Alguerès: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 137:
=== Creacions o usos propis ===
 
'''''acaure''''' (escaure's), '''''a cent anys (en vida tua)!''''' o '''''lo dia de avui lo pugueu conèixer per molts anys!''''' (auguri: que visquis cent anys, per molts (d') anys!, molts d'anys i bons!; cf. sar. ''a chent'annos''), '''''afinestrar-se''''' (abocar-se a la finestra, mirar per la finestra), '''''aiguasantera''''' (pica d’aigua beneïda a l'església), '''''ajàpido -a''''' (de gust dolent, parlant del menjar), '''''allascar''''' (allunyar), '''''altro''''' (altre; cf. ita. ''altro''), '''''ambarar''''' (aturar), '''''a mos veure''''' (a reveure, a més veure Val.), '''''ampla''''' (allargament d'un riu; petita aigua corrent si bé lenta), '''''àmpriu''''' (ampriu/empriu), '''''aniu''''' (m. o f.) (poltre, pollí), '''''apeixar''''' (pasturar el bestiar a pastura d'altri), '''''apresar''' ''(prear, preuar)'', '''arraonar''''' (enraonar), '''''arremonir''''' (endreçar, mudar), '''''atuar''''' (mirar fixament, atentament, amb interès; defensar; fer en manera que no passi de mal; atendre, cuidar), '''''avant-d’ahir''''' (abans-d'ahir), '''''avisar''''' (cridar algú), '''''avisar-se''''' (dir-se, que també s'hi empra), '''''balija''''' (maleta, valisa; cf. ita. ''valigia'', sar. ''baliza''; cas. ''valija''), '''''banyerola'''''' (banyera), '''''barrino''''' (rosec, idea insistent), '''''bastonaga''''' (pastenaga), '''''berenada''''' (també '''''berena'''''; berenar), '''''bisaio/besaio''''' '''''/-a''''' (besavi /-àvia), '''''bísol''''' (pèsol), '''''bonaüra''''' (bona sort), b'''''botar'''''(vomitar), '''''brinyol''''' (bunyol), '''''bròcul ''''' (bròquil), '''''bruscalla''''' (serradura, encenalls), '''''calceta''''' (mitjó), '''''calçó''''' (pantaló, calces), '''''capotí''''' (mena de capot petit o jac, vestit tradicional antic), '''''carrar''''' (carrejar, carretejar, transportar, traginar amb carro; ribagorçà ''carriar'', reducció de ''carreiar'', variant fonètica de carrejar), '''''carrosser''''' (cotxer), '''''cascavell/cascavel·la''''' (preocupació, idea fixa), '''''comanar''''' (comandar, tenir autoritat; guiar), '''''cosidor''''' (sastre), '''''debaix''''' (celler, planta baixa), '''''diada''''' (durada d’un dia), '''''diure''''' (dir), '''''drins (a '')''''' (dins. També: dintre [adrin'ta] o [arrin'ta]), '''''eixugamà''''' (eixugamans, tovallola), '''''empromesa''''' (prometença, exvot), '''''emprometir''''' (prometre), '''''embufar''''' (inflar bufant), '''''encurçar''''' (escurçar), '''''en fet''''' (de fet; en efecte), '''''escorja''''' '''''/ (d)escorjar''''' (escorça, closca o clovella i escorçar/escorxar), '''''esmocar''''' (mocar, treure els mocs), '''''esmorzada''''' (esmorzar), '''''esquerr''''' (esquerre), '''''espligar''''' (explicar, també emprat però forma en desús; cf. ita ''spiegare''), '''''estroniar''''' (esternudar), '''''fores de''''' (llevat de), '''''forrellat''''' (forat del pany), '''''fos''''' (fes, tall, forat), '''''fredolenc /-a''''' (bal. fredolec, fredolic -a), '''''grafí''''' (dofí, galfí; cfr. ita. meridional ''graffinu''), '''''iscla''''' (terreny humit vora un riu), '''''jardí''''' (terreny d’arbres fruiters, esp. de cítrics, a l’entorn d’una casa de camp), '''''llimanto/llimàntol''''' (llamàntol), '''''malandra''''' (taca d'oli, de greix, en un teixit o full de paper), '''''maç de flors''''' (pomell, ram de flors), '''''marina''''' (mar (encalmada); ''mar'' es manté en locucions i quan és tempestuosa), '''''mare de la mongeta''''' (llimac, mare de caragol), '''''mensil''''' (mesada), '''''massa''''' (molt), '''mestre de paleta''' (paleta, mestre de cases), '''''minyonet''''' (nen, nin), ''netesa'' (netedat), '''''nuvialles''''' (noces, nuviança), '''''núviu''''' (nuvi), '''ofici''' (despatx, oficina, bufet; cf. sar. ''ufìtziu'', ita. ''ufficio''), '''''papariu''''' (rosella),'' '''pardalar''''' (no parar quieta una persona, anar d'un lloc a l'altre), '''''pebre''''' (pebrot), '''''pebre morisc(o)''''' (pebre coent/picant, pebrina, vitxo), '''''peüta''''' (petjada), '''''pipinera''''' (pollada, pollam; mai­nada, xicalla; menudalla), '''''poal de la ronya''''' (paperera), '''''polpot''''' (tou/panxell/palpís de la cama), '''''porreta''''' (propina), '''''portó''''' (porta gran; porta d'entrada d'un palau, d'una església), '''''pregadoria''''' (pregària), '''''queixal del judici''''' (queixal del seny), '''''refredor''''' (refredat), '''''regitar''''' (gitar), '''''rempel·lar''''' (rebel·lar-se), '''''resto''''' (resta; cf. cas. i ita. ''resto'', sar. ''restu''), '''''saltaflors''''' (carretó lleuger), '''''saludaré''''' (puput), ''seguresa'' (seguretat), '''''sendedemà/endedemà''''' (endemà, sendemà), '''''simó rimbau''''' (gamarús), '''''sòmiu''''' (somni), '''''sonaiolo''''' (cascavell, esquella, campaneta, sonall), '''''sor''''' (suor), '''''tardada''''' (durada d'una tarda, tarda), '''''tàcola''''' (gralla),'' '''timir''''' (témer; cf. sas. timmì'', sar. ''tìmere),'' '''tovallol''''' (tovalló; cf. ita. ''tovagliolo''), '''''triure''''' (batre), '''''truncar''''' (trencar; cf. sar. ''truncare''), '''''tretxe''''' (tallerol capnegre), '''''txafareig''''' (safareig, bassa), '''''txatxarar''''' (xerrar; cf. ita. ''chiacchierare'', cas. ''chacharear''), '''''valgia''''' (falcia, mall. ''valzia'', "delichon urbica"), '''''vespre''''' (vespra, vigília), '''''viüd''''' (viudo), '''''xarlot''''' (becut), '''''xamberga''''' (cosa insignificant, de cap valor, de poca importància), '''''xonca''''' (mussol banyut), '''''xotxorombel·la''''' (tombarella, capgirell, capitomba, capbussó o figuereta), etc.
 
* Noms de la terra: '''''bardissa''''' (part extrema d’una vinya sembrada de llegum i cereals o plantada d’arbres fruiters), '''''llaurera''''' (camp de blat i altres cereals; sembrat), '''''taular''''' (bancal, taulat), '''''vinya''''' (o '''''vinyeta''''') (terreny plantat d’arbres fruiters; camp de blat o cereals);