Poder públic: diferència entre les revisions

A partir del [[segle XIX]] apareixen [[estat democràtic|estats democràtics]] que en principi tenien per objectiu l'[[autogovern]] dels ciutadans, i també apareixen altres formes d'autogovern, com les proposades pels [[anarquistes]]. L'[[estat de dret]] proposa la separació dels tres poders i cerca garantir els drets i llibertats dels ciutadans mitjançant els principis de [[constitució|constitucionalitat]] i legalitat. A finals de segle apareix el principi democràtic que diu que la legitimitat del poder públic es fonamenta en la voluntat del poble i que aquest ha de participar de manera directa o indirecta a les decisions públiques. Els principals actors, o persones implicades o no que a la [[pràctica]] poden actuar o intervenir a les decisions, són els [[partits polítics]], representants professionals als quals els ciutadans poden votar una vegada cada cuatre, cinc o sis anys. La democràcia directa es pot fer, teòricament, a partir de [[referèndum]]s i iniciatives legislatives populars (mínim mig milió de signatures i únicament sobre certes matèries).

Al [[segle XX]], l'[[estat social]] o estat del benestar promociona unes garanties de vida mínimes, gràcies a l'acció de moviments ciutadans i d'altres grups de pressió. Se separa l'estat de la societat i s'estableixen drets com a límits a l'actuació de poders públics, però ontinua havent la mateixa [[democràcia representativa]] professional. Al segle XXI, els nous [[nous moviments socials]] demanen més democracia, autonomia i autogovern, entre d'altres coses, mentre els poders públics "desconnecten" del que els demana la societat i dels problemes públics.<ref>''La pobresa i els poders públics'', Josep Oliver, catedràtic de la [[Universitat Autònoma de Barcelona]], ''El Periódico'', [[3 de desembre]] de [[2015]]. {{ca}}</ref>