del decret de [[Cir el Gran]], el governant del [[Imperi persa]] que havia conquistat la regió i va concedir als Jueus el dret d'adorar al seu Déu a Jerusalem, en una certa forma d'autonomia. Al voltant de 50.000 habitants de la Judea, dirigits per [[Zorobabel]] va tornar a la Terra d'Israel i va construir el [[Temple de Jerusalem|Segon Temple de Jerusalem]],<ref>Davies in Amit 2006, p. 141.</ref>després del decret de Cir el Gran, mentre que alguns es van quedar en Babilònia. Un segon grup de 5.000, dirigit per [[Esdres]] i [[Nehemies]], va tornar a [[Judea]] l'any 456 abans de Crist.
 
Sota el domini i protecció persa, els repatriats es van assentar en el que es coneix com a Yehud Medinata. Yehud o la Judea va ser un jueu que es governi la província en virtut d'acte de la decisió de l'Imperi Persa, i incloïa una petita porció de territori de la Terra d'Israel que contenia Jerusalem i la Judea, que fins i tot es va arribar a emetre la seva pròpia moneda de plata amb inscripcions de les tres lletres Yehud. L'autonomia de Yehud Medinata <ref>Davies 2009.</ref>ha sabut inspirar a la generació futura dels Jueus, la seva noció de la seva pròpia identitat nacional i les aspiracions, la necessitat de finalitzar gairebé 2000 anys d'exili des del [[Exili a Babilònia|captivitat a Babilònia]] i començar l'Aliya a la Terra d'Israel. L'antic nom de Yehud Medinata també s'assembla al nom de la moderna hebrea nom de Medinat Yisrael (l'Estat d'Israel).
 
En 333 aC [[Alexandre Magne]] va derrotar a [[Pèrsia]] i va conquistar la Judea i, posteriorment, en algun moment, la primera traducció de la [[Bíblia hebrea]] (la Septuaginta) es va iniciar a [[Alexandria]]. Després de la mort d'Alexandre, els seus generals es van disputar el territori que havia conquistat. Israel es va convertir a la frontera entre l'[[Imperi Selèucida]] i Egipte ptolemaic, arribant a ser part de l'imperi selèucida.
 
== Sota el govern grec (332-167 aC) ==
En el 332 aC. els perses van ser derrotats per Alexandre Magne. Després de la seva mort, i la divisió de l'imperi d'Alexandre d'entre els seus generals, el regne seléucida es va formar.