Topònim de Palos de la Frontera: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Vuelvo a crearla, cero que ya está bien traducido y con referencias. Si hace falta alguna referencia más, por favor, concretar en la discusión que es lo que se pide. Gracias.
(Cap diferència)

Revisió del 21:00, 27 feb 2017

El topònim de Palos de la Frontera és la denominació oficial actual d'aquesta ciutat de la província de Huelva, des que el consell municipal de la localitat el va adoptar al maig de 1642. Anteriorment va ser sempre «Palos» o «Villa de Palos», però es va ampliar per intentar pal·liar el problema causat a mitjans del segle XVI pels primers cronistes d'Índies, Gonzalo Fernández de Oviedo i Francisco López de Gómara, que van crear l'incorrecte Palos de Moguer, fruit del desconeixement de la realitat de les localitats de Palos i Moguer, creient que ambdues eren una. Aquest terme es va estendre a tot tipus de documents, llibres i manuals d'estudi, i causà nombrosos errors i malestar en les dues localitats afectades. La confusió s'ha anat solucionant sobretot al llarg del segle XX, però encara no s'ha corregit del tot.[1]

Etimològicament, el topònim Palos pot procedir del llatí palus - paludis, que significa "llacuna" o "pantà",[2] que és la hipòtesi més comuna, o potser de l'arrel preromana pal-, pala- que es traduiria com "pendent d'inclinació molt accentuat".[3] Ambdós accidents geogràfics són presents en la localitat.

Història

El topònim Palos es recull documentalment per primera vegada el 1322, quan Alfons XI, després de la reconquesta de Niebla, el dóna a Alonso Carro i Berenguela Gómez. El 1379, Joan I va tornar a lliurar-lo a Álvar Pérez de Guzmán, veritable pare i fundador de la vila de Palos,[4] que es va ocupar de repoblar amb 50 famílies.[5] En aquesta documentació antiga, és comprovable que normalment es refereixen a Palos com el "lugar de Palos" la "casa de Palos" o la "heredad de Palos".[6][7]

En els diferents arxius històrics d'Espanya, es troben abundants documents que fan esment a la localitat, sempre sota les denominacions de Palos, lugar de Palos o Villa de Palos. Un dels més importants, per la seva transcendència, és la Reial Provisió que els Reis Catòlics van remetre el 30 d'abril de 1492 a Diego Rodríguez Prieto i altres veïns de Palos en la qual se'ls demanava que tinguessin preparades dues carabelas aprovisionats per al qual seria el primer viatge de Cristòfor Colom:

« Real Provisión de los Reyes Católicos
DIRIGIDA A CIERTOS VECINOS DE PALOS PARA QUE ENTREGUEN A CRISTOBAL COLON DOS CARABELAS
Granada, 30 de Abril de 1492.
Don Fernando e Doña Ysabel por la gracia de dios Rey e Reyna de Castilla, de León, de Aragón, de Secilia, de Granada [...] A vos, Diego Rodríguez Prieto, e a todas las otras personas vuestros compañeros e otros vezinos de la villa de Palos e a cada uno de vos, salud e gracia. Vien sabedes como por algunas cosas fechas e cometidas por vosotros en desserbicio nuestro, por los del nuestro Consejo fuistes condenados a que fuésedes obligados a nos serbir dos meses con dos carabelas armadas a vuestras propias costas [...] E agora, por quanto nos avemos mandado a Christoval Colón que vaya con tres carabelas de armada, como nuestro capitán de las dichas tres carabelas, para ciertas partes de la mar océana sobre algunas cosas que cunplen a nuestro servicio e nos queremos que llebe consigo las dichas dos carabelas con que asy nos aveis de servir [...]
»
Arxiu General d'Índies. Signatura: PATRONATO, 295, N.3.[8]

L'actual denominació, Palos de la Frontera, és de maig de 1642,[9] data en la qual el consell municipal de Palos va adoptar aquesta denominació i, a partir de la qual, apareix en els diferents arxius amb el nom nou. Encara que en els diferents arxius nacionals es continua denominant habitualment com a "Villa de Palos", és sobretot a l'Arxiu de Protocols de Moguer, on estan conservats els documents públics de tots els pobles pertanyents al partit judicial de Moguer fins al segle XIX. Entre aquests documents es troba una comanda (encomienda) que sol·licita Diego Martín Pinzón per ser descendent directe del descobridor de Palos, Martín Alonso Pinzón:

« DIEGO MARTIN PINZON SOLÍCITA UNA ENCOMIENDA POR SER DESCENDIENTE DI­RECTO DE LOS FAMOSOS DESCUBRIDORES DE PALOS.

Sepan quantos esta carta vieren como yo, Diego Martín Pinzón Dávila, vezino de la villa de Moguer estante al presente en esta villa de Palos de la Frontera, digo: que por quanto el año de mill y seyscientos y veynte y seys y veynte y siete y veynte y ocho y veynte y nuebe estube en la villa de Madrid, Corte de su Magestad, pretendiendo una encomienda de yndios, la primera que ba Cassa y en el ynterinun ofisio de tesorero contador de Lima, Santa Fee de Buenos Ayres, del Cusco en el reyno del Pirú, como rebisnieto del Capitán Martin Alonso Pinzón, primero des­cubridor de las Yndias, que fue en compañía de Cristóbal Colón, y como susesor que soy por línia recta de varón del dicho Martín Alonso Pinzón e como susesor del solar y casa de los Pinzo­nes y aviéndose visto los papeles e ynformasiones que sus Magestades los señores Reyes Católicos, Emperador Carlos quinto y Doña Juana, su madre, dieron al dicho mi agüelo y a Visente Yáñez Pinzón y a Francisco Pinzón, sus ermanos, salió auto en que yo mostrase sertificación de cómo no estavan premiados los dichos servicios, y aviéndose presentado se mandaron juntar con todos los autos que para consultar a su Magestad se me hisiesen en el dicho Consejo de Yndias, los quales dichos papeles, privilegios e ynformaciones e sertificasiones pararon en poder de Duarte Rdgz. de Lión, relator del dicho Consejo ...
... En la villa de Palos, en veynte e quatro dias del mes de Mayo de mill y seys sientos y cin­quenta y tres años... syendo testigos... Juan Lopez Prieto, cura desta villa, Antonio Rodrígues Samames, vezino della y Cristóbal Alvertos, vezino de la villa de Moguer residente en esta villa...
»
Libro de Escrituras Públicas de Palos de la Frontera 1650-1654, fls. 362-362 vº Sección de Protocolos Notariales
ARCHIVO HISTORICO DE MOGUER (antiguo convento de San Francisco) - MOGUER - Huelva

Errors històrics

Encara que està documentat en els diferents arxius, tant històrics com administratius, que aquesta localitat s'ha anomenat només Palos o Palos de la Frontera, en el transcurs de la història s'han estès, almenys, dos topònims erronis. El primer i més conegut és Palos de Moguer, i el segon, molt menys freqüent, és Palos de Noguer,[10] sent una deformació del primer.

A mitjans del segle XVI els primers cronistes d'Índies, Gonzalo Fernández de Oviedo i Francisco López de Gómara, creient que Palos i Moguer eren un únic poble, van crear l'incorrecte "Palos de Moguer", que es va estendre amb gran velocitat, passant a enciclopèdies i manuals d'estudi. Una cosa semblant va succeir amb els frares franciscans de La Rábida que tant van ajudar a Colom, fra Juan Pérez i fra Antonio de Marchena, amb els quals van crear un únic i inexistent personatge: fra Juan Antonio Pérez de Marchena o fra Juan Pérez de Marchena.[11]

El 25 de maig de 1642, el consell municipal de Palos va adoptar el nom de Palos de la Frontera, aprofitant que el rebel marquès d'Ayamonte va fer passar les tropes portugueses del Guadiana al Tinto, i per així posar un "cognom" a Palos, que tapés la denominació incorrecta que el feia desaparèixer com a poble, i que l'unia erròniament a la ciutat veïna.[9]

Aquesta denominació errònia, llegida literalment, suggereix que Palos de la Frontera en algun moment hagués pertangut al municipi de Moguer, cosa que no ha passat mai i de la qual no hi ha constància en cap document públic ni administratiu. La vinculació de Palos de la Frontera amb Moguer és la mateixa que tenen els municipis veïns, Bonares, Lucena del Puerto i Niebla; el fet de pertànyer al seu partit judicial[12] -des de la creació dels mateixos a Espanya en 1834- que és un dels sis que hi ha a la província de Huelva, a més de la seu de l'Arxiu de Protocols, on es conserven els llibres d'escriptures públiques de les localitats pertanyents a aquest partit judicial.[13]

Aquesta denominació incorrecta no només ha fet desaparèixer, erròniament, a Palos de la Frontera en determinats moments, sinó que també ha afectat Moguer, ja que en alguns llocs d'Internet o en alguns manuals d'estudi, Juan Ramón Jiménez, premi Nobel de Literatura el 1956, i natural de Moguer, apareix com nascut a Palos de Moguer,[14][15] produint-se en aquest cas l'efecte de fer desaparèixer també a Moguer.

En les últimes dècades del segle XX i començaments del XXI l'ajuntament de Palos de la Frontera ha tractat d'anar corregint aquest error allà on l'ha detectat com va fer a la propera ciutat de Sevilla, a Salamanca,[16] o a Madrid on existien carrers dedicats al poble descobridor, però denominats erròniament. Fet aquest que en l'actualitat està corregit,[17] però encara queda a Madrid per corregir el nom del barri on està situat el carrer Palos de la Frontera, que administrativament conserva la forma errònia. L'ajuntament de Palos de la Frontera va aprovar el 2004 i 2007 dirigir-se al de Madrid per sol·licitar-li que rectifiqui la denominació del barri.[1] En tota la geografia espanyola i internacional aquest error està pràcticament esmenat en gairebé tots els casos.

Vegeu també

Referències

  1. 1,0 1,1 «Palos de la Frontera exige a la capital que cambie el nombre erróneo del barrio «Palos de Moguer»» (en castellà). ABC, 08-08-2007. [Consulta: 22 febrer 2017].
  2. El P. fra Ángel Ortega, en la seva obra "La Rábida, Historia documental crítica" (tom I), va indicar:
    « La palabra latina palus, agua poco profunda y extendida, laguna, ... , de la cual se supone el origen etimológico ... »
    Segons el lingüista Salvador Costa Parga [1]:
    « Palos: célebre puerto en el sur de Andalucía. Deriva del latín palus (pantano). En esa palabra se origina también el nombre de una enfermedad de los pantanos: el paludismo. »
    http://web.archive.org/web/20131102024559/http://www.abarcusrosario.com.ar/art_ETIM1.htm
    hipòtesi de la qual també ens parla l'historiador Julio Izquierdo Labrado, en el seu article Sobre el nombre de Palos de la Frontera
  3. Pancracio Celdrán, Diccionario de topónimos españoles y sus gentilicios (2002, Ed. Espasa):
    « [El término "palos", aplicado a una ciudad], quieren algunos que proceda del latín palus = 'laguna'. Más probable parece la raíz prerromana pal-, pala- = 'ladera de inclinación muy acentuada', caso de la villa de Palos ... »
  4. A l'Arxiu Històric Nacional es troba un document en suport de pergamí on es dóna testimoni de la presa de possessió del lugar de Palos per Alvar Pérez de Guzmán, realitzat per Lope Alfonso, escrivà públic de Sevilla. Secció Noblesa de l'Arxiu Històric Nacional. Ducat d'Osuna, Jurisdicció senyorial. Signatura: OSUNA, C.288, D.29
  5. Carta plomada de Joan II de Castella per la qual confirma a Elvira de Ayala i les seves filles la mercè atorgada per Joan I, i confirmada per Enric III, a Álvaro Pérez de Guzmán, el seu espòs, d'alliberament de tot pit real a 50 vassalls seus a la vila de Palos. Secció Noblesa de l'Arxiu Històric Nacional. Unitat: Ducat d'Arcos, Jurisdicció senyorial. Signatura: OSUNA,CP.27,D.5
  6. «Escritura de remate de subasta del lugar de Palos realizado por Miguel Sánchez de Ávila...» (en castellà). PARES. Portal de Archivos Españoles, 14-05-1423. [Consulta: 20 febrer 2017].
  7. LAREDO QUESADA, Miguel Ángel. Niebla, de reino a condado: noticias sobre el Algarbe andaluz en la Baja Edad Media. Madrid: Real Academia de la Historia, 1992, p. 29, 49-50. ISBN 9788496849044. 
  8. Transcripció completa de la Reial provisió, donada a Diego Rodríguez Prieto i altres veïns de Palos. En castellà antic.
  9. 9,0 9,1 IZQUIERDO LABRADO, Julio. «El verdadero nombre de Palos de la Frontera» (en castellà). [Consulta: 21 febrer 2017].
  10. Santiago Juan-Navarro. A Twice-told Tale: Reinventing the Encounter in Iberian/Iberian American Literature and Film (en anglès). Newark/London: University of Delaware Press, 2001, p. 142. ISBN 9780874137330. 
  11. GONZÁLEZ CRUZ, David (Coord.). «Capítulo VI: Los Clérigos de los Lugares Colombinos en los periodos de Guerra y en la Evangelización y Conquista de América (IZQUIERDO LABRADO, Julio)». A: Religión y Conflictos Bélicos en Iberoamérica (en castellà). Universidad Internacional de Andalucía (UNIA), 2008, p. 130. ISBN 9788479930684. 
  12. «Moguer, partido judicial número seis de Huelva» (en castellà). CGPE. [Consulta: 22 febrer 2017].
  13. «Archivo municipal de Moguer» (PDF) (en castellà). Instituto Andaluz del Patrimonio Artístico (www.iaph.es). [Consulta: 22 febrer 2017].
  14. «Diario "El Norte de Castilla"; Díez de Revenga define a Juan Ramón Jiménez como el poeta más influyente en la lírica española» (en castellà). [Consulta: 22 febrer 2017].
  15. «Juan Ramón Jiménez» (en italià). [Consulta: 22 febrer 2017].
  16. «El Ayuntamiento de Salamanca modifica el nombre de once calles para corregirlos o recuperar su nomenclatura original» (en castellà). web.aytosalmanca.es.
  17. «La estación de 'metro' Palos de Moguer se llamará Palos de la Frontera» (en castellà). El País, 13-02-1986. [Consulta: 22 febrer 2017].

Bibliografia

  • ORTEGA, Fray Ángel. La Rábida. Historia documental y crítica. 4 vols. (Ed. facsimil) (en castellà). Sevilla: Diputación Provincial de Huelva. Servicio de Publicaciones, 1925, el original. ISBN 9788450038606. 
  • IZQUIERDO LABRADO, Julio. Palos de la Frontera en el Antiguo Régimen (1380-1830) (en castellà). Instituto de Cooperación Iberoamericana / Ayuntamiento de Palos de la Frontera, 1987.  (Apéndice Documental, doc. nº 21)
  • Archivo de Protocolos de Moguer. Libro de Escrituras Públicas de Palos de la Frontera, años 1650-1654.