Revisió del 10:50, 9 des 2016 modifica Leptictidium (discussió \| contribucions) Administradors 354.573 edits Cap resum de modificació ← Edició anterior		Revisió del 08:42, 23 feb 2017 modifica desfés Flamenc (discussió \| contribucions) Administradors 123.124 edits m Retocs Etiqueta: editor visual Edició següent →
Línia 22: Les '''llúdries''' o '''llúdrigues''' (Lutrinae) són [[mamífers]] [[carnívors]], membres de la gran [[Família (biologia)\|família]] [[Mustelidae]]. Hi ha 13 espècies de llúdrigues en 7 [[gènere (biologia)\|gèneres]], amb una distribució de la població pràcticament mundial. Quatre d'aquestes espècies estan presents a [[Sud-amèrica]] i dos d'elles a l'[[Equador]]. Són 13 espècies que se senten més a gust en l'aigua que en terra ferma. ~~Posseïxen~~Tenen una pell impermeable i que els permet conservar la calor del seu cos. Són grans nedadores i poden clausurar les seves fosses nasals sota l'aigua, ~~podent~~i romandre submergides fins a 6sis minuts sense sortir a la superfície per a respirar. Executen un moviment de potes i cua, de dalt a baix, quan es desplacen per l'aigua a gran velocitat. Solament utilitzen els seus membres davanters quan neden lentament. En l'aigua poden arribar a velocitats de fins a 12 km/h. Les llúdrigues de riu s'alimenten de petits peixos, [[granotes]] i altres animals aquàtics que cacen amb la seva boca. En canvi, les llúdrigues tropicals d'[[Àsia]] i [[Àfrica]], furguen el fang del fons dels rius amb les seves sensibles potes davanteres a la recerca del seu aliment: [[gambeta\|gambetes]], [[crancs]] i altres similars. Línia 30: Enfront de les costes occidentals de [[Nord-amèrica]] viuen les llúdrigues marines que atrapen les seves preses amb les potes davanteres: peixos de moviments lents i animals amb petxina, com l'eriçó de mar i [[mol·luscs]]. Són força intel·ligents, per exemple, prenen una pedra del fons del mar i, nedant de cap per amunt, la col·loquen sobre el seu pit i copegen les pexines fins a partir-les, sent, a més dels [[primats]], els únics [[mamífers]] que utilitzen algun tipus de "eina". Està en perill d'extinció ~~pel~~per ~~que,~~això en molts llocs, està prohibida la seva caça. La població de llúdria es mantenia als afluents de l'[[Ebre]], on s'havia conservat, per exemple al [[Riu Matarranya\|Matarranya]], i actualment està retornant al propi riu Ebre.<ref>{{Ref-publicació\|cognom=Berbís\|nom=Sílvia\|article=Aguaita.cat: La reserva natural de Sebes grava a Flix com les llúdrigues mengen silurs\|publicació=Aguaita.cat\|url=http://www.aguaita.cat/noticia/2742/reserva/natural/sebes/grava/flix/lludrigues/mengen/silurs\|data=03/09/2014\|pàgines=}}</ref> El mascle sol ser de major grandària que la femella. Sol viure entre 8 i 15 anys. Posseïxen una dentadura de 36 dents, amb 6 incisives a la mandíbula superior i inferior. A les seves potes hi tenen cinc dits amb ungles, ~~sent~~a les davanteres d'uns 6 a 7 cm de llarg i 5 o sis d'ample i a les del darrere d'uns 6 a 9 cm, amb membranes interdigitals que ajuden en el seu desplaçament aquàtic. La llúdriga entra en zel en qualsevol època de l'any, no obstant això la seva reproducció és lenta i irregular, encara que s'observen major quantitat de parts durant la primavera. De cadascun d'ells poden resultar dues o tres criatures, que neixen cegues i sense dents. El seu període de lactància és d'uns dos mesos, ~~abandonant~~abandonen el territori matern després d'aproximadament un any, llavors comencen a vagar fins a establir el seu propi territori, cosa que fan efectiu aproximadament després de dos anys d'haver nascut. ==Espècies==

Llúdries: diferència entre les revisions