Filosofia: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Revertides les edicions de 90.174.4.186. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió. |
mCap resum de modificació |
||
Línia 1:
[[Fitxer:Ideology_Icon.png|thumb|Una de les funcions de la filosofia és establir preguntes i posar en dubte els enunciats establerts com a veritables]]
La '''filosofia''' és un camp d'estudi que cerca, per mitjà de la [[lògica]] i els [[argument]]s [[raó|raonats]], donar una explicació de tots els [[coneixement]]s possibles i del lloc que ocupa la [[persona]] en la [[naturalesa]]. També ha estat definida com l'estudi dels [[concepte]]s i [[principi]]s més
Inclou diverses
▲Inclou diverses subdisciplines com l'[[estètica]], l'[[epistemologia]], l'[[ètica]], la [[lògica]] i la [[metafísica]].
==Etimologia==
Del [[Grec antic|grec]] "Φιλοσοφία" ''philo-sophia'', "[[amor]] per la [[saviesa]]".
==Definicions==
[[Fitxer:University of Athens - Propylaea - fresco detail - philosophy.jpg|thumb|Personificació de la filosofia]]
La [[definició]] de "saviesa" pels grecs antics incloïa la [[virtut]] i el [[coneixement]]. Els filòsofs de l'[[antiga Grècia]],
Tanmateix, és difícil definir la filosofia avui dia atès el rang variat d'[[idees]] que s'han catalogat com a filosofies. La filosofia difereix de les [[ciències exactes
Altres definicions, però, com la del [[Dictionary of National Biography|Diccionari d'Oxford]] de Filosofia, estableixen que "la segona meitat del segle XX prefereix considerar la reflexió filosòfica com la continuïtat de la millor pràctica de qualsevol altre camp d'investigació intel·lectual". De fet, moltes de les [[teories]] i especulacions dels filòsofs de l'[[antiguitat clàssica]] en l'àrea de la [[filosofia natural]] van formar, amb el temps, la base de les explicacions científiques.
==Mètode o sistema?==
Encara que tota definició sobre la filosofia és controvertible, i que la disciplina s'ha expandit arreu del món i ha canviat al llarg de la [[història]], en funció de quin tipus de preguntes eren interessants o rellevants en una època en particular, hi ha un cert [[consens]] en què la filosofia és pròpiament un [[mètode]] i no necessàriament un mer conjunt de [[declaracions]], [[proposicions]] o [[teories]].<ref> ''vid''. Manuel Costa Fernández. ''Filosofar: una actitud''. [[Sabadell]] : [[1998]]. [[Quadern de les idees, les arts i les lletres]], número 114, pàgina 5.</ref>
En aquest sentit alguns corrents ideològics defensen que la filosofia no té un ''corpus'' de coneixement fix i estable a la manera com el tenen les ciències. És per això que no es pot aprendre filosofia sinó, com deia [[Immanuel Kant]] (1724-1804), s'aprèn a ''filosofar''.<ref>Immanuel Kant, ''Crítica de la Razón Pura'', Ed. Algaguara, pp. 650-651.</ref> Per a [[Karl Popper]], la filosofia és, fonamentalment, una activitat racional i crítica.<ref>Karl R. Popper, Búsqueda sin término, Ed. Tecnos, p. 116</ref> [[Fernando Savater]] subratlla quela filosofia posa l'accent més en la pregunta que en la resposta, més en el dubte que en una solució, més en obrir la ment que en tancar-la.<ref>F. Savater [http://www.elpais.com/articulo/cultura/SAVATER/_FERNANDO/Savater/critica/consumismo/busca/respuestas/filosofia/elpepicul/19990526elpepicul_3/Tes "La filosofía no nos saca de dudas, nos mete en ellas.”] </ref>
Linha 27 ⟶ 22:
[[Fitxer:Oedipus And The Sphinx - Project Gutenberg eText 14994.png|thumb|right|[[Tales de Milet|Tales]], possiblement el primer que es pot considerar filòsof a [[Occident]], fou educat per [[sacerdot]]s egipcis. El mite d'[[Èdip]] i l'[[Esfinx]] podria representar la transmissió del saber filosòfic egipci, representat per l'Esfinx, a la [[filosofia grega]]: Èdip mostra el nou camí de la [[logos|raó]], l'[[humà|home]], davant del qual l'Esfinx alça el vol derrotada, perquè no té respostes.]]
La filosofia pròpiament dita se sol associar a la [[filosofia occidental]], que empra un mètode racional i neix a [[Grècia]]. El terme, però, és controvertit perquè no és clar com denominar el
S'ha tendit a agrupar el pensament per regions [[geografia|geogràfiques]], i així es parla de filosofia occidental, de [[filosofia oriental]] (que englobaria el [[pensament asiàtic]], especialment l'[[pensament de l'Índia|indi]], el [[pensament japonès|japonès]], el [[Pensament xinès|xinès]] i la seva àrea d'influència), [[filosofia africana]] i americana. Aquests dos darrers casos són encara més controvertits, en general es tendeix a agrupar per qüestions físiques sense atendre a la [[diversitat]] de corrents que hi ha dintre d'aquestes dites filosofies, que fa que no es puguin considerar un tot, a diferència de la filosofia occidental, que sí que té un corpus de problemes i pensadors emblemàtics que formen un conjunt cohesionat.
Linha 64 ⟶ 59:
{{principal|Filosofia antiga}}
La [[filosofia antiga]] és la filosofia del món grecoromà, desenvolupada des del [[segle VI aC]] fins al [[segle
Els temes generals de la filosofia antiga són: intentar entendre les causes fonamentals i els principis de l'[[Univers]], i buscar-ne una explicació econòmica i uniforme; intentar reconciliar la diversitat i el canvi observat a la naturalesa amb la unitat i la possibilitat d'obtenir un coneixement fix i cert sobre ella (el problema de la unicitat respecte a la multiplicitat, exemplificat típicament amb el debat entre [[Heràclit]] i [[Parmènides]]); com tractar els objectes que no poden ser percebuts pels sentits, com ara els [[nombre]]s, els [[elements clàssics]], els [[universal (filosofia)|universals]] i els [[divinitat|déus]]; la preocupació [[ètica]] per la [[virtut]], i la importància de comprendre el coneixement necessari per adquirir-la, etc.<ref name="Oxford" /> En aquest període s'estableixen els punts fonamentals del mètode filosòfic: un apropament crític als punts de vista establerts, i l'ús encoratjat de la [[raó]] i l'argumentació.
| |||