'''''Salicornia''''', comunament en català '''salicorn, salicòrnia, salicor, ballester, bareller, herba salada, salsora''' o '''cirialera''',<ref>{{noms de plantes}}</ref> (A València se'n distingeixen dues espècies: [[salicor fi|Salicorn fi]] o ''[[Salsola soda]], i [[salicorn dur|Salicorn dur]] o [[Salicornia fruticosa]]), és un [[Gènere (biologia)|gènere]] de [[plantes amb flor]] de la [[subfamília]] ''[[Salicornioideae]]''. El nom del gènere prové del [[llatí]] ''salicorneum'' -format per ''sal'', [[sal comuna|sal]], i ''cornu'', [[banya]]. El nom de "salicorn" es fa servir també per a anomenar altres plantes que s'utilitzaven antigament per a produir cendres riques en sosa, com el [[salicorn fi]] (''[[Salsola soda]]''), que fou emprada antigament per obtenir vidre resistent i molt transparent,<ref>Juan Arnau Vilasarte i altres, ''Els vitralls medievals de l'Església de Santa Maria''</ref> i algunes espècies del gènere ''[[Arthrocnemum]]''. Són plantes herbàcies [[halòfit]]es i [[suculent]]es capaces de viure en ambients d'alta salinitat com els que hi ha al litoral del mar. Són de mida menuda, normalment amb menys de 30 cm d'alçadaaltura. Les fulles semblen absents però en realitat són molt reduïdes. El fruit conté una única llavor. El gènere és originari d'Europa i dels Estats Units. De totes les espècies es pot obtenir [[carbonat sòdic]] que es feia servir abans per a fer [[sabó]] i [[vidre]]. El carbonat s'obtenia antigament cremant-les. Algunes espècies són comestibles. Antigament a Catalunya els salicorns es coneixien vulgarment amb el nom d'"amanida de pobre". L'espècie ''[[Salicornia europaea]]'' és [[fulla comestible|comestible]] i podia ser aprofitada per a fer un plat d'amanida per tot aquell que passés fam.
