Cràtil: diferència entre les revisions

Del que es sap, fou el deixeible preferit d'[[Heràclit]], i inicià [[Plató]] en la filosofia fins abans que aquest conegués [[Sòcrates]]. Precisament Plató mateix li dedica un diàleg amb el seu nom, del seu període intermig com a filòsof, que tracta sobre la teoria del llenguatge.

Les teories de Cràtil representen un heracliteisme extrem. D'acord amb Heràclit, predica que totes les dades provenen dels sentits i que les coses materials estan en constant canvi, però ho accentua fins l'extrem de dir que "tot coneixement és impossible" ja que les coses canvien sempre. Si admetessim algun coneixement, això voldria dir que hi ha alguna cosa que roman en el canvi,; per entendre'ns, que el canvi ja no és absolut. Doncs bé, Cràtil afirma que fins el coneixement que nosaltres tenim sobre la realitat i les coses és tant fluid que aquest coneixement és sempre fals o, en el millor dels casos, molt inexacte.

En la pràctica el pensament de Cràtil s'aproxima a l'[[escepticisme]] i, en el seu estil, és fins més radical que el de [[David Hume]] (tot i que menys elaborat que aquest últim).

En quan al pensament moral, Cràtil predica (i practica) una passivitat ("inalterabilitat") extrema, pròpia d'alguns membres del futur [[estoïcisme]]. "Ja que les coses canvien més enllà del nostre abast, hem de prescindir totalment d'elles, ja que no les podem controlar". Fins es conta que els deixebles de Cràtil afirmaven que "no hi havia res, ni tant sols un terremot, que canviés la seva expressió".

En quan a la teoria del llenguatge, Cràtil afirma, com ho faria [[Protàgores]], que, ja que les coses materials estan sempre en canvi, el llenguatge és una eina inexacta, i per tant, convencional (així, el llenguatge no representa cap realitat extrasensorial fixa, com volia assegurar Plató).