Alguerès: diferència entre les revisions

'''''ajunyir''''', '''''adjunir''''' o '''''adjunyir''''' (ajuntar, afegir; ''ajunyir'': junyir els bous, les mules; ''adjunir'': enganxar l'animal al carro; cf. sar. ''acciùnghere'', ita. ''aggiungere''), '''''almanco''''' (almenys; cf. sar. ''asumancu'', sas. ''alumancu''), '''''arremendar''''' (sargir; cf. ita. ''rammendare''), '''''atristar''''' (entristir; cf. ita ''rattristare''), '''''barreta''''' (bonet rodó i llarg, tradicional antic ''del mariner barceloní i del pastor sard'' Dic. Alg. barretina, estrenyecaps, serracaps), '''''bastiment''''' (vaixell), '''''boneto''''' (bonet, it. berretta), '''''bòria''''' (boira), '''''calces curtes''''' (mitjons; cf. ita. ''calze corte''), '''''calcina''''' (calç), '''''camba''''' (cama; cf. sar. ''camba''), '''''campanya''''' (cf. ita. e sar. ''campagna''), '''campar''' (estar, viure en un lloc; cf. [[gal·lurès]] ''campà''), '''''caparra''''' (caparro, paga i senyal; cf. ita. ''caparra''), '''''cardenera''''' (cadernera; metàtesi), '''''cercapou''''' (cercapous, cercapoals), '''''companyó''''' (company, amic), '''''consignar/consenyar''''' (lliurar, fer a mans designar. it. consegnare), '''''costera''''' (costa, litoral, riba de mar), '''''costumar''''' (acostumar, que apareix també en els textos algueresos antics), '''''custoir''''' (custodiar; cf. sar ''costoire''), '''''debaix''''' (davall, sota), '''''demana''''' (pregunta, demanda), '''''desset''''' / '''''denou''''' (disset / dinou; però ''divuit''), '''''dit menovell''''' (dit xic), '''''dividir''''' (compartir), '''''donques''''' (doncs, que també s'hi empra; cf. sar. ''duncas''), '''''dotor''''' (doctor ([dutó], a la resta del domini lingüístic és considerat vulgarisme, enfront de la forma culta), '''''emprestar''''' (prestar, deixar), '''''endemés''''' (a més, demés), '''''enlluminar''''' (enllumenar, il·luminar), '''''entendre''''' (sentir/oir o també sentir una olor; cf. sar. ''intèndere''), '''''escur''''' (obscur; cf. sar. iscuru e sas. ischuru), '''''espada''''' (espasa; cf. sar. ''ispada''), '''''espiconar''''' (desarrelar), '''''espolsador''''' (raspall, espalmador), '''''estival''''' (bota; cf. ita. ''stivale''), '''''fontana''''' (font; cf. sar. ''funtana''), '''''gesmí''''' (gessamí, llessamí), '''''gitar''''' (llançar; cf. gal. ''ghjittà''), '''''gotzema''''' (barballó, espígol), '''''(la) hereu''''' (pubilla), potser '''''iglésia''''' [igrézia] (església), '''''lite''''' (litigi, plet; cf. ita. ''lite''), '''''llarg''''' (ampli; cf. ita. ''largo'', sar. ''largu''), '''''lletra''''' (carta; cf. ita. ''lettera''), '''''llong''''' (llarg; cf. sar. ''longu''), '''''llongària''''' (llargària), '''''(la) llor /''''' '''''(l') allor''''' (llorer; cf. ita. ''alloro''), '''''llumera''''' (llum; cf. cas. ''lumbrera''), '''''maití''''' (matí, d'hora, prest), '''''marra''''' (ungla (de l'àncora), '''''marturiar''''' (martiritzar; cf. ita. ''martoriare''), '''''mastullar''''' (mastegar, ruminar), '''''matalaf''''' (matalàs), '''''matzem''''' (magatzem), '''''mediant''''' (mitjançant; cf. ita, sar. i cas. ''mediante''), '''''menuts''''' (xavalla, monedes menudes), '''''mont''''' (muntanya; cf. sar. ''monte''), '''''modo''''' (mode, manera. Llatinisme suplantat en la llengua estàndard moderna), '''''mos''''' (mossegada; cf. sar. ''mossu''), '''''naril''''' (nariu; en alguerès és masculí com en sard ''su nare''), '''''ningun''''' (cap; possible castellanisme), ''nu'' (nus; cf. sar. ''nuu''), '''''onda''''' (ona; cf. ita. i sar. ''onda''), '''''oltra/oltres''''' '''''(que)''''' (ultra; cf. ita. ''oltre che''), '''''orde''''' (ordre, orde), '''''orfen/òrfena''''' (orfe/òrfena), '''''orri''''' (graner; cf. sar. ''òrriu'', cas. ''hórreo''), '''''papagall''''' (papagai; cf. ita. ''pappagallo''), '''''parestatge''''' (prestatge), '''''Pasqua de flors''''' (Pasqua florida o de Resurrecció; cf. sar. ''Pasca de frores''), '''''paviment''''' (terra, sòl; cf. ita. ''pavimento''), '''''perhom''''' (per persona, per cada un; cf. sar. ''per òmine''), '''''plaga''''' (nafra, úlcera, plaga o llaga), '''''porcellana''''' (verdolaga), '''''prest''''' (aviat, prompte, enjorn; cf. ita. ''presto''), '''''primer (de/que)''''' (abans (que/de; cf. ita. ''prima di''), '''''prompt''''' '''''/-a''''' [pl. prompts -es] (prompte -a, preparat -ada; cf. ita. ''pronto''), '''''quarter''''' (barri; cf. ita. ''quartiere''), '''''quiscú/quiascú''''' (cada u, també emprat; cf. ita. ''ciascuno''), '''''remedi''''' (remei; cf. sar. ''remèdiu''), '''''ris''''' (arròs; cf. ita. ''riso'', sar. logudorès ''risu'', però campidanès ''arrosu''), '''''ronya''''' (escombraries, escombralls), '''''ruga''''' (arruga; cf. ita. ''ruga''), '''''salvo /-a''''' (salvat -ada; cf. ita. ''salvo''); '''''salvo de''''' (llevat/tret de), '''''símil''''' (semblant; cf. ita. ''simile''), '''''sol''''' (sols, solament; cf. sar. ''solu'', ita. i cas. ''solo''), '''''sòlit''''' (acostumat; cf. ita ''solito'' i també cas., poc freqüent, ''sólito''), '''''sovent''''' (sovint; cf. ita. ''sovente''), '''''subir''''' (sofrir; sotmetre's a una cosa molesta o laboriosa; cf. ita. ''subire''), '''''téndre, mantendre''''' (tenir/tindre, mantenir, però ''tenir cap'', recordar, i ''tenir a ment'', prestar atenció, sardisme o italianisme), '''''tirícia''''' (icterícia, aliacrà, fel sobreeixit), '''''trere''''' (treure), '''''tros''''' (estella), '''''ximinera''''' (xemeneia, llar (de foc), escalfapanxes; cf. sar. ''giminera''), etc.