Narració d'històries: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Traducció al català |
||
Línia 11:
El storytelling modern també s'utilitza àmpliament amb finalitats educatives. Els nous mitjans d'expressió i comunicació han creat noves formes perquè les persones registrin, propaguin i consumen les històries.
Les eines per a la [[Comunicació assíncrona|comunicació asíncrona]] entre grups proporcionen un entorn on els individus poden transformar o reformular les seves pròpies històries personals en narracions grupales.<ref>Paulus, Trena M.; Marianne Woodside; Mary Ziegler (2007). «"Determined women at work" Group construction of narrative meaning». ''Narrative Inquiry'' '''17''' (2): 299.</ref> Un exemple és la xarxa social de fotografia [[Instagram]], que amb el seu concepte de fotografia popular està afavorint la proliferació del storytelling entre els seus usuaris i en blogs especialitzats.<ref>MD6, StoryTelling fotográfico (19 de febrero de 2015). [http://md6.es/que-es-el-storytelling/ «Qué es el StoryTelling»]. «Hace ya algún tiempo que se empezó a hablar del StoryTelling, pero qué es exactamente?»</ref>
Els jocs i altres plataformes digitals poden utilitzar-se per posicionar a un usuari com un personatge dins d'un món major. Els documentals, incloent els documentals interactius en Internet, empren les eines narratives del storytelling per transmetre la informació sobre el tema que tracten.
Línia 18:
La narració d'històries és una forma de compartir i interpretar experiències. Les històries són universals, en el sentit que poden tendir ponts culturals, lingüístics i generacionals. Poden ser utilitzades com a mètode per ensenyar ètica, valors, i normes i diferències culturals. L'aprenentatge és molt més efectiu quan té lloc en ambients socials que proporcionen autèntiques pistes sobre com s'ha d'aplicar aquest coneixement. Així, les històries funcionen com a eina de transmissió del coneixement en un context social.
El coneixement humà es basa en històries i el cervell humà està compost per la maquinària congnitiva necessària per reconèixer, recordar i explicar aquestes històries.<ref>Schank, Roger C.; Robert P. Abelson (1995). ''Knowledge and Memory: The Real Story''. Lawrence Erlbaum Associates. pp. 1-85. <small>[[ISBN]] [[Especial:FuentesDeLibros/0-8058-1446-9|0-8058-1446-9]]</small>.</ref> Les històries s'assemblen al pensament humà en el sentit que les persones pensen en estructures narratives i la majoria de les vegades recorden les dades sota la forma d'una narració. Els fets es poden comprendre com una versió més petita d'una història més gran, amb el que el ''storytelling'' pot ser un complement del pensament analític.
Les històries tendeixen a basar-se en experiències, però aprendre d'una experiència no és automàtic. Normalment una persona intenta primer explicar la història d'aquesta experiència abans d'advertir el seu autèntic valor. En aquest cas, no aprèn solament el que escolta, sinó que és el narrador el que també s'adona de les seves pròpies experiències i antecedents. Aquest procés de storytelling dóna molta seguretat perquè el narrador efectivament transmet unes idees i, amb la pràctica, és capaç de demostrar el potencial d'un assoliment humà concret. La narració d'històries aprofita el coneixement existent i tendeix ponts tant a nivell cultural com a motivacional per trobar una solució.
| |||