Franquisme a Catalunya: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 187:
Finalment més de 500 persones, sobretot estudiants però també professors i 33 intel·lectuals i artistes de la talla de [[Jordi Rubió i Balaguer]], [[Joan Oliver i Sallarès|Joan Oliver]], [[Salvador Espriu i Castelló|Salvador Espriu]], [[Antoni Tàpies i Puig|Antoni Tàpies]] i [[Maria Aurèlia Capmany i Farnés|Maria Aurèlia Campmany]], entre altres, feren cap a [[Sarrià (Barcelona)|Sarrià]]. En només una hora ja s'havien aprovat els estatuts, la declaració de principis i el manifest (que portava per títol ''Per una universitat democràtica''). Just el temps suficient per poder constituir l'SDEUB abans que la policia arribés al convent i donés l'ordre de dissoldre immediatament l'acte.<ref>[[#EFAC|El franquisme a Catalunya]], Marcel Mauri, p. 208-209</ref>
=== Tancada d'intel·lectuals a Montserrat ===
{{AP|Tancada d'intel·lectuals a Montserrat}}
[[Fitxer:MontserratMonastery01.jpg|thumb|right|200px|<center>[[Monestir de Montserrat]]</center>]]
La Tancada d'intel·lectuals a Montserrat el 12, 13 i 14 de desembre de [[1970]] va ser el principal acte de mobilització de l'oposició antifranquista catalana amb motiu del [[Procés de Burgos|Consell de guerra celebrat a Burgos]] contra militants d'[[ETA]].
S'inicià el 12 de desembre de 1970 a l'Abadia de Montserrat on es van reunir uns 300
intel·lectuals catalans: escriptors, cantants, periodistes, pintors, actors, cineastes, gent del teatre, de l'edició, professionals de la cultura, i altres persones amb un reconegut compromís polític (vegeu llista de participants). La tancada tenia per objecte protestar pel [[Procés de Burgos]], el consell de guerra que condemnà mort a militants d'ETA. Va durar tres dies atès l'amenaça d'assalt de la policia. Els participants a la tancada van debatre sobre estat actual del país i el seu futur, i es constituïren en assemblea permanent creant l'[[Assemblea Permanent d'Intel·lectuals Catalans]] que funcionà a partir d'aquell moment tenint un paper destacat en esdeveniments polítics futurs. En el transcurs de la tancada igualment es redactà un manifest en què es demanava l'amnistia política, llibertats democràtiques i el dret a l'autodeterminació.
L’origen de la tancada cal fixar-lo en la proposta d’un acte de resposta al règim pel Procés de Burgos de les dues instàncies unitàries d’oposició al franquisme que en aquell moment 1970 funcionaven a Catalunya, [[La Taula Rodona (1966-1973)]] i la [[Comissió Coordinadora de Forces Polítiques de Catalunya]] (precedent del Consell de Forces Polítiques de Catalunya)
Les conseqüències pels participants foren importants, fortes sancions econòmiques, retirada de passaports, prohibició d'actuar en públic, etc. L'impacte internacional de la tancada fou indubtable i contribuí de manera notable al fet que dies després el règim commutés les penes de mort. Per altra part impulsà i donar relleu mediàtic i ciutadà a la lluita de l'oposició catalana antifranquista.
=== L'Assemblea de Catalunya ===
| |||