Narració d'històries: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Afegida Categoria:Comunicació usant HotCat |
Referències |
||
Línia 20:
El coneixement humà es basa en històries i el cervell humà està compost per la maquinària congnitiva necessària per reconèixer, recordar i explicar aquestes històries.<ref>Schank, Roger C.; Robert P. Abelson (1995). ''Knowledge and Memory: The Real Story''. Lawrence Erlbaum Associates. pp. 1-85. <small>[[ISBN]] [[Especial:FuentesDeLibros/0-8058-1446-9|0-8058-1446-9]]</small>.</ref> Les històries s'assemblen al pensament humà en el sentit que les persones pensen en estructures narratives i la majoria de les vegades recorden les dades sota la forma d'una narració. Els fets es poden comprendre com una versió més petita d'una història més gran, amb el que el ''storytelling'' pot ser un complement del pensament analític.
Les històries tendeixen a basar-se en experiències, però aprendre d'una experiència no és automàtic. Normalment una persona intenta primer explicar la història d'aquesta experiència abans d'advertir el seu autèntic valor. En aquest cas, no aprèn solament el que escolta, sinó que és el narrador el que també s'adona de les seves pròpies experiències i antecedents. Aquest procés de ''storytelling'' dóna molta seguretat perquè el narrador efectivament transmet unes idees i, amb la pràctica, és capaç de demostrar el potencial d'un assoliment humà concret. La narració d'històries aprofita el coneixement existent i tendeix ponts tant a nivell cultural com a motivacional per trobar una solució.
Les històries són una eina efectiva en educació perquè els que les escolten se senten implicats i, per tant, les recorden.<ref>Rossiter, Marsha (2002). [http://www.calpro-online.org/eric/docs/dig241.pdf «Narrative and Stories in Adult Teaching and Learning»]. ''Educational Resources Information Center ERIC Digest'' (241).</ref> El ''storytelling'' pot veure's com la base fundacional de l'aprenentatge i l'ensenyament. Mentre que el que escolta se senti implicat, serà capaç d'imaginar noves perspectives, i es veurà inspirat per experiències transformadores basades en l'[[empatia]]. Això requereix que l'individu s'impliqui activament en la història alhora que observa, escolta i participa amb un nivell mínim d'orientació.
Escoltar a un narrador pot crear connexions personals duradores, facilitar la [[resolució de problemes]] innovadora i fomentar una comprensió compartida de debats futurs. Tant el narrador com el qual escolta poden emprendre conjuntament la cerca de les millors pràctiques i donar amb noves solucions. Atès que les històries tenen diferents capes de significat, el que escolta té normalment que prestar molta atenció per identificar el coneixement subjacent del relat.
Línia 28:
El ''[[storytelling]]'' s'utilitza com una eina per ensenyar als nens la importància del respecte a través de la pràctica d'escoltar. Serveix també per connectar als nens amb el seu entorn a través del tema de les històries i els aporta autonomia en poder utilitzar les frases i conceptes repetits en elles. Amb la narració d'històries se'ls inculca el respecte a qualsevol tipus de vida, el valor de la interconnexió i com augmentar la [[resiliència]].
Solament recentment s'han publicat estudis científics que demostren el potencial del storytelling en processos d'aprenentatge, especialment la seva capacitat per influir positivament en el desenvolupament de la teoria de la ment (l'enteniment dels estats mentals dels altres) en els nens.<ref> [http://www.mobility-labs.com/es/2015/las-mentes-jovenes-aprenden-mejor-con-storytelling «Las Mentes Jóvenes Aprenden Mejor con Storytelling»]. ''Mobility Labs''. 2015.</ref>
== La narració d'històries en els negocis ==
Per moltes organitzacions l'emprar les tècniques de narració d'històries és un camí molt més atractiu i efectiu que centrar-se solament en dades i estadístiques. L'èxit en les comunicacions empresarials depèn cada vegada més de les històries que es creen per poder influir en empleats, socis, accionistes o clients.<ref>Leader Summaries (ed.). [http://www.leadersummaries.com/ver-resumen/storytelling-para-el-exito «Resumen del libro Storytelling para el éxito, de Peter Guber»]</ref>
Per als gestors la narració d'històries és una via important per resoldre conflictes, abordar assumptes pendents, i fer front als reptes. Es pot utilitzar el discurs narratiu quan l'acció directa està desaconsellada o és impossible.
Línia 37:
En una discussió grupal explicar una narració col·lectiva pot ajudar a influir en algunes persones i a unificar el grup en unir el passat amb el futur. En les reunions, és preferible manejar relats que arguments abstractes o analitzar estadístiques.
La narració d'històries s'utilitza cada vegada més en l'àmbit de la publicitat per augmentar la fidelitat dels clients. Segons Giles Lury aquesta tendència del màrqueting troba el seu ressò en la profunda necessitat de l'ésser humà de trobar entreteniment.<ref>Impact Information Plain Language Services (ed.). [http://www.impact-information.com/impactinfo/newsletter/plwork51.htm «The best story wins»]</ref> Les històries són il·lustratives, es recorden amb facilitat i permeten a qualsevol empresa crear profunds llaços emocionals amb els seus clients.
Segons un estudi de Nielsen,<ref> Rachel Gillett (4 de junio de 2014). Fast Company, ed. [http://www.fastcompany.com/3031419/hit-the-ground-running/why-our-brains-crave-storytelling-in-marketing «Why Our Brains Crave Storytelling in Marketing»]</ref> els consumidors desitgen més connexió personal a l'hora de buscar informació. El cervell humà es mostra més actiu amb una narració que amb xifres fredes i sense context. Quan es treballa directament amb dades, només les parts dedicades al llenguatge en el cervell es mostren actives. Però quan es llegeix una història, no només s'activen aquestes zones, sinó que ho fan igualment altres parts que usaríem si estiguéssim directament experimentant la situació que estem llegint.
== Referències ==
| |||