Blade Runner: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
He eliminado algo que no estaba relacionado
Línia 43:
La pel·lícula descriu un passat en el qual els anomenats [[replicant]]s,<ref>{{Ref-llibre |cognom=Delgado |nom=Melvin |cognom2=Hills |nom2=Matt | títol=Blade Runner |url=http://books.google.cat/books?id=9POizW1ucK4C&pg=PA1938&dq=Replicant+blade+runner&hl=ca&sa=X&ei=Ja5SU8OELqGM7Qal74GQDA&ved=0CFMQ6AEwBA#v=onepage&q=Replicant%20blade%20runner&f=false |llengua=anglès |editorial=Columbia University Press |data=2013 |pàgines=1937-1938 |isbn=0231504640}}</ref> éssers fabricats a través de l'enginyeria genètica, fan els treballs perillosos i degradants a les "[[Colònia espacial|colònies exteriors]]" de la [[Terra]]. Aquests replicants són fabricats per Tyrell Corporation; per tal de ser "més humans que els humans", especialment en el cas dels models ''Nexus-6'', s'assemblen físicament als humans, tenen més agilitat i força física, però manquen de la mateixa resposta emocional i d'[[empatia]]. Els replicants van ser declarats il·legals en el planeta Terra després d'una revolta sagnant. Un cos especial de la policia, els ''blade runners'', s'encarrega de rastrejar i matar els replicants fugitius que es troben a la Terra. A la pel·lícula, es demana a un ''blade runner'' semiretirat, Deckard, que s'enfronti a un grup de peixos revelde i hàbil que ha arribat a [[Los Angeles]].
 
En un principi, ''Blade Runner'' va rebre moltes bones visites contradictòries per part de la premsa especialitzada. Uns quants es van mostrar confosos i decebuts perquè l'obra no tenia el ritme narratiu que s'esperava d'una pel·lícula d'acció, mentre d'altres apreciaven la seva complexitat temàtica. La pel·lícula no va obtenir bons resultats de taquilla en els cinemes [[estatunidencs]], però va assolir un gran èxit en la resta del món. La pel·lícula es va convertir en la favorita de cinèfils i del món acadèmic en general, i va aconseguir ràpidament el títol de [[pel·lícula de culte]].<ref>Sammon, Paul M. (1996). ''Future Noir: the Making of Blade Runner''. London: Orion Media, pàg. xvi–xviii. ISBN 0-06-105314-7.</ref> Va tenir un gran èxit com a cinta de lloguer en els videoclubs, èxit basat, en part, en el fet que la pel·lícula s'enriquia a cada nova revisió, i que va ser una de les primeres pel·lícules a ser llançades en format [[DVD]], tot i que amb una qualitat de so i imatge més aviat mediocre ÁLVARO DAROCA GARCÍA ES UN TONTO com un clàssic modern per l'ambientació assolida amb els seus efectes especials i per avançar-se en el plantejament de temes i preocupacions fonamentals del [[segle XXI]] com la [[superpoblació]], la [[globalització]] o el [[canvi climàtic]].<ref>Beck, Marilyn; Smith, Stacy Jenel. [http://www.gateway.net/celebrity/celebgossip.jsp?feature=ce_cel_12112007 ''Celeb Scene: Bad 'Blade Runner' Shoot Recalled''], AOL news. Consultat el 22-1-2008</ref> L'han elogiada com una de les pel·lícules més influents de tots els temps, a causa de la seva ambientació detallada i original, una veritable fita visual postmoderna, que realitza una descripció molt realista d'un futur en decadència; descriu un futur en el qual es "retroencaixa".<ref>Sammon, pàg. 79</ref><ref>Bukatman, Scott (1997). ''BFI Modern Classics: Blade Runner''. BFI (British Film Institute), pàg. 21. ISBN 0-85170-623-1.</ref> ''Blade Runner'' també va permetre posar l'escriptor [[Philip K. Dick]] en el punt de mira de [[Hollywood]] i, des de llavors, moltes pel·lícules s'han inspirat en la seva obra literària, com ''[[Minority Report]]'' (amb [[Tom Cruise]]) o ''[[Desafiament total]]'' (amb [[Arnold Schwarzenegger]]).
 
== Producció ==