Bagàs (restes): diferència entre les revisions

Alguns d'aquests subproductes tenen interés com a font de [[pinso]]s i proteïnes per a consum animal o humà,<ref>{{GEC|0207190|remòlta}}</ref> per la fabricació d'[[aiguardent]] o [[bioetanol]]. Més recentment aquesta [[biomassa]] s'ha descobert com a combustible [[bioenergia|bioenergètic]] en instal·lacions de [[cogeneració]] o com [[primeres matèries|primera matèria]] per fabricar [[biogas]]<ref>[http://infobio.ctfc.cat/?p=3353 «Escòcia brinda per la nova planta de bioenergia propulsada amb whisky»], ''infobiomassa,'' 13 de maig de 2011</ref> la fabricació de paper o altres productes a alt valor afegit.<ref>Josep Castells i Boliart, [http://www20.gencat.cat/docs/economia/ecocat/arxius/NE-97-98_C_Castells.pdf «Aplicacions de la biotecnologia en la indústria. Oportunitats per a la renovació de la indústria catalana»], Monografia, ''Nota d'economia ''97-98,''Generalitat de Catalunya, pàgina 157-177''</ref><ref>J.J. Manyà Cervelló, Manyà [http://www.tdx.cat/bitstream/handle/10803/6429/08CAPITOL1.pdf;jsessionid=9FF07BC51922D90654487B1C8A2E4131.tdx2?sequence=8 «Introducció»], 2002</ref>

 

Actualment, el bagàs de cervesa és generalment comercialitzat com a complement de la dieta de remugants, com ara de vaques lleteres. S'ha analitzat com a possible font d'additius per benzinols perquè se'n disposa durant tot l'any, al ritme de fabricació de cervesa. És el residu de la maceració del malt en el procés de fabricació de cervesa ,<ref name=":0">(3) Hidròlisi dels polisacàrids del bagàs de cervesa, Josep Juanbaró i Lluís Puigjaner, Universitat de Barcelona, Barcelona (1990), 557 pàgines</ref> el conjunt de matèries insolubles residuals que durant el procés cerveser se separen del most per filtració a l'acabament de l'etapa de maceració del malt. El bagàs surt moll a 74ºC. com a focus de contaminació microbiològica del procés cerveser, cal evacuar a la major brevetat.<ref name=":0" />