Haiximita: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Fusiono amb Haiximites de Bab al-Abwad, fusió sense oposició |
||
Línia 10:
* Dinastia haiximita de [[Beihan]] (o [[Bayhan]]) al [[Iemen]]
* Dinastia haiximita de [[Derbent]], vegeu [[haiximites de Bab al-Abwad]]
== Haiximites de Bab al-Abwad ==
Els ''haiximites de Bab al-Abwad'' foren una dinastia [[haiximita]] que va governar a [[Bab al-Abwad]] (moderna [[Derbend]], [[Derbent]] o Darband) entre els segles IX i XI.<ref>*V. Minorsky, ''A History of Sharvān and Darband in the 10th-11th Centuries'', Oxford, 1958</ref> Bab al-Abwad fou conquerida pels àrabs al [[segle VII]] ([[643]]) i va constituir la província del califat més al nord a la zona del [[Caucas]]. Bab al-Abwad era de gran importància estratègica i comercial, ja que era el pas natural cap al nord del Caucas i centre del comerç de tota la zona de la [[mar Càspia]]. Al nord de Derbend els territoris estaven sota l'autoritat més o menys efectiva del khanat dels [[khàzars]] encara que a les muntanyes del [[Caucas]] diversos pobles es mantenien independents com els [[àvars]] o els [[ossets]]. Bab al-Abwad tenia al sud la província de [[Xirvan]] (modern [[Azerbaidjan]]) i al sud-oest la província d'[[Arran]], totes considerades dins la zona de frontera; més a l'oest de l'Arran estaven [[Armènia]] i [[Geòrgia]] sempre independents o semi independents. La tribu àrab principal que es va establir a la zona fou la dels Banu Sulaym que a Bab al-Abwad va tenir com a clients una família notable origen dels haiximites.
Amb la decadència del califat, el governador local de Bab al-Abwad, Haixim ibn Suraka, es va proclamar independent vers el [[869]]. Quasi el mateix temps els [[yazídides]] es feien independents a [[Xirvan]] i uns anys després els [[xaddàdides]] a l'[[Arran]] ([[951]]/[[952]]). Al segle IX, i segurament abans, la regió era governada pels Haxímides, que en el segle X estaven relacionats amb els xahs de [[Xirvan]].<ref>Tarik al-Bab, relat anònim esmentat per Ahmad ben Lutf Allah Munadjdjim Basxi al segle XVII</ref>
Haixim va morir el [[884]]/[[885]]. Els seus successors es coneixen per una crònica anònima i per la prova de les monedes. La seva historia fou una continuada sèrie de lluites contra invasors com [[khàzars]], ''rus'', eslaus, xivànides i georgians. Foren requerits com aliats i de vegades com a mercenaris i es va produir una gran barreja ètnica sense que cap grup fos clarament més fort que altres.
Internament les lluites faccionals tribals foren freqüents entre elles i contra les agrupacions urbanes; també com a terra de frontera, hi havia nombrosos ''ghazis'' (voluntaris per la guerra santa de diversos orígens) que s'enfrontaven a les tribus i a les organitzacions urbanes generalment de caràcter professional.
La dinastia va viure alguns conflictes successoris entre el cap de família (el més vell dels membres de la dinastia) i els fills del governant difunt com el [[915]]/[[916]] o el [[997]]; Maymun ibn Ahmad (976-997) va enfrontar diverses revoltes i per un temps el territori fou ocupat pel xirwanxah. El [[1032]] els haxímides van capturar i destruir una columna invasora russa. El darrer emir va enfrontar algunes revoltes i va acabar assassinat el [[1065]], i el país va caure en mans dels xirwanxahs (reis de Xirvan), i al cap de poc, almenys nominalment, dels [[seljúcides]], però la família haiximita va conservar encara un paper local considerable. Al segle XIII, amb els mongols, la població turcmana va esdevenir majoritaria.
=== Llista d'emirs ===
*Haixim ibn Suraka 869-884/885
*Amr o Umar ibn Haixim 884/885-885/886
*Muhammad ibn Haixim 885/886-915/916
*Abu l-Nadjm ibn Moḥammad 915/916 (rebel)
*Abd al-Malik ibn Haixim 915/916-938/939
*Ahmad ibn Abd al-Malik 938/939-976
*Maymun ibn Ahmad 976-997
*Muhammad ibn Aḥmad 997
*Laixkhari ibn Maymun 997-1002
*Mansur ibn Maymun 1002-1034
*Abd al-Malik ibn Mansur 1034-1043
*Mansur ibn Abd al-Malik 1043-1065
{{commonscat}}
{{Autoritat}}
| |||