Costa Blanca: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m bot: -oscil.la +oscil·la
correcció. Si no vos agrada, revertiu.
Línia 46:
La major part dels municipis de la costa s'alimenten del [[turisme]] i es dediquen als serveis relacionats. Només les ciutats més grans despunten una tendència industrial, com és el cas d'Alacant i Elx. Aquesta indústria és [[port]]uari en el primer cas i dels [[moble]]s en el segon.
 
El gran motor de l'[[economia]] als darrers anys ha sigut la [[construcció]] i serveis de manutenció (electricistes, fontaners, jardiners). És així que podem trobar a municipis de només cinc mil habitants sis magatzems de materials de construcció (com és el cas d'[[Ondara]]). Aquesta onada de construcció s'emmarca dins d'una tendència més general de l'economia espanyola, i a l'igual de llocs com [[Andratx]] o [[Marbella]], la Costa Blanca destaca una sèrie d'escàndols urbanístics, que consisteixen principalment de dues il·legalitats bastant esteses: '''concedir llicències de construir a canvi de [[suborn]]s''' (com és presumtamentpresumptament el cas a [[Oriola]], on trobem més de vuit mil habitatges il·legals i 600 expedients sancionadors)<ref name="elmundo">{{mida|1='''Font:'''}}{{ref-web|url=http://www.elmundo.es/especiales/2006/11/espana/corrupcion_urbanistica/mapa/cvalenciana.html|títol=Corrupción Urbanística en España <nowiki>|</nowiki> elmundo.es<!--Títol generat per bot-->}}</ref> i '''construir-ne a zones protegides''' (com és el cas de [[Catral]], que tingué les competències d'urbanisme retirades per la mateixa Generalitat el 2006 i la [[marjal de Pego-Oliva]], on l'alcalde ha acabat a la presó amb una sentència de 3 anys per [[delicte|delicte ecològic]]).<ref name="elmundo"/> D'altres municipis on l'urbanisme és o ha sigut subjecte d'un cas judicial són Alacant, Elx, Torrevella, [[Albatera]], [[Dolors]] i Sant Miquel de les Salines ('''''vegeu''''' [http://www.elmundo.es/especiales/2006/11/espana/corrupcion_urbanistica/mapa/cvalenciana.html article de El Mundo] {{es}}).
 
Alguns pobles han passat a ser ciutats amb l'ajuda del creixement frenètic que ha suposat el turisme residencial i estacional, amb Benidorm com el millor exemple, que passà dels 2.726 habitants el 1950 als 67.627 el 2006 ('''''vegeu''''' [[Benidorm#Demografia i economia|Benidorm]]).