Llengües balto-eslaves: diferència entre les revisions

Les '''llengües balto-eslaves''' són una subfamília de les [[llengües indoeuropees]] proposada com avantpassada de les llengües bàltiques i eslaves, que comparteixen molts trets gramaticals, si bé no tots els filòlegs comparteixen aquesta assimilació. [[August Schleicher]] seria un dels primers lingüistes partidaris de la llengua comuna, mentre que Jānis Endzelīns s'inclinava per explicar les semblances pel contacte entre els idiomes i no per un origen comú. D'altres estudiosos, per últim, asseguren que les llengües balto-eslaves s'haurien de dividir en tres branques i no en les dues que indica el seu nom, ja que entre els idiomes bàltics orientals i occidentals es troben mecanismes evolutius diferenciats que podrien suggerir protollengües a part.

 

Malgrat la polèmica, el que resulta evident és que totes les llengües de la zona van patir una evolució similar en els períodes intermedis de la seva història, especialment a partir del segle VII. Fonèticament es pot explicar amb la llei de Winter, que explica la pronúncia geminada de determinades [[vocal]]s, i el canvi en la ubicació de l'accent. Aquests idiomes tenen en comú un ús progressivament creixent de l'ablatiu en substitució del genitiu i un plural en -e.

{{Commonscat}}