Nomenclatura binomial: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
refs i retocs |
||
Línia 1:
{{FR|data=març de 2016}}
En [[biologia]], la '''nomenclatura binomial''' és una convenció estandarditzada per anomenar les diferents [[espècies]]. Tal com la paraula binomial suggereix, el nom científic d'una espècie està compost per la combinació de dos mots: el [[Gènere (biologia)|gènere]] i l'epítet de l'[[espècie]], així dins un mateix gènere poden existir diferents espècies que mantenen el primer terme i canvien el segon mot.<ref>{{Ref-llibre|cognom=|nom=|títol=Codi internacional de nomenclatura zoològica: adoptada per la Unió Internacional de Ciències Biològiques|data=2003|editorial=Institut d'Estudis Catalans|lloc=Barcelona|pàgines=10-11|isbn=9788472837003}}</ref><ref>{{GEC|0084514}}</ref>
El nom de gènere sempre comença amb majúscula mentre que l'epítet sempre ho fa en minúscula; ambdós termes s'escriuen en cursiva, per exemple: ''Homo sapiens''. El nom de gènere pot abreujar-se, però mai ometre's, si ja ha estat nomenat abans o pot deduir-se pel context en què es troba (com ara ''[[H. sapiens]]''). En alguns casos l'ús d'aquestes abreviacions és tan comú que acaben fent-se servir de manera general, un exemple d'aquest fenomen és el [[eubacteri|bacteri]] ''Escherichia coli'', que sovint s'anomena simplement ''[[E. coli]]''.
Línia 10:
== Ús i avantatges de la nomenclatura binomial ==
Els avantatges de la nomenclatura binomial provenen principalment de la seva senzillesa i ús generalitzat
Totes les accions relacionades amb l'establiment de la nomenclatura binomial tendeixen a afavorir l'estabilitat d'ella mateixa. En el cas que una espècie sigui transferida d'un gènere a un altre (cosa que ocorre sovint mercès a l'adquisició de nous coneixements per part dels científics), el segon terme o epítet de l'espècie es conserva sempre que sigui possible. De la mateixa manera, si el que fins aleshores es creia que eren dues espècies diferents passa a considerar-se com a una de sola, els antics noms d'espècie esdevenen termes de subespècie.
Linha 19 ⟶ 16:
Tot i això, aquesta estabilitat no és ni de bon tros absoluta. Un organisme pot tenir més d'un nom científic en ús, depenent de l'opinió dels científics, la conservació taxonòmica respecte als codis de nomenclatura o els avanços en [[filogènia molecular]]. Una altra font d'inestabilitat és la norma que estableix que la nomenclatura ha de respectar l'ordre en què una espècie va ser descoberta i anomenada.
Les normes de nomenclatura regeixen com s'anomenen les plantes (inclosos els fongs i els cianobacteris), les cultivars, animals, bacteris i virus. Aquestes normes difereixen entre elles.
== Referències ==
| |||