Joc: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m bot: - joc és diferencia + joc es diferencia |
mCap resum de modificació |
||
Línia 3:
És una activitat universal, una constant a totes les cultures que l’ésser humà practica al llarg de tota la seva vida. Per tant, és una activitat fonamental per a l’home, fins al punt que de la seva manifestació i possibilitats d’expressió en pot dependre considerablement l’evolució, el desenvolupament i la maduració.<ref>{{Ref-web|url = http://ioc.xtec.cat/materials/FP/Materials/1752_EDI/EDI_1752_M04/web/html/WebContent/u1/a1/continguts.html|títol = El joc infantil i la seva metodologia |editor = Xtec |data = }}</ref> Té una transcendència particular en la vida dels infants que queda recollida en l’article 7 de la [[Drets de la infància|Declaració dels Drets de l’Infant]] (1959): «L'infant gaudirà plenament de jocs i d’esbarjos, els quals hauran d’estar orientats vers les finalitats perseguides per l’educació; la societat i les autoritats públiques s’esforçaran a promoure la satisfacció d’aquest dret.»<ref>{{Ref-web|url = http://www.xtec.cat/crp-santacolomag/recursos/cinema/pdf/11annex.pdf|títol = Declaració dels Drets dels Infants (annex)|consulta = |llengua = |editor = |data = }}</ref> El joc, sigui adult o infantil, és una activitat voluntària que troba el que busca en ella mateixa i en el desenvolupament del seu propi procés. El joc infantil és una activitat molt seriosa en què el nen s’implica totalment i que li serveix per demostrar i afirmar la seva personalitat. El joc infantil pot ser lliure i espontani o més o menys dirigit per un adult que anima i organitza el joc i proveeix els materials.<ref>{{Ref-web|url = http://www.feandalucia.ccoo.es/docu/p5sd5058.pdf|títol = Juego dirigido y juego libre en el área de educacion física |consulta = |llengua = castellà|editor = |data = }}</ref>
Etimològicament la paraula '''joc''' ve del llatí ''iocus'' que significa el mateix a més de diversió, esbarjo, broma, passatemps.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Seva i Llinares|nom=Antoni|enllaçautor= |capítol= iocus|títol= Diccionari Llatí-Català |editorial = Ed. Enciclopèdia Catalana |lloc = Barcelona |data=1993 (2007)|pàgina = 716|isbn= 978-84-7739-631-4 |ref= }}</ref> El sinònim llatí ''ludus'' va donar els derivatius cults lúdic, [[ludificació]],
== Unes definicions històriques ==
Línia 93:
* [[Jocs tradicionals]] són jocs més solemnes que també han estat transmesos de generació en generació, però el seu origen es remunta a temps molt llunyans. No només han passat de pares a fills, sinó que en la seva conservació i divulgació han tingut a veure molt les institucions i entitats que s'han preocupat que no es perdessin amb el temps. Estan molt lligats a la història, cultura i tradicions d'un país, un territori o una nació. Els seus reglaments són iguals, independentment d'on es desenvolupin. El material dels jocs és específic d'aquests, i està molt lligat a la zona, als costums i fins i tot a les classes de treball que es desenvolupaven en el lloc. Els seus practicants solen estar organitzats en clubs, associacions i federacions. Existeixen campionats oficials i competicions més o menys reglades. Alguns d'aquests jocs tradicionals amb el temps es van convertir en esports tradicionals, de manera que la popularitat que tenen competeix amb la popularitat d'altres esports convencionals. Alguns exemples: la petanca, les bitlles, la granota, etc. Entre aquests hi ha jocs que amb el temps s'han convertit en veritables esports, molt lligats a una regió, arribant a formar part de les tradicions culturals.
* [[Joc temàtic]] té un tema o ambientació associat. Això és: a aquell els elements - [[fitxa|fitxes]], [[dau]]s, [[tauler de joc|tauler]], etc .- representen en alguna mesura el comportament i característiques d'éssers o objectes reals o imaginaris. El terme complementari a «joc temàtic» seria «[[joc abstracte]]». Quan la fidelitat en la representació del tema tractat és alta, amb regles específiques que intenten representar en detall els comportaments de cada element de joc, els jocs temàtics es coneixen també com «jocs de simulació». Aquest és el cas, per exemple, de molts [[Joc de guerra|jocs de tema bèl·lic]], on cada unitat representada pot arribar a tenir regles específiques que concordin amb les potencialitats o acció real de la seva contrapartida històrica. En altres casos, però, el comportament dels elements de joc només s'inspira vagament en el tema que li serveix d'inspiració. Aquest és el cas de molts dels jocs anomenats « [[Joc d'estil alemany|d'estil alemany]]».
* [[Videojoc]]s són aquells que controla un [[ordinador]], que crea les eines virtuals com cartes o daus o elaborar mons que es poden manipular. Un videojoc utilitza dispositius d'entrada com ara un [[Teclat d'ordinador|teclat]], [[palanca de comandament]], [[ratolí]], [[ratolí de bola]], telèfon portàtil o qualsevol altre dispositiu.De vegades, hi ha una manca de metes o d'oposició, que ha provocat una discussió sobre si aquests s'han de considerar jocs o joguines.<ref>Crawford, Chris. ''Chris Crawford on Game Design''. 2003. ISBN 0-88134-117-7</ref> Amb la connexió a [[Internet]] han aparegut nous jocs, alguns necessiten un [[Client (informàtica)|client]] mentre que altres requereixen només un [[Navegador web|navegador]]. Poden desenvolupar i estimular exercici físic, raonament lógic, orientació espacial, resolució de conflictes i presa de decisions, capacitat d'atenció, concentració. Del costat negatiu del balanç hi ha el risc d'ús excessiu de jocs sedentaris, el risc d'addicció i d'aïllament social, i la poca estimulació de la pròpia creativitat de certs jocs.<ref>{{Ref-publicació|cognom=Fuster|nom=Héctor|article=Psicología y videojuegos: responsabilidad y ética|publicació=Idou Psicología, dietética i nutrición|llengua=castellà|url=http://idoupsicologia.com/psicologia/psicologia-videojuegos-responsabilidad-etica/#axzz2vuUPRbgh|data=2014-03-11|pàgines=}}</ref> La qüestió es posa si els videojocs violents, amb el seu eufenisme de «jocs d'acció», que tenen un èxit comercial extraordinari, contribueixen a banalitzar i facilitar la violència real i a reduir la capacitat d'empatia i valors de la cultura de la pau.<ref>{{Ref-publicació|cognom=Salvador|nom=Eduardo|article=Videojocs violents com a violència cultural|publicació=Publicacions del [[Centre Delàs]]|url=http://www.centredelas.org/ca/publicacions/articles/2396-videojocs-i-violencia|data=6 de maig 2015|pàgines=}}</ref>
== Referències ==
| |||