Diputació del General de Catalunya: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Robot normalitza el nom dels paràmetres de la infotaula |
Període de restauracio carlina afegida |
||
Línia 15:
| nom_lider1 = [[Berenguer de Cruïlles]]
}}
La '''Diputació del General del Principat de Catalunya''' vetllava pel compliment de les [[constitucions catalanes|constitucions]] i [[dret català|altres lleis]] catalanes. També existiren les Diputacions del General del [[Diputació del General del Regne de València|Regne de València]] i del [[Diputació del General del Regne d'Aragó|Regne d'Aragó]]. La denominació Diputació del General de Catalunya coexistí amb l'oficiós de '''Generalitat de Catalunya''' fins a la seva derogació arran dels [[decrets de Nova Planta]].
Durant la [[Tercera guerra carlina|Tercera Guerra Carlina]], la Diputació del General fou restablida durant dos anys, gràcies al decret que el pretendent carlí [[Carles de Borbó i Àustria-Este|Carles VII]] havia signat el 26 de juliol de 1874 on confirmava la promesa de restauració de les antigues llibertats de Catalunya. El primer acte simbòlic de la restauració de les institucions constitucionals pròpies de Catalunya pels carlins fou la jura dels [[Furs catalans|furs]], tot restablint oficialment la Diputació l'[[1 d'octubre]] de [[1874]]. En fou declarat President el general [[Rafael Tristany i Parera]], que jurà els furs a [[Olot]], seguit el 1875 per en [[Francesc Savalls i Massot|Francesc Savalls]]. La seu de la Diputació va quedar establerta provisionalment a [[Sant Joan de les Abadesses]], des d'on es publicà el ''Boletín Oficial del Principado de Cataluña'' des del desembre de 1874 al març de 1875. La lluita continuà fins que a Madrid fou proclamat com a rei d'Espanya [[Alfons XII]], després de la batalla de Montejurra el [[17 de febrer]] de [[1876]] quan el pretendent carlí Carles VII va haver de passar a França. La derogació temporal dels [[Decrets de Nova Planta]] de Felip V i la restauració de la Generalitat de Catalunya es donaven per acabades.
En guanyar autogovern durant la [[Segona República Espanyola]] amb l'[[Estatut de Núria]] es decidí dotar del nom de [[Generalitat de Catalunya]] per a denominar les noves institucions d'autogovern catalanes i prosseguir la numeració dels seus presidents.
==Antecedents==
| |||