Matèria de Bretanya: diferència entre les revisions

La '''matèria de Bretanya''' <ref name=":1">{{Ref-llibre|cognom=Simó|nom=Meritxell|títol=Prosa|url=|edició=2a Edició| data=2015|editorial=FUOC }} </ref> sónés un conjunt de novel·les, [[romanç]]os i textos [[bretó|bretons]] que parlen i difonen l'ideal de la [[novel·la cavalleresca]] a l'Europa medieval. S'oposa a les altres dues grans tradicions de l'època, la [[matèria de Roma]] i la [[matèria de França]], segons la divisió proposada per [[Jean Bodel]] als versos inicials de la ''Chanson des Saisnes:''<ref name=":2">{{Ref-llibre|cognom=Bodel|nom=Jean|títol=La chanson des Saisne, Textes littéraires français,|url=http://www.narrative-sources.be/naso_link_en.php?link=701|edició=BRASSEUR (A.),|llengua =francès |lloc=Genève}}</ref>

Al 1066 Guillem el conqueridor va guanyar la [[batalla de Hastings]], derrotant als saxons i instaurant la dinastia Normanda a Anglaterra. Portant amb ells la cultura francesa que es va fusionar amb la cultura cèltica anglesa i gal·lesa. Segons M. Simó <ref name=":1"/> resten pocs referents o fragments d'aquesta literatura prèvia que difonia els mites cèlicscèltics, anomenades els ''Mabinogi''. Però sisí que eshom disposendisposa de nombroses evidències indirectes de la seva existència, en les cròniques llatines i franceses, tal com ''Historia Regum Britanniae'', de [[Geoffrey de Monmouth]] (1135) i la seva traducció francesa, el ''Roman de Brut'', de Wace (1155). A mitjans delmitjan segle XII, Geoffrey de Monmouth va escriure l'obra ''[[Historia Regum Britanniae]]'' ('Història dels reis de Bretanya'), on va voler proporcionar a la seva pàtria un passat fabulós i fantàstic, per la qual cosa va incorporar a la història oficial tot un seguit de llegendes i mites que conformarien el corpus de la matèria de Bretanya: els personatges de [[Merlí]]; el rei mític [[Uther Pendragon]], pare del rei Artús o el rei Leir ( un Reirei britó preromà en quequè [[William Shakespeare|Shakespeare]] es va basar per fer posteriorment [[El Rei Lear]]).

Al segle VI el monjo [[Gildas de Rhuys]] va escriure ''De excidio Britanniae'' ('Sobre la ruïna de Britània''<nowiki/>'''), on narra la història de la conquesta de Bretanya. Tot i que l'obra és un sermó en què l'eclesiàstic defensa la invasió romana i ataca els governants bretons, la seva importància rau a ser un dels primers textos amb components historiogràfics de la tradició bretona.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Riquer|nom=Martí de|títol=Historia de la literatura universal data=2007|editorial=Gredos|lloc=Madrid|pàgines=198-201|isbn=9788424928742}}</ref> Al segle VIII, [[Beda el Venerable]] va escriure ''Historia ecclesiastica gentis Anglorum'' ('La història eclesiàstica del poble anglès') un text just i imparcial segons els experts. D'autoria anònima, a principis del segle IX, ens arriba ''Historia britonum'' (''Història dels bretons'')'', ''una obra cabdal de la qual naixerà part de la historiografia utilitzada en la matèria de Bretanya. Per exemple, en l'obra es parla d'un general bretó anomenat Artús que aconsegueix vèncer als saxons en dotze batalles.