Xuetes: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
#QQ16 interviquis |
La descripción etimológica de este artículo es absurda e ignora cómo funcionan los cambios de sonidos consonánticos al pasar a otros semejantes en la lengua receptora. Asociar la denominación "xueta" a prejuicios antisemitas es ridículo e ignorante |
||
Línia 16:
== Etimologia i altres denominacions ==
La paraula xueta es documenta per primera vegada a l'entorn dels processos inquisitorials iniciats el 1688, com expressió usada pels propis processats.{{Nota ref|''…son de casta y generación de los de la calle del Sayell, que comunmente llaman xuyetas''.<ref>Porqueres, ''L'endogàmia…'', pàg. 42, Braunstein, ''Els xuetes…'', pàg. 13.</ref>|grup=Nota|nom=xueta}}
Los "judios" (de Judea) en castellano ("juifs" en francés) transforman las consonantes de su denominación,tra, por adaptación y semejanza fonética de una lengua a otra. La J suele convertirse en X en catalán y puede también convertirse en CH, ya que la X catalana se pronuncia como CH en castellano, La D se convierte a menudo en T. No hay pues necesidad de buscar etimologías ridículas , asociadas a los prejuicios antisemitas. Todo es cuestión de adaptación fonética a la lengua propia.
També se'ls ha denominat ''del carrer del Segell'',{{Nota ref|''Del carrer del Segell'' és una expressió documentada el 1617.<ref>P. de Muntaner i Enric Porqueres ''Subendogamias en el Mediterráneo: Los ejemplos mallorquines de la aristocracia y de los descendientes de los judíos'' pàg. 93 a ''Memòries de l'Acadèmia Mallorquina d'Estudis Genealògics'', Palma 1994.</ref>|grup=Nota|nom=segell}} pel carrer del mateix nom que donà nom a la barriada on vivien concentrats i també ''del carrer'',{{Nota ref|''Del carrer'' és documenta el 1658.<ref>Porqueres, ''L'endogàmia…'', pàg. 79.</ref>|grup=Nota|nom=carrer}} bé per reducció de l'expressió anterior, bé pel retorn del castellà ''de la calle'', propi de la documentació oficial inquisitorial, a causa de la proximitat fonètica amb ''del [[call]]'', fent referència a l'antic barri jueu de la [[Ciutat de Mallorca]]; modernament s'ha volgut relacionar amb el ''carrer de l'Argenteria,'' que actualment és el carrer xueta per excel·lència,{{Nota ref|''L'Argenteria'' agafà protagonisme urbà amb la reforma urbanística del carrer Colom a mitjan segle XIX, que pràcticament suposà la desaparició física del carrer del Segell.<ref>Perez, ''Anales…'' pàg. 104-105.</ref>|grup=Nota|nom=argenteria}} on, fins fa poc, s'hi concentraven la majoria dels residents a Palma i que fa nom per un dels oficis més característics del grup.<ref>Forteza, ''Els descendents…'', pàg. 24-28.</ref>
abituals, argenters i marxandos.<ref>Moore, ''Los de la Calle…'', pàg. 31.</ref>
Després dels processos inquisitorials, la paraula ''xueta'' va esdevenir ofensiva,{{Nota ref|Ocasionalment des de l’àmbit cultural castellà, la paraula ''xueta'', i ''jueu'', ha estat usada en sentit despectiu per referir-se globalment als mallorquins i balears, o a algunes persones individuals que no ho eren, de manera anàloga a la de ''fenicis''. [[Antoni Maura]] o [[Joan March i Ordinas]], per exemple, han estat reiteradament qualificats com tals.<ref>Moore, pàg. 5, Los judíos y la segunda república. 1931-1939 Isidro Gonzalez Garcia, Madrid : Alianza, 2004, pàg. 63, El último Pirata del mediterraneo, Manuel Dominguez Benavides, Tipografía Cosmos, Barcelona, 1934.</ref>|grup=Nota|nom=March}} i els designats han preferit referir-se a si mateixos amb els noms més neutres ''del Segell'', ''del carrer'' o, més habitualment, amb ''noltros'' o ''es nostros'' oposat a ''ets altres'' o ''es de fora del carrer''.<ref>Forteza, ''Els descendents…'', en extens.</ref>
| |||