Diferència entre revisions de la pàgina «Godofredo Ortega Muñoz»

cap resum d'edició
{{Infotaula d'artista
| nom = Godofredo Ortega Muñoz
| imatge = Ortega Muñoz by ACP.png
| peu = Godofredo Ortega Muñoz
| nom_naixement = Alejo Godofredo Manso Ortega Muñoz
| data_naixement = {{data naixement|1899|2|17}}
| art =
| educacio =
| moviment = [[Art figuratiu]]<ref name="Gran Enciclopèdia Catalana"> [http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0047784.xml Gran Enciclopèdia Catalana] {{ca}}</ref>
| moviment =
| obres_notables = ''Camperol extremeny'' i ''Nena amb càntir''<ref name="ISBN 8429742271."></ref>
| patrons =
| influencies_de = [[Paul Cézanne]], [[Carlo Carrà]], [[Mario Sironi]], [[Mario Tozzi]], [[Giorgio Morandi]], [[Giotto di Bondone]], [[Cimabue]], [[Francisco de Zurbarán]], [[Gutiérrez Solana]], [[Pablo Picasso]] i [[Juan Gris]]<ref name="Trianarts"></ref>
| influencies_de =
| influi_en =
| premis =
===Els orígens===
 
Neix l'any [[1899]] a [[San Vicente de Alcántara]] ([[Província de Badajoz|Badajoz]], [[Extremadura]], [[Espanya]]), fill d'una destacada personalitat local, i als sis anys es queda orfe de mare. Obté el títol de batxiller a [[Salamanca]] encara que, donada la seua marcada vocació per la pintura (la qual practica de forma autodidacta des de petit<ref>[http://elpais.com/diario/1982/10/05/cultura/402620401_850215.html Una sensibilidad escueta, sobria, dramática - El País] {{es}}</ref>), rebutja la recomanació paterna de seguir una carrera universitària i es trasllada a [[Madrid]] el [[1919]].<ref name="Fundación Ortega Muñoz"></ref>
 
===Madrid, 1919===
 
Durant els mesos d'octubre i novembre del [[1919]], Ortega Muñoz envia a la seua família postals (les quals reprodueixen alguns dels quadres que copia per aquell temps a l'antic Museo de Arte Moderno o al [[Museu del Prado]]) per a convèncer el seu pare de l'autenticitat de la seua vocació artística.<ref name="Fundación Ortega Muñoz"></ref> Es forma pel seu compte sense participar en els ensenyaments acadèmics<ref name="ISBN 8429742271."></ref> (li agradava dir que havia après a pintar al [[museu del Prado]]<ref name="ISBN 8429742271."></ref>) i és en aquesta etapa que comença a iniciar-se en la pintura a l'aire lliure a l'entorn de la Dehesa de la Villa, acompanyat entre altres joves artistes pel pintor filipí Fernando Amorsolo. Després de romandre algun temps a la capital espanyola decideix mudar-se a [[París]].<ref name="Fundación Ortega Muñoz"></ref>
 
===París===
 
Ortega Muñoz arriba a [[París]] a finals del [[1920]]. A més de l'ambient artístic de la capital francesa, un dels esdeveniments més importants del seu pas per la ciutat és l'amistat que manté amb l'intel·lectual aragonès Gil Bel, la qual perdurarà fins a la mort d'aquest. A través de Gil Bel, Ortega participarà en un projecte col·lectiu que promovia el retrobament amb la gent del poble i que assumirà un propòsit d'insurgència i de renovació en la plàstica espanyola cap a la fi d'aquesta dècada. Ortega havia arribat a [[París]] portat pel seu interès per la pintura moderna (en particular, la de [[Vincent van Gogh|Van Gogh]], [[Paul Gauguin|Gauguin]] i [[Paul Cézanne|Cézanne]]), però, a causa de la crisi tant ideològica com formal de l'avantguarda que llavors es vivia aal París de la postguerra, decideix viatjar a [[Itàlia]] per a retrobar en els mestres del passat uns valors més autèntics d'espiritualitat, senzillesa i puresa.<ref name="Fundación Ortega Muñoz"></ref>
 
===Itàlia===
 
Arriba a [[Torí]] el [[1921]], des d'on viatja a [[Milà]], al [[llac de Como]], San Remo[[Sanremo]], Vichy[[Vichèi]], [[Antíbol]] (els [[Alps Marítims]], [[França]]) i, potser també, [[Espanya]]. Durant el febrer del [[1922]] passa una curta temporada a [[Florència]] i després recorre [[Itàlia]]: [[Nàpols]], [[Pompeia]], [[Roma]], [[Gènova]] i, novament, [[Milà]]. Al [[llac Maggiore]] coneix el pintor anglès Edgard Rowley Smart, amb qui passa un curt període d'aprenentatge i al que retrata en reconeixement a la influència que va tindre en els seus inicis com a pintor. La seua relació amb Rowley convenç Ortega que, davant de la desraó del món contemporani, cal tornar a la natura i retornar a l'art l'autenticitat de les veritats espirituals i de les emocions senzilles.<ref name="Fundación Ortega Muñoz"></ref> A més, hi conegué l'obra dels primitius, la qual l'impressionà força per la seua simplicitat.<ref name="ISBN 8429742271."></ref> Acabat l'estiu de l'any [[1926]], Ortega viatja a [[Ginebra]] i a [[Lió]], des d'on torna a [[Espanya]].<ref name="Fundación Ortega Muñoz"></ref>
 
===L'Escola de Vallecas i la primera exposició a Saragossa===
 
Aquest momentani retorn a Espanya és d'una importància cabdal en el conjunt de la seua peripècia pictòrica ja que és llavors quan (en companyia d'[[Alberto Sánchez Pérez]], Benjamín Palencia i Gil Bel) protagonitza una de les excursions fundacionals de l'Escola de Vallecas. Poc després, durant el mes de març del [[1927]], realitza una primera exposició de la seua obra al Círculo Mercantil de [[Saragossa]]. Hi va jugar, en tots aquests moments, un paper molt important la relació d'amistat que tenia amb Bel des que es van conèixer a [[París]]: és la seua influència i la de l'Escola de Vallecas el que va impulsar el pintor a ''"tornar la mirada al camp per a recollir l'ànima de la gent senzilla i les terres d'Espanya"'', així, com també, el fet de pintar alguns dels quadres de temàtica aragonesa que va presentar en aquella primera exposició de [[Saragossa]], després de la qual torna a marxar d'Espanya per a anar-se'n a [[Suïssa]].<ref name="Fundación Ortega Muñoz"></ref>
 
===Worpswede i, novament, París===
 
[[1927]] i [[1928]] són anys de pelegrinatge: comença a [[Zuric]] i continua per [[Brussel·les]], [[Bremen]], [[Hamburg]], [[Hannover]], [[Frankfurt del Main]] i [[Berlín]]. El més interessant del [[1928]] és la seua visita a Worpswede, on s'havia instal·lat una colònia de pintors i artistes, i dins de la qual hi havien treballat figures com Fritz Mackensen, [[Heinrich VoguelerVogeler]], [[Paula Modersohn-Becker]] i Clara Westhoff. Tots ells mostraven interès pels paisatges bucòlics i les estampes pageses com a reacció davant els sofisticats artificis i refinaments decadents, en opinió d'alguns, de l'avantguarda. La vida camperola i l'ambient creat al voltant de la pintura de l'[[expressionisme]] li van influir força.<ref name="Fundación Ortega Muñoz"></ref>
 
Ortega torna a [[França]] a la fi del [[1928]] per a dedicar-se a aconseguir comandes. Amb aquesta finalitat viatja a [[Niça]], [[Montecarlo]], Vichy[[Vichèi]], [[Biarritz]] i, finalment, [[París]] on es reuneix amb el seu amic [[surrealista]] [[José Luis González Bernal]] per a viatjar als [[Països Baixos]].<ref name="Fundación Ortega Muñoz"></ref>
===Novament a París===
 
===Per Europa i l'Orient Mitjà===
Ortega torna a França a la fi del 1928 per a dedicar-se a aconseguir comandes. Amb aquesta finalitat viatja a Niça, Montecarlo, Vichy, Biarritz i, finalment, París on es reuneix amb el seu amic surrealista González Bernal per a viatjar als Països Baixos.<ref name="Fundación Ortega Muñoz"></ref>
 
Entre els anys [[1930]] i [[1933]], Ortega continua pintant, recorre els [[Països Baixos]] i, més tard, viatja a [[Gènova]], elal [[llac Maggiore]], [[Venècia]], [[Viena]] i [[Budapest]]. És la primera vegada que Ortega surt dels recorreguts referencials de l'art europeu i ho fa tant per les seues pròpies inquietuds com pels consells del seu amic i representant, l'actor hongarès Heinrich Domahidy, el qual aconsegueix que diversos periòdics del seu país ressenyin la visita d'Ortega.<ref name="Fundación Ortega Muñoz"></ref>
===Els Països Baixos, Itàlia i els Balcans===
 
El [[1933]], Ortega va arribar al [[Caire]] provinent de [[Grècia]] i [[Istanbul]]. És en aquesta època que les seues facultats com a retratista li ha proporcionat una posició folgada i importants contactes. Exposa per primera vegada a [[Alexandria]] i l'acollida és tan important que que torna a exposar-hi un any després. En aquesta segona exposició presenta quaranta obres a manera d'antologia de la seua trajectòria artística, les quals són exponents del seu amor per la natura, de l'equilibri entre els colors i els diferents estats d'ànim i de l'atmosfera de quietud i tristor que envolta la seua pintura. Torna a [[Itàlia]] i el març del [[1935]] decideix tornar a [[Espanya]].<ref name="Fundación Ortega Muñoz"></ref>
Entre els anys 1930 i 1933, Ortega continua pintant, recorre els Països Baixos i, més tard, viatja a Gènova, el llac Maggiore, Venècia, Viena i Budapest. És la primera vegada que Ortega surt dels recorreguts referencials de l'art europeu i ho fa tant per les seues pròpies inquietuds com pels consells del seu amic i representant, l'actor hongarès Heinrich Domahidy, el qual aconsegueix que diversos periòdics del seu país ressenyin la visita d'Ortega.<ref name="Fundación Ortega Muñoz"></ref>
 
===PerEl l'OrientCírculo Mitjàde Bellas Artes i Egiptela Guerra Civil===
 
Des d'[[Extremadura]], Ortega va dedicar l'any [[1935]] a preparar una exposició per a donar-se a conèixer a [[Madrid]]. Finalment, aquesta exposició es va fer al Círculo de Bellas Artes i es va inaugurar el [[13 d'abril]] del [[1936]]. Malgrat la inestabilitat política del moment, Ortega va desplegar una gran activitat, la qual el va portar a ésser seleccionat per a la [[Biennal de Venècia]] i l'Exposició Nacional de Belles Arts. Aquesta darrera es va celebrar amb retard i sota un clima polític caòtic: Ortega no es va esperar a la seva inauguració i decideix abandonar [[Espanya]] abans no esclati la guerra. Les dues exposicions resulten ésser un gran èxit i la crítica destaca les seues ''"excepcionals facultats"'' i la posició ''"equidistant"'' que manté en relació amb la pintura espanyola del seu temps.<ref name="Fundación Ortega Muñoz"></ref>
El [[1933]], Ortega va arribar al Caire provinent de Grècia i [[Istanbul]]. És en aquesta època que les seues facultats com a retratista li ha proporcionat una posició folgada i importants contactes. Exposa per primera vegada a Alexandria i l'acollida és tan important que que torna a exposar-hi un any després. En aquesta segona exposició presenta quaranta obres a manera d'antologia de la seua trajectòria artística, les quals són exponents del seu amor per la natura, de l'equilibri entre els colors i els diferents estats d'ànim i de l'atmosfera de quietud i tristor que envolta la seua pintura. Torna a Itàlia i el març del 1935 decideix tornar a Espanya.<ref name="Fundación Ortega Muñoz"></ref>
 
Després d'eixir d'Espanya, espera a [[Marsella]] la seua promesa, Leonor Jorge Ávila, i s'hi casa el desembre del 1936. S'instal·len a [[Suïssa]] i ell viatja a [[Dinamarca]], [[Noruega]], [[Suècia]] i [[Finlàndia]]. A la galeria Blomqvist d'[[Oslo]] (coneguda per haver treballat amb pintors de la talla d'Edward[[Edvard Munch]]) celebrà una exposició important, la qual mostrà els darrers quadres que havia pintat abans de tornar definitivament a Espanya. En aquests anys guanya destresa i maduresa en la seua manera de pintar, tot i que no serà fins a la seua tornada a [[San Vicente de Alcántara]] que Ortega aconsegueixi fer un tomb decisiu en la seua carrera.<ref name="Fundación Ortega Muñoz"></ref>
===1935, el Círculo de Bellas Artes===
 
Des d'Extremadura, Ortega va dedicar l'any 1935 a preparar una exposició per a donar-se a conèixer a Madrid. Finalment, aquesta exposició es va fer al Círculo de Bellas Artes i es va inaugurar el 13 d'abril del 1936. Malgrat la inestabilitat política del moment, Ortega va desplegar una gran activitat, la qual el va portar a ésser seleccionat per a la Biennal de Venècia i l'Exposició Nacional de Belles Arts. Aquesta darrera es va celebrar amb retard i sota un clima polític caòtic: Ortega no es va esperar a la seva inauguració i decideix abandonar Espanya abans no esclati la guerra. Les dues exposicions resulten ésser un gran èxit i la crítica destaca les seues ''"excepcionals facultats"'' i la posició ''"equidistant"'' que manté en relació amb la pintura espanyola del seu temps.<ref name="Fundación Ortega Muñoz"></ref>
 
===La Guerra Civil===
 
Després d'eixir d'Espanya, espera a Marsella la seua promesa, Leonor Jorge Ávila, i s'hi casa el desembre del 1936. S'instal·len a Suïssa i ell viatja a Dinamarca, Noruega, Suècia i Finlàndia. A la galeria Blomqvist d'Oslo (coneguda per haver treballat amb pintors de la talla d'Edward Munch) celebrà una exposició important, la qual mostrà els darrers quadres que havia pintat abans de tornar definitivament a Espanya. En aquests anys guanya destresa i maduresa en la seua manera de pintar, tot i que no serà fins a la seua tornada a [[San Vicente de Alcántara]] que Ortega aconsegueixi fer un tomb decisiu en la seua carrera.<ref name="Fundación Ortega Muñoz"></ref>
 
===Retorn definitiu a una Espanya de postguerra===
 
Durant els anys de la immediata postguerra, Ortega Muñoz s'instal·la a [[San Vicente de Alcántara]]. És llavors quan Ortega es retroba finalment amb la silenciosa i solitària extensió del seu paisatge i amb la realitat propera del seu entorn, les quals sent com autènticament pròpies i que donaran suport i concreció a la seua pintura posterior.<ref name="Fundación Ortega Muñoz"></ref> El [[1940]] inaugura la seua primera exposició després de la darrera [[Guerra Civil espanyola]], la qual seria la seua segona mostra al [[Círculo de Bellas Artes]] de [[Madrid]]. Comença així una carrera professional que li oferirà nombrosos triomfs, tant estatals com estrangers. Comença així una intensa activitat expositiva: entre altres, cal destacar les seues mostres individuals a la sala d'exposicions [[Faianç Català]] de Barcelona el [[1942]] i a la Galeria Estilo de Madrid els anys [[1948]] i [[1949]], on exposa un conjunt d'olis que representen el món rural amb la senzilleasenzillesa, les formes simples i les gammes de colors terrossos que tant caracteritzen la seua obra, alhora que apareixen les primeres notes de modernitat a través de certes influències de l'art italià (com ara, el [[primitivisme]], la metafísica i el [[Novecento (moviment artístic)|Novecento]].<ref name="Fundación Ortega Muñoz"></ref>
 
===Paisatges al centre de la perifèria===
 
La dècada dels cinquanta comença per Ortega el 1951 quan l'escriptor [[Gerardo Diego]] el descobreix gràcies al seu quadre ''Els Codonys'' a la I Biennal Hispanomericana celebrada a Madrid, la qual marcaria la seua plena recepció en l'ambient artístic espanyol. Tant és així que l'any següent decideix traslladar-se a Madrid (hi va romandre fins a la seua mort encara que amb nombroses estades perllongades al camp). El 1953, i, curiosament, durant la darrera Exposició Antològica celebrada per l'Academia Breve de Crítica de Arte, els ''acadèmics'' decideixen incloure-hi un dels seus quadres. També, i per aquell temps, ja estava preparant una gran exposició a la sala de la Direcció General de Belles Arts al Museo Nacional de Arte Contemporáneo (Madrid) i una altra a la Galeria SYRA (Barcelona), les quals foren un èxit clamorós.<ref name="Fundación Ortega Muñoz"></ref>
 
===La II Biennal Hispanoamericana===
 
===Dècada del 1950===
A partir dels anys 1953 i 1954, el seu reconeixement és innegable i és considerat un dels renovadors del panorama artístic espanyol amb el seu desig de representar Extremadura a través de les seues pintures. Cal destacar, entre altres triomfs, la seua participació el 1953 en la II Biennal Hispanoamericana d'Art a l'Havana (on rep el Gran Premi de Pintura); el 1954, la XXVII Biennal Internacional d'Art de Venècia i l'any següent, en la III Biennal Hispanoamericana d'Art a Barcelona, la qual li dedica una sala d'honor. Així mateix, participa a l'Exposició Espanyola de Pintura i Escultura Contemporànies, organitzada pel Ministeri d'Afers Exteriors als països àrabs, la qual viatja durant deu mesos per diverses capitals del Pròxim i Mitjà Orient: Beirut, Damasc, Bagdad, etc.<ref name="Fundación Ortega Muñoz"></ref>
 
La [[dècada delsdel cinquanta1950]] comença per Ortega el [[1951]] quan l'escriptor [[Gerardo Diego]] el descobreix gràcies al seu quadre ''Els Codonys'' a la I Biennal Hispanomericana celebrada a [[Madrid]], la qual marcaria la seua plena recepció en l'ambient artístic espanyol. Tant és així que l'any següent decideix traslladar-se a Madrid (hi va romandre fins a la seua mort encara que amb nombroses estades perllongades al camp). El [[1953]], i, curiosament, durant la darrera Exposició Antològica celebrada per l'Academia Breve de Crítica de Arte, els ''acadèmics'' decideixen incloure-hi un dels seus quadres. També, i per aquell temps, ja estava preparant una gran exposició a la sala de la Direcció General de Belles Arts al Museo Nacional de Arte Contemporáneo (Madrid) i una altra a la Galeria SYRA (Barcelona), les quals foren un èxit clamorós.<ref name="Fundación Ortega Muñoz"></ref>
===L'Ateneu de Madrid i el Museu de Bilbao===
 
A partir dels anys [[1953]] i [[1954]], el seu reconeixement és innegable i és considerat un dels renovadors del panorama artístic espanyol amb el seu desig de representar [[Extremadura]] a través de les seues pintures. Cal destacar, entre altres triomfs, la seua participació el [[1953]] en la II Biennal Hispanoamericana d'Art a l[[L'Havana]] (on rep el Gran Premi de Pintura); el [[1954]], la XXVII Biennal Internacional d'Art de Venècia i l'any següent, en la III Biennal Hispanoamericana d'Art a Barcelona, la qual li dedica una sala d'honor. Així mateix, participa a l'Exposició Espanyola de Pintura i Escultura Contemporànies, organitzada pel Ministeri d'Afers Exteriors als països àrabs, la qual viatja durant deu mesos per diverses capitals del Pròxim i Mitjà Orient: [[Beirut]], [[Damasc]], [[Bagdad]], etc.<ref name="Fundación Ortega Muñoz"></ref>
El maig del 1956 presenta una mostra antològica a la seu de l'Escola d'Estudis Hispanoamericans organitzada pel Club La Rábida de Sevilla, i a finals d'any la Sala Santa Catalina de l'Ateneu madrileny exposa trenta-tres quadres datas entre 1926 i 1956, els quals resumeixen la seua producció artística. L'opinió crítica de la mostra fou molt variada: des d'adjectius que el van qualificar com a defensor d'uns ideals de simplificació, depuració i purificació, fins a les opinions d'importants crítics d'art com Camón Aznar (qui enaltia aquells elements que determinaven el silenci en les seues obres)<ref>[http://www.ateneodemadrid.com/biblioteca_digital/folletos/CACo-013.pdf La pintura de Ortega Muñoz - Ateneo de Madrid] {{es}}</ref>, Gaya Nuño (qui se centrava en el dramatisme i en l'enquadrament generacional que ocupava l'artista) o bé Luis Trabazo (qui considerava la seua obra dins el concepte de la modernitat). A finals d'any, al desembre, exposava al Museu de Belles Arts del Parc de Bilbao, on, tot i que amb una crítica menor que l'anterior, la seua pintura va ésser definida ja com ''"auténticament seua"'', anunciant un estil propi i independent.<ref name="Fundación Ortega Muñoz"></ref>
 
El maig del [[1956]] presenta una mostra antològica a la seu de l'Escola d'Estudis Hispanoamericans organitzada pel Club La Rábida de [[Sevilla]], i a finals d'any la Sala Santa Catalina de l'Ateneu madrileny exposa trenta-tres quadres datasdatats entre [[1926]] i [[1956]], els quals resumeixen la seua producció artística. L'opinió crítica de la mostra fou molt variada: des d'adjectius que el van qualificar com a defensor d'uns ideals de simplificació, depuració i purificació, fins a les opinions d'importants crítics d'art com Camón Aznar (qui enaltia aquells elements que determinaven el silenci en les seues obres)<ref>[http://www.ateneodemadrid.com/biblioteca_digital/folletos/CACo-013.pdf La pintura de Ortega Muñoz - Ateneo de Madrid] {{es}}</ref><ref>Camón Aznar, José. ''La Pintura de Ortega Muñoz''. [[Madrid]]: [[ABC (diari)|ABC]], [[1953]], 19 de març, pàg. 11.</ref>, Gaya Nuño (qui se centrava en el dramatisme i en l'enquadrament generacional que ocupava l'artista<ref>Gaya Nuño, J.A. ''Diez capítulos sobre Ortega Muñoz''. [[Madrid]]: Cuadernos Hispanoamericanos, [[1956]], núm. 84, desembre, pàgs. 371-379.</ref><ref>Gaya Nuño, J. A., [[1952]]. ''La pintura española del medio siglo''. [[Barcelona]]: Ediciones Omega.</ref>) o bé Luis Trabazo (qui considerava la seua obra dins el concepte de la [[modernitat]]). A finals d'any, al desembre, exposava al Museu de Belles Arts del Parc de Bilbao, on, tot i que amb una crítica menor que l'anterior, la seua pintura va ésser definida ja com ''"auténticament seua"'', anunciant un estil propi i independent.<ref name="Fundación Ortega Muñoz"></ref>
===Biennal de Venècia===
 
Durant el mes d'abril del [[1957]] es realitza la primera mostra antològica a la ciutat de [[Badajoz]], en concret a les sales de la Delegació de Cultura de la Diputació Provincial. Als deu dies de la seua cloenda, el Saló d'Actes de l'Ajuntament de Càceres li dedica una mostra individual. Continua la seua carrera a l'exterior i, per exemple, participa a la II Biennal d'Art dels Països Riberencs de la Mediterrània (iniciada a [[Alexandria]]) i, a l'any següent, a la XXIX Biennal Internacional d'Art de Venècia, on se li reserva una sala d'honor. La dècada dels cinquanta finalitza amb la seua mostra individual a les sales de la Direcció General de Belles Arts i la seua participació en la col·lectiva de l'Exposició Inaugural del Museu Espanyol d'Art Contemporani (Madrid).<ref name="Fundación Ortega Muñoz"></ref>
 
===NovaDècada York,del anys 601960===
 
Els primers anys de la [[dècada del 1960]] es caracteritzaran per una frenètica activitat expositiva. Així, per exemple, el [[1960]] participa en la col·lectiva realitzada al Guggenheim International Award de [[Nova York]]. El [[1962]], en 20 anys de pintura espanyola a l'Ateneu de Madrid. El [[1964]], a la col·lectiva 25 anys d'art espanyol celebrada al Palau de Vidre del Retiro i inaugura la seua segona exposició a la Sala Santa Catalina de l'Ateneu. El [[1967]], a la Galería Biosca de Madrid presenta els seus darrers treballs i el [[1968]] se li va dedicar una sala monogràfica d'honor a la darrera Exposició Nacional de Belles Arts.<ref name="Fundación Ortega Muñoz"></ref>
 
===Casón del Buen Retiro===
 
[[1970]] és l'any en què la seua carrera artística es veu plenament consagrada amb la seua exposició retrospectiva al [[Casón del Buen Retiro]] de [[Madrid]], a la qual segueixen les monogràfiques que presenta a les Sales Gòtiques de la [[Biblioteca de Catalunya]] a [[Barcelona]], al Pavelló Mudèjar de [[Sevilla]], a les sales de la Delegació de Cultura de la Diputació de Badajoz i a la mostra col·lectiva Masterpieces of Fifty Centuries del [[Metropolitan Museum of Art]] de [[Nova York]] (ciutat on torna a exposar a finals d'any a la Galeria Hastings del Spanish Institute). És en aquesta època quan crítics de diverses generacions es pronuncien en els termes més elogiosos sobre la seua pintura: Camón Aznar, Llosent y Marañón, Luis Felipe Vivanco, Gaya Nuño, José Mª Moreno Galván<ref>Moreno Galván, José María. ''Ortega Muñoz, El Signo del Paisaje en España''. [[Madrid]]: [[Triunfo (revista)|Triunfo]], [[1977]], núm. 748, 23 de maig, pàgs. 48-49.</ref>, Manuel Sánchez AmargoCamargo, Alonso Zamora Vicente, Santos Torroella, [[Baltasar Porcel i Pujol|Baltasar Porcel]]<ref>[[Baltasar Porcel i Pujol|Porcel, Baltasar]]. ''Los Encuentros de Baltasar Porcel: Ortega Muñoz y su sereno recordar''. [[Barcelona]]: [[Destino (revista)|Destino]], [[1970]], núm. 1702, 16 de maig, pàgs. 18-19.</ref> i Corredor-Matheos.<ref>Corredor-Matheos, José. ''Ortega Muñoz: El paisaje se pinta a sí mismo''. [[Madrid]]: Papeles de Son Armadans, [[1970]], núm. 174, setembre, pàgs. 265-276.</ref> Sense perdre la seua relació amb els referents figuratius, la seua obra arriba a una extrema conceptualització d'ordre abstracte: és considerat un renovador del paisatge espanyol i un dels pintors més rellevants de l'art espanyol contemporani.<ref name="Fundación Ortega Muñoz"></ref>
 
===Darreres exposicions===
 
Després d'ésser inclosa la seua obra en nombroses mostres col·lectives ("Maestros contemporáneos del paisaje español", Galería Sur, [[Santander]]; "Arte '73", [[Fundación Juan March]], [[Sevilla]], Museo de Arte Contemporáneo; "El Árbol a través de un siglo de pintura española [[1874]]-[[1974]]", Galería de Exposiciones del Banco de Granada, juny- juliol del [[1974]]<ref>[http://ccuc.cbuc.cat/search~S23*cat?/aBanco+de+Espa%7Bu00F1%7Da/abanco+de+espan~aa/-3%2C-1%2C0%2CB/frameset&FF=abanco+de+granada+granada&3%2C%2C35 Catàleg Col·lectiu de les Universitats de Catalunya] {{ca}}</ref>; "Homenaje a [[Eugeni d'Ors i Rovira|d'Ors]], [[1881]]-[[1954]]", Galería Biosca, [[Madrid]], [[1977]]) i després de set anys sense exposar a [[Madrid]], Ortega Muñoz reapareix, ara a la Galería Felipe Santullano amb un art elegant, discret i mesurat. José María Moreno Galván li va dedicar un important article, el qual resumia tota la seua producció i que es titulava ''"Ortega Muñoz, el signo del paisaje en España"''. Entres les darreres grans exposicions internacionals en què participa destaquen les celebrades a [[Ciutat de Mèxic]] ([[1978]]), al Museu d'Art Modern de Madrid ([[1978]]) i la col·lectiva "Paisajistas españoles del siglo XX" ([[Bogotà]]). Les seues darreres mostres individuals a Espanya van tindre lloc a [[Badajoz]] i [[Barcelona]] el [[1981]]. Va morir el següent any a [[Madrid]].<ref name="Fundación Ortega Muñoz"></ref>
 
==Estil==
 
VaLa pintarseua fonamentalmentobra else centra en la interpretació realista del paisatge extremeny i castellà ja que li interessava, sobretot, la natura i els seus petits detalls<ref name="Biografías y Vidas"> [http://www.biografiasyvidas.com/biografia/o/ortega_munoz.htm Biografías y Vidas] {{es}}</ref> en un estil molt personal, espontani i senzill, en el qual predominen els tons apagats, [[ocre]]s<ref name="ISBN 8429742271."></ref>, grisos i ocresnegres.<ref name="Biografías y Vidas"></ref> També va pintar [[natura morta|natures mortes]] i retrats de tipus de la seua terra amb un estil sobri i que s'allunya de l'[[academicisme]] a la recerca de l'espontaneïtat i de l'emotivitat<ref name="Biografías y Vidas"></ref>: ''Camperol extremeny'', ''Nena amb càntir'', etc.<ref name="ISBN 8429742271."></ref> Està considerat com el gran renovador del paisatgisme a [[Espanya]] durant la segona meitat del [[segle XX]], juntament amb Benjamín Palencia y Daniel Vázquez Díaz.<ref name="Trianarts"> [http://trianarts.com/realismo-critico-y-escuela-de-vallecas-godofredo-ortega-munoz/#sthash.HSOomqf4.dpbs Godofredo Ortega Muñoz: Realismo crítico y Escuela de Vallecas - Trianarts] {{es}}</ref>
 
==Obres destacades==
* ''Castella. Estiu'' ([[1979]], 92 × 73 cm)
* ''Encreuament de camins. Vinyes'' ([[1980]], 92 × 73 cm)
* ''Terres i castanyers'' ([[1981]], 92 × 73 cm)<ref>[http://pintura.aut.org/SearchAutor?AutNum=13417 Ciudad de la Pintura] {{es}}</ref><ref name="Fundación Ortega Muñoz"></ref>
{{refend}}
 
* Cabañas Bravo, Miguel, [[2004]]. ''El Ortega Muñoz de los Años Cincuenta: El éxito de la depuración esencial y realista del Paisajismo'' (cat.). [[Badajoz]]: MEIAC—Museo Extremeño e Iberoamericano de Arte Contemporáneo.
* Camón Aznar, José, [[1967]]. ''La Pintura de Ortega Muñoz''. [[Madrid]]: Goya, núm. 80, set-oct., pàgs. 100-103.
* Camón Aznar, José. ''La Pintura de Ortega Muñoz''. [[Madrid]]: [[ABC (diari)|ABC]], [[1953]], 19 de març, pàg. 11.
* Campoy, A. M., [[1970]]. ''Ortega Muñoz: Artistas Españoles Contemporáneos''. [[València]]: Dirección General de Bellas Artes.
* Castillo Puche, José Luis. ''Ortega Muñoz: En El Corazón de Manhattan''. [[Madrid]]: [[Informaciones]], [[1970]], nov., pàg. 8.
* Castillo, Alberto del. ''La Exposición Antológica de Ortega Muñoz''. [[Barcelona]]: [[Diari de Barcelona]], [[2 de maig]], [[1970]].
* Corredor-Matheos, José. ''OrtegaUna MuñozPintura Pura: ElUna paisajeRealidad se pinta a sí mismoTransparente''. [[MadridBadajoz]]: PapelesFundación deOrtega Son ArmadansMuñoz, [[19702009]], núm. 174, setembre, pàgs. 265-276.
* Diego, Gerardo, [[1959]]. ''Godofredo Ortega Muñoz: La pintura esencial de Ortega Muñoz''. Obras completas, Prosa, vol. V. Memoria de un poeta (vol. 2), la edición del centenario. [[Madrid]]: Alfaguara.
* García Viñó. ''M. Ortega Muñoz: una teoría del paisaje''. [[Madrid]]: Bellas Artes, [[1970]], núm. 1. Pàgs. 39-46.
* Llosent Y Marañón, E., [[1952]]. ''Ortega Muñoz''. [[Madrid]]: Editorial Blass.
* [[Baltasar Porcel i Pujol|Porcel, Baltasar]]. ''Los Encuentros de Baltasar Porcel: Ortega Muñoz y su sereno recordar''. [[Barcelona]]: [[Destino (revista)|Destino]], [[1970]], núm. 1702, 16 de maig, pàgs. 18-19.
* [[Francisco Umbral|Umbral, Francisco]]. ''Ortega Muñoz: "Ya no puedo pintar burgueses ni caballos"''. [[Madrid]]: Ya, [[1970]], 8 de març.
* Zamora Vicente, Alonso. ''Ortega Muñoz o la Pintura Silenciosa''. [[Madrid]]: [[La Nación (Espanya)|La Nación]], [[1965]], 25 de febrer.
 
{{refbegin|2}}
* [http://elpais.com/diario/1999/03/19/cultura/921798008_850215.html Ortega Muñoz expone la "esencia del paisaje" - El País] {{es}}
* [http://www.enriquecastanos.com/ortegamunoz.htm La singularidad de la pintura figurativa de Godofredo Ortega Muñoz] {{es}}
* [https://www.youtube.com/watch?v=D5AwyK9OOIs Godofredo Ortega Muñoz - YouTube] {{es}}
{{refend}}
 
77.477

modificacions