Concordança: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
mCap resum de modificació |
||
Línia 1:
La '''concordança''' o '''concordància''' és la [[concòrdia]], [[harmonia]], [[acord]] i [[conformitat]] entre dues o més coses, persones, punts de vista, aspectes, estils, idees, vaolrs, parers o sentiments. Dues coses que no concorden produeixen una contrarietat o [[conflicte]], i aquest crea tensió, moviment o creació. La concordança és un dels divuit [[principi]]s que presenta [[Ramon Llull]] al seu ''[[Ars magna]]'', on explica que per a ell es tracta d'un principi relatiu i que la contrarietat, que sorgeix en destruir la concordança, és sempre un [[accident]].<ref>''Actes del Primer Congrés Català de Filosofia'', [[Institut d'Estudis Catalans]]. ISBN 9788499650401 {{ca}}</ref>
La '''concordança''' és el canvi d'una paraula en relació a les altres, una relació sintagmàtica dins l'[[oració]] que implica que la forma o posició d'un mot es vegi alterada per formar un conjunt amb altres mots rellevants. En la majoria de llengües, la concordança denota una flexió comuna; així, per exemple, en català, el subjecte i el verb concorden en nombre i persona perquè els dos components de la frase han d'estar en els mateixos nombre i persona per tal que l'enunciat sigui gramatical. No totes les paraules han de concordar; cada idioma marca les categories o funcions que es veuen subjectes a aquests canvis, sigui pel seu paper en la frase (concorden els nuclis de sintagma, per exemple) o per la [[Morfologia (lingüística) |morfologia]] (només poden concordar les paraules variables). En les llengües indoeuropees, la concordança afecta el [[cas gramatical]], el nombre, el gènere i la persona, que es marquen mitjançant un [[morfema]] específic. En altres llengües, pot afectar també classes semàntiques (com els noms en alguns idiomes africans, que han de concordar segons el seu tipus).▼
En [[filosofia]] s'ha estudiat abastament la concordança entre [[realitat]] i [[aparença]], o [[percepció]], o [[veritat]], de la [[consciència]] amb la veritat, o d'aquesta amb el [[món]], per exemple. També la concordança d'un mateix [[sistema]] filosòfic. Per a alguns autors el veritable resultat de la [[història de la filosofia]] és precisament aquesta concordança del [[pensament]] filosòfic amb ell mateix.<ref>''Història de la filosofia'', editat per la [[Universitat Autònoma de Barcelona]], [[1998]]. ISBN 9788449011764 {{ca}}</ref><ref>Georg Hornius, ''Historia philosophica'', [[1645]]</ref>
La [[lògica]] tracta la concordança entre diferents afirmacions i la concordança interna de sistemes, entre altres coses. És fonamental a la tecnologia, l'enginyeria, l'organització industrial i la programació informàtica. En ciències polítiques s'estudia també la concordança entre valors, interessos i postures dels agents implicats. Normalment els partits polítics de democràcies sanes cerquen obtenir sempre el [[consens]].
==Concordància lingüística==
{{AP|Concordança gramatical}}
En llengua, és una relació [[sintagma|sintagmàtica]] dins l'[[oració]] que implica que la forma o posició d'un un conjunt de mots rellevants es modifiquen tenint-se en compte entre ells, d'una manera igual, similar o anàloga, referits els uns amb els altres. En la majoria de llengües, la concordança denota una [[flexió]] comuna; per exemple, en català, el [[subjecte]] i el [[verb]] ''concorden'' en nombre i persona perquè els dos components de la frase estan en els mateixos nombre i persona.
▲
==Vegeu també==
* [[Solidaritat]]
* [[Empatia]]
* [[Simpatia]]
{{ORDENA:Concordanca}}
[[Categoria:Filosofia]]
[[Categoria:Lingüística]]
| |||