Diferència entre revisions de la pàgina «Occident»

10.791 octets eliminats ,  fa 3 anys
cap resum d'edició
m (Afegint plantilla:Viccionari-lateral)
Etiquetes: repetició de caràcters escolar
* '''Altres països industrialitzats''' també poden ser considerats occidentals a causa del fet que tenen sistems econòmics, democràtics i socials similars o inspirats en Occident, como és el cas del [[Japó]], o de diverses possessions d'ultramar de potències occidentals com, per exemple, [[Hawaii]] o la [[Guiana Francesa]], però mai no hi ha unanimitat en l'aplicació d'aquests criteris.
'''Occident''', o '''món occidental''', és des del punt de vista [[sociologia|sociològic]] i [[històric]] un terme ambigu que s'utilitza per significar el conjunt de [[cultures]] en un principi ubicades a [[Europa]] ([[cultura occidental]]) i expandides a partir de l'edat moderna cap a [[Austràlia]], [[Nova Zelanda]], [[Estats Units]] i [[Canadà]], contraposades a les [[cultura oriental|cultures]] d'[[Orient]]. No seria correcte concloure que el ''món occidental'' és un bloc monolític, atès que hi ha moltes cultures, idiomes, religions, polítiques i diferències econòmiques entre els països occidentals i les seves poblacions. El món occidental també canvia al llarg del temps i també rep influències d'altres cultures no occidentals.
 
El terme ''Occident'' ha tingut un paper molt rellevant en la història i la cultura, ja que ha servit tradicionalment per denotar el conjunt de creences i pensaments dels que escrivien i prenien part en la història, tal com la narraven. Antropològicament, es tracta d'un recurs [[etnocentrisme|etnocèntric]] per identificar-se com a grup enfront de les cultures alienes, a vegades desconegudes o misterioses, d'Orient.
 
Mitjançant els processos d'[[occidentalització]] ([[colonització]]), diversos països s'han incorporat, en diversos graus, en la definició ampliada del que és occidental. Des del segle XX està relacionat amb l'autodenominat [[primer món]], en contraposició amb el [[tercer món]] (àrees dominades pel primer) i del [[segon món]] (àrees en competència i a les quals cal aïllar).
 
==Etimologia==
''Occident'' és un terme que prové del [[llatí]] ''occido'', caiguda dels cossos celests, d'on prové ''occidens'', lloc per on es pon el [[Sol]], l'[[Oest]].<ref>[http://catholic.archives.nd.edu/cgi-bin/lookup.pl?stem=occido&ending= Diccionari de Llatí] {{en}}</ref> És sinònim d'''oest''.
 
== Definició d'Occident ==
La definició d''''Occident''' no és fàcil, i pot contenir una gran quantitat d'elements i idees que poden arribar a ser contradictoris. Alguns conceptes que es consideren determinants d'allò que és occidental, poden arribar a excloure alguns països que són occidentals si s'apliquen altres criteris. Per exemple, si considerem que el desenvolupament tecnològic és definitori d'Occident, hi inclourem l'[[Europa occidental]] industrialitzada i [[Amèrica del Nord]], principalment, i potser hi afegiríem, paradoxalment, el [[Japó]], tot deixant fora, en canvi, l'[[Europa de l'Est]] i l'[[Amèrica Llatina]], tot i que clarament són de [[cultura occidental]]. Ara bé, una anàlisi més acurada del concepte d'''Occident'' dóna resultats diferents.
 
==Història==
Històricament, Occident sorgeix al [[Mediterrani]], amb l'[[Antiga Grècia]] i la Roma clàssica. Acabat l'[[imperi Romà]], aquest es divideix entre l'[[imperi Romà d'Occident]] i l'[[imperi Romà d'Orient]], trencament que s'agreujava més endavant amb el [[Gran Cisma d'Orient]].
 
No obstant això, la invasió i genocidi a noves terres ([[Amèrica]], [[Oceania]]), i els canvis socials, polítics i econòmics fan perdre el sentit primari a l'oposició entre Occident i Orient: Occident sembla cobrir tota [[Europa]], i ampliar-se amb el [[colonialisme]] més enllà, cap a noves terres, mentre que el terme d'Orient queda reservat per a [[Àsia]].
 
Especialment després de la [[Guerra Freda]], on la divisió rellevant fou entre els països [[capitalisme|capitalistes]] i els [[comunistes]], actualment a vegades es confon Occident amb el [[Primer Món]].
 
=== Territoris ===
La primera definició d'Occident s'aplicava estrictament a l'[[Europa Occidental]]. Els antics [[Imperi romà|romans]] distingien entre pobles orientals, els que habitaven [[Grècia antiga|Grècia]], [[Egipte antic|Egipte]] i el que avui són [[Àsia (província romana)|Turquia]] i l'[[Orient Mitjà]], i pobles occidentals, els que vivien a [[Itàlia romana|Itàlia]], i les actuals [[Gàl·lia|França]] i la [[Hispània|península Ibèrica]]. [[Dioclecià]] va dividir l'[[Imperi romà]] en dues meitats, segons aquest criteri. [[Constantí]] es va fer [[Cristianisme|cristià]] i va posar [[Imperi romà|Roma]] en mans de l'[[Església Catòlica|Església]]. Després, l'[[Imperi romà d'Occident]] va desaparèixer engolit pels [[pobles germànics]]. I la divisió definitiva d'[[Europa]] en dues meitats va quedar fixada amb el [[Gran Cisma d'Orient]], que va separar les [[Esglésies ortodoxes orientals]] de [[Església Catòlica Romana|Roma]]. Posteriorment, les esglésies orientals es van expandir pels [[Balcans]] i [[Rússia]], mentre que l'església occidental va evangelitzar el nord d'Europa i, posteriorment, [[Amèrica]] i molts altres territoris. Paral·lelament, els autors islàmics i bizantins s'incorporaven al tronc comú de la cultura occidental amb l'aportació del llegat grecollatí que va produir l'eclosió del [[Renaixement]]. I ja el [[segle XVIII]], el tsar [[Pere I de Rússia|Pere el Gran]] va occidentalitzar [[Rússia]] amb idees portades des dels [[Països Baixos]].
Actualment, els usos més moderns de la paraula es refereixen a les societats d'[[Europa Occidental]] i [[Europa Central|Central]], i aquelles altres que en són [[genètica]]ment, [[Llengua|lingüísticament]] i [[Filosofia|filosòficament]] descendents, i que s'identifiquen bàsicament amb la [[cultura europea]].
 
Per tant, i en principi, la [[cultura europea]] abastaria, almenys, [[Europa occidental]], [[Amèrica del Nord]] (incloent-hi només els [[Estats Units]] i [[Canadà]]), [[Austràlia]] i [[Nova Zelanda]]. Si es pretén ampliar aquesta nòmina de països ja s'entra, inevitablement, en un terreny polèmic. Les possibles ampliacions del concepte d''''Occident''' poden incloure algun d'aquests països, o diverses combinacions d'aquests països:
 
[[Fitxer:Västeuropa-karta.png|thumb|left|float|200px| Europa occidental, segons Huntington, delimitada pel territori del catolicisme i el protestantisme.]]
* '''[[Europa oriental]]''': a causa del fet que ara s'estan integrant a la [[Unió Europea]], o bé són objecte de la [[Política Europea de Veinatge]], aquests països solen incloure's a la definició d'Occident, i d'alguna manera comparteixen una identitat comuna amb els europeus occidentals. Aquesta opinió va guanyant suport, en especial des de la desintegració de la [[Unió Soviètica]] i de tot el [[Bloc comunista]] i l'actual procés de construcció europea, conseqüència directa d'aquesta desintegració. Altres, en canvi, com el politòleg [[Estats Units|estatunidenc]] [[Samuel P. Huntington]], consideren que la influència de l'[[Església Ortodoxa]] en aquesta part d'Europa (que ens remunta a l'origen de la separació entre Orient i Occident) fa que hi hagi diferències notables entre uns europeus i altres.<ref>Samuel P. Huntington, ''The Clash of Civilizations and the Remaking of World Order'', 1996.</ref> També s'argumenta que l'Europa oriental (els [[Balcans]], la [[Rússia europea]] i el [[Caucas]]) no ha experimentat ni el [[Renaixement]], ni la [[Revolució Industrial]] de la mateixa manera que ho va fer l'Europa occidental. També s'hi afegeix que l'Europa oriental no ha rebut la influència del [[catolicisme]] ni de la [[Reforma protestant]], sinó de l'[[Ortodòxia oriental]] o de l'[[Islam]] (en aquest cas, la part més a l'oest de l'antic Bloc comunista, és a dir, l'Europa central, sí que tindria tradicions occidentals, malgrat tot). Des d'un altre punt de vista, a més, és cert que aquesta part del continent no ha assolit els nivells econòmic i de benestar que es consideren normals a Occident.
 
* '''[[Amèrica Llatina]]''': Molts països llatinoamericans se solen considerar occidentals principalment per l'ascendència bàsicament europea dels seus habitants (sobretot a [[Xile]], [[Argentina]], [[Uruguai]] i una part del [[Brasil]]), o europea i [[Amerindis|indígena]], i perquè les seves societats funcionen a la manera occidental, i tenen per [[idioma oficial]] alguna llengua europea ([[castellà]] o [[portuguès]]. També s'ha de considerar la important immigració europea, [[Espanya|espanyols]] i [[portuguesos|Portugal]] a part, a diversos països d'Amèrica Llatina, especialment des d'[[Alemanya]], [[Itàlia]], els [[Països Baixos]], etc.<ref name=CIAEG>{{ref-web|url=https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/fields/2075.html |títol= CIA - The World Factbook -- Field Listing - Ethnic groups |consulta=2008-02-20}}</ref> Però, d'altra banda, també es conserven vives moltes cultures i llengües [[Amerindis|indígenes americanes]], i també ha florit una cultura autòctona d'arrels africanes a diverses zones de l'[[Amèrica Llatina]].
 
* '''[[Turquia]]''': tot i que només el 6% del territori turc és al continent europeu, Turquia té un sistema econòmic similar, té una [[unió duanera]] amb la [[Unió Europea]], i és candidat oficial a la integració. També és membre de diverses organitzacions típicament europees, com l'[[OCDE]], el [[Consell d'Europa]] i l'[[OTAN]]. Participa habitualment en diverses organitzacions esportives i culturals, com la [[UEFA]] i el [[Festival d'Eurovisió]].
 
* '''[[Israel]]''':<ref>{{ref-llibre |títol=The Fulbright difference |cognom= |nom= |coautors=Richard T. Arndt, David Lee Rubin |col·lecció=Studies on cultural diplomacy and the Fulbright experience |any=1996 |editorial=Transaction Publishers |lloc= |isbn=156000861X, 9781560008613 |pàgines=53 |pàgines=490 |url=http://books.google.co.uk/books?id=LqMwKTUN7f0C&pg=PA53&dq=%22culturally+European%22+canada&lr=lang_en%7Clang_fr%7Clang_de&as_brr=3&hl=ko&cd=5#v=onepage&q&f=false |consulta=2010-05-26}}</ref> els molts [[jueus]] que han emigrat a Israel des de països occidentals i el fet que sigui un país industrialitzat el fan candidat a entrar a Occident, si bé el seu esquema social, polític i religiós, i l'origen oriental de molts altres jueus fan que aquest arrenglerament sigui discutible. Israel és membre de l'[[OCDE]], i sòl estar integrat en organitzacions europees dels àmbits [[esport]]iu i [[cultura]]l, com ara la [[UEFA]], la [[FIBA]] i el [[Festival d'Eurovisió]].
 
* '''[[Sud-àfrica]]''': es considera l'únic país occidental d'[[Àfrica]] pels idiomes que s'hi parlen, l'[[anglès]] i l'[[afrikaans]], i per la religió cristiana, tot i que només un 12% de la seva població és d'ascendència europea.
 
* '''[[Filipines]]''': l'adscripció occidental de Filipines es deu a la profunda petjada cultural que hi ha deixat la [[Colonialisme|presència colonial]], primer d'[[Espanya]] i després dels [[Estats Units]], si bé aquestes influències no abasten la totalitat de l'arxipèlag.
 
* '''Altres països industrialitzats''' també poden ser considerats occidentals a causa del fet que tenen sistems econòmics, democràtics i socials similars o inspirats en Occident, como és el cas del [[Japó]], o de diverses possessions d'ultramar de potències occidentals com, per exemple, [[Hawaii]] o la [[Guiana Francesa]], però mai no hi ha unanimitat en l'aplicació d'aquests criteris.
 
=== Poblacions ===
{{Viccionari-lateral|occident}}
 
[[Categoria:Geografia]]uigehriughahghhhjhajkhgahghghghghgoñhgisalau
Usuari anònim