Postmodernitat: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Es retira la imatge Artaud.jpg perquè l'administrador Jcb l'ha esborrada de Commons pel següent motiu: per c:Commons:Deletion requests/Files in Category:Demeure du Chaos. |
mCap resum de modificació |
||
Línia 5:
La postmodernitat va néixer com a resposta als cànons estètics de la modernitat i per a posar en dubte l'existència de cànons "únics" i "universals" als quals tothom s'havia de formar i pertànyer. Una de les aportacions més conegudes a aquest debat va ser el text de ''[[La condició postmoderna]]'' ([[1974]]) de [[Jean-François Lyotard]], que posava en dubte el que al [[món occidental]] actual es considerava [[coneixement]], als cànons i les metanarratives en general.<ref>Neus Carbonell i Camós, ''Cultura i subjectivitat'', Editorial UOC, [[2014]]. ISBN 9788490643327 {{ca}}</ref>
La ideologia postmoderna defensa la [[subjectivitat]] [[individu]]al, la [[llibertat]] [[persona]]l, l'analogisme enfront del dualisme, el relativisme, l'acceptació de l'existència d'emocions, del [[cos humà|cos]] [[físic]] no separat de la [[ment]], de relacions personals i d'espiritualitat a més de la raó pura, la hibridació, la [[cultura popular]], la creació i modificació o adaptació continuada de noves lleis i polítiques per part de l'acció ciutadana, i en general la [[descentralització]] de l'[[autoritat]] política, intel·lectual i científica. D'altra banda, desconfia de les metanarratives i del que defineix com a ''grans relats'', els grans sistemes de coneixement teòric estructurats i presentats com a inqüestinables i inamovibles.
Els diferents corrents del moviment postmodern van aparèixer al llarg del terç central del [[segle XX]]. Històricament, ideològicament i metodològicament diversos, comparteixen, però, una semblança de família centrada en la idea que la renovació radical de les formes tradicionals en l'art, la cultura, el pensament i la vida social impulsada pel projecte de la modernitat havien fracassat en l'intent d'assolir l'emancipació de la humanitat, i que és impossible o inassolible un projecte semblant en les condicions actuals.
==Postmodernitat i postmodernisme==
Línia 53:
* L'immobilisme que se'n desprèn, fins al punt de contribuir a la perduració de la injustícia. Si tot és relatiu, si fer-se una visió coherent del conjunt de la realitat és "totalitari", i si actuar per a canviar-la és, així mateix, "totalitari", no hi haurà resistència ni resposta positiva a l'opressió, l'explotació ni la injustícia, les quals continuen existint, encara que la mirada postmoderna pugui impedir de percebre-les.
* La seva feblesa intel·lectual, la qual fa que depenguin dels gustos i modes del moment.
* El relativisme no és quelcom innovador.
* Mostren un cert hedonisme i esteticisme (plaer i estètica com a objectiu). La ideologia postmoderna només pot existir en societats desenvolupades; és una idea dels llocs rics.
* La crítica a l'universalisme pot ser catastròfica, ja que pot arribar a portar a la indiferència davant les situacions catastròfiques dels països pobres. Es minimitza i relativitza el paper d'aquestes situacions de pobresa.
| |||