Isabel Besora: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
trec foto duplicada |
m enllaç |
||
Línia 6:
Segons Gort i Palomar,<ref>{{ref-llibre|títol=La formació de la devoció reusenca a Misericòrdia|pàgines=7-68|lloc=Reus|editorial=Carrutxa|any=1997|isbn=8487580092|autor=Gort, Ezequiel|coautors=Palomar, Salvador}}</ref> que han treballat el tema, van ser quatre els autors que van forjar la llegenda de la Mare de Déu, intercalant-hi notes històriques: a mitjan segle XVII, Narcís Camos,<ref>''Iardin de Maria plantado en el Principado de Cataluña''. En Barcelona : por Iayme Plantada, 1657</ref> a finals del segle XVIII, [[Josep Rius]]<ref>"El árbol de la vida plantado en medio del Paraíso, es a saber: la Virgen de Misericordia venerada en el santuario de Reus", manuscrit de 1803 conservat a l'Arxiu Històric de Reus</ref> i Saldoni Vilà, i a finals del segle XIX [[Francesc Torné i Domingo|Francesc Torné]].<ref>''Crónica general de la Virgen de Misericordia: manuscrit de 1870''. Reus: Associació d'Estudis Reusencs, 1992. ISBN 8479351063</ref>
El fet, tal com ens ha arribat, diu que a una noia, anomenada Isabel Besora, nascuda el 1576 i a la que se li atribueix l'ofici de pastora, quan portava les ovelles a pasturar, a causa de les seves oracions se li va aparèixer la Mare de Déu. La imatge que la pastoreta identificà amb la Mare de Déu va ser la Verge dels Set Goigs, que es venerava a la capella de Betlem, al [[carrer de Monterols]]. Les actes municipals mencionen la compra d'un terreny entre 1593 i 1598 per a edificar-hi una ermita, l'augment del pressupost per la compra i manteniment d'una candela, la desaparició de la pesta i la devoció popular que va fer traslladar la imatge des de la capella de Betlem a la nova [[Santuari de Misericòrdia|ermita]] el 1602, sota l'advocació de la Mare de Déu de Misericòrdia.<ref>{{ref-llibre|cognom=Puyol|nom=Carme|títol=Miralls de lluna: dones als espais urbans de Reus|pàgines=155-157|lloc=Reus|editorial=l'Ajuntament|any=2008|isbn=9788489688421}}</ref>
L'aparició s'ha perpetuat a través d'un ball parlat, el [[Ball de la Mare de Déu]], una peça de teatre popular representada al carrer, on els personatges interpreten el miracle. La ciutat de Reus l'hi ha dedicat una plaça la [[Plaça de la Pastoreta]].
| |||