|
}}
[[Fitxer:Escut_de_Santa_Coloma_de_Gramenet.svg|thumb|200px|[[Escut de Santa Coloma de Gramenet|Escut no oficial]] usat per l'ajuntament de Santa Coloma de Gramenet.]]
[[Fitxer:Santaco Gramenet behetik.jpg|thumb|left|Imatge de Santa Coloma de Gramenet]] relacionats amb [[Convergència Democràtica de Catalunya|CDC]].▼'''Santa Coloma de Gramenet''' (anteriorment, '''Gramenet de Besòs''') és un [[municipi]] de la [[comarca]] del [[Barcelonès]], dins l'[[àrea metropolitana de Barcelona]]. Santa Coloma de Gramenet és la setena ciutat més poblada de la província de Barcelona, la novena de Catalunya i la cinquantena d'Espanya.
== Geografia ==
Santa Coloma de Gramenet és situada a l'est del [[Besòs|riu Besòs]], entre la [[Serra de Marina|Serralada de Marina]] i el pla de [[Badalona]].
Limita al nord amb el municipi de [[Montcada i Reixac]], a l'oest amb el de [[Barcelona]], a l'est amb el de [[Badalona]] i al sud amb el de [[Sant Adrià de Besòs]].
La topografia del municipi és bastant accidentada. Perpendicularment al riu Besòs corren tres serralades de nord a sud: la Serralada de Sant Mateu (que forma part de la Serra de Marina), la Serralada de les Mosques d'Ase (també anomenada ''Montserrat dels Pobres''), i la Serralada de [[Sistrells]] (o ''[[Serra d'en Mena|d'en Mena]]''). Aquestes tres serres formen entre elles dues valls (on discorrien antigament llurs rieres): la [[vall de Carcerenya]] (o vall Pallaresa) i la [[vall de Sistrells]].
El punt més alt del municipi és el [[puig Castellar (Serra de Marina)|puig Castellar]], anomenat popularment turó del Pollo, amb 303 m.
El gener del 2015 es vol recuperar el conreu de la vinya. Es dedicaran 1,7 hectàrees propietat de la Diputació de Barcelona a la plantació experimental de ceps amb l'assessorament tècnic de l'Incavi. L'objectiu és arribar a elaborar un vi colomenc.<ref>{{Ref-publicació|cognom = Membrives|nom = Marta|article = Diari|publicació = El punt avui|url = |data = 30/1/2015|pàgines = 35}}</ref>
== Història ==
=== Edat mitjana ===
La història de la localitat va començar a l'[[edat mitjana]], uns anys abans de l'any [[1000]], moment en què s'inicia la repoblació de la zona; d'aquesta època s'acostuma a datar un [[capitell]] [[Art romànic|romànic]] toscament esculpit prop de l'Església Vella que sembla indicar l'existència d'un petit [[Monestir|cenobi]] i esglesiola que podria haver estat destruïda l'any [[985]] a causa de la ràtzia d'[[Almansor]]. L'any [[1019]] s'esmenta l'església sota l'advocació de [[Coloma de Sens|Santa Coloma]] en un pergamí de [[Ramon Berenguer I]] i, especialment, amb més precisió al ''[[Cartulari de Sant Cugat del Vallès]]'' fent referència al lloc de Gramenet era [[sufragània]] de [[Santa Maria de Badalona]]. L'any [[1056]] ambdues van ser donades per Ramon Berenguer i [[Almodis de la Marca|Almodis]] a la canònica de la [[catedral de Barcelona]], amb els seus [[Delme|delmes]].<ref name=":0">{{Ref-web|url=http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0058944.xml|títol=Santa Coloma de Gramenet|consulta=19 març 2016|llengua=|obra=[[Gran Enciclopèdia Catalana]]|editor=[[Grup Enciclopèdia Catalana]]|data=}}</ref>
A la [[baixa edat mitjana]] Santa Coloma estava formada per un conjunt de cases i masos al voltant de l'església, ubicada a prop del [[Besòs|riu Besòs]], hi havia uns catorze o quinze masos o casals residencials amb explotacions agràries més importants. Alguns s'han conservat, com [[Torre Balldovina]], [[Mas Carcerenya]], [[Torre Pallaresa]], [[Mas Fonollar]] i [[Can Peixauet]] i, altres han desaparegut, com Can Franquesa, Mas Marí, Torre Roja, Can Martí, Can Gener, entre altres. Eren importants també els [[Molí|molins]] fariners a la vora esquerra del riu. Com el lloc era una senyoria pertanyent a la seu barcelonina, no va estar subjecte a les servituds feudals, tot i que van anar adquirint importància i prevalença jeràrquica algunes importants cases, com Torre Pallaresa. Els canonges, finalment, van cedir Santa Coloma a la [[Pia Almoina de Barcelona|Pia Almoina]], institució que cobrava la majoria dels delmes. D'altra banda, els drets que tenien els [[Montcada (llinatge)|Montcada]] sobre Santa Coloma, també sobre Badalona, [[Tiana]] i [[Alella]], van passar el [[1225]] a [[Ramon de Plegamans]], que el [[1240]] va deixar-los en [[testament]] a la catedral de Barcelona. La població va ser considerada poble forà del territori de la ciutat de Barcelona, això va comportar-li moltes franqueses però també obligacions: per exemple, va contribuir econòmicament a la construcció de les muralles. A més, el [[Consell de Cent]] va reclamar les rescloses que Santa Coloma havia fet al Besòs per encarrilar les aigües vers els molins.<ref name=":0" />
=== Edat moderna ===
La proximitat de la població al monestir de [[Sant Jeroni de la Murtra]] va fer més coneguda la població durant el [[segle XV]]. Durant la [[guerra civil catalana]] contra [[Joan el Sense Fe|Joan II]], va haver-hi una important [[Batalla de Torre Balldovina|batalla a Torre Balldovina]] l'any [[1471]]. Fra Aixelà, membre de la Murtra relata que mentre va haver-hi les [[Remences|revoltes remences]], a la localitat es van produir saqueigs, incendis i persecucions. D'altra banda, el clima més sa de la zona va servir en moltes ocasions com a refugi de les [[Epidèmia|epidèmies]] que es succeïen a la capital: l'any [[1589]], el [[Consolat de Mar]] es va refugiar a Santa Coloma. No obstant això, la població sí que va patir alguns trastorns negatius al llarg d'aquesta època: l'allotjament de tropes castellanes al [[segle XVII]], que van cometre excessos; la [[guerra dels Segadors]], que va acabar amb represàlies per haver actuat en contra de l'exèrcit reial; i, també, el poble es va aixecar i va desarmar els [[Terç|terços castellans]] del sector durant la [[Guerra dels Nou Anys|guerra de Lliga d'Augsburg]], el [[1689]]. A pesar d'això, la població va aconseguir anar augmentant i es van dur a terme millores en el sector agrari: es van fer noves plantacions de [[vinya]], es van dessecar [[Aiguamoll|aiguamolls]] i l'augment de l'horta va afavorir l'aparició de [[Safareig|safareigs]] i basses per a rec, alhora que van augmentar les concessions de regatge a través del [[Rec Comtal]]. Mentre va durar el bloqueig i setge de Barcelona durant la [[Guerra de Successió Espanyola|guerra de Successió]], fins a [[1714]], va comportant el desembarcament i ocupació de cases als pobles forans.<ref name=":0" />
=== Edat contemporània ===
A finals del segle XIX diverses famílies de la [[burgesia]] barcelonina van posar de moda [[Estiueig|estiuejar]] a Santa Coloma: un dels pioners va ser l'historiador [[Ferran de Sagarra]], propietari de la [[Torre Balldovina]] i pare del cèlebre poeta [[Josep Maria de Sagarra]].
L'entorn geogràfic, el clima i la proximitat a la gran ciutat van facilitar aquesta migració que es repetia cada any entre els mesos de juny i setembre.
Els senyors van comprar terrenys i van construir les seves cases d'esbarjo que van embellir la fesomia del poble. Les noves construccions es van agrupar envoltant el nucli originari de la vila.
Algunes d'aquestes finques van desaparèixer en l'efervescència especulativa de la dècada dels 60 (can Gordi, can Nohet). Altres van aconseguir salvar-se i han estat recuperades i incorporades al patrimoni de la ciutat com can Muntlló, can Sisteré, can Franquesa o can Mariner, una antiga [[masia]] del segle XVII, que a finals del XIX va ser la segona residència dels Roviralta, els qui la van reformar i van ampliar. En la dècada dels vuitanta es va convertir en un casal de barri (la recuperació de la masia i la plaça adjacent, va ser obra de l'arquitecte colomenc Xavier Valls, mort en l'atemptat d'ETA contra els magatzems Hipercor).
▲[[Fitxer:Santaco Gramenet behetik.jpg|thumb|left|Imatge de Santa Coloma de Gramenet]]
L'[[edifici]] més emblemàtic d'aquella etapa és [[can Roig i Torres]]. Avui convertida en escola municipal de música, aquesta [[Mansió (casa)|mansió]], una de les més boniques de la ciutat, barreja de forma harmònica els estils noucentista i modernista. Va ser construïda entre 1906 i 1912 per [[Rafael Roig i Torres]], un home adinerat que, entre altres càrrecs, va ocupar els de cònsol de l'[[Uruguai]] a [[Barcelona]] i tinent d'alcalde a l'Ajuntament barceloní.
La influència de la colònia barcelonina va ser gran, malgrat que les relacions socials entre [[estiuejants]] i nadius sempre van ser molt classistes: alguns forasters evitaven deliberadament el contacte amb el poble pla, es refugiaven en les seves torres amb jardí i, com màxim, es deixaven veure en la missa del diumenge.
La presència temporal d'aquestes famílies adinerades va suposar una millora econòmica per a un sector de la població colomenca. A petició dels estiuejants, l'Ajuntament va crear l'any 1895 la Festa Major d'Estiu per complimentar i acomiadar a tan il·lustres personatges. No obstant això, l'antiga festa de la patrona, el 31 de desembre, mai va deixar de celebrar-se.
En contrast amb aquestes anades i vingudes de famílies riques, es produeixen les dues primeres onades migratòries modernes, encara que de molt reduïdes proporcions: una procedent de l'interior de Catalunya i una altra, d'[[Aragó]], que es va conèixer popularment amb l'apel·latiu dels ''maños''. En els dos casos les dificultats d'integració van ser mínimes. Es tractava de [[jornaler|jornalers]], mà d'obra agrícola.
El 27 d'octubre de [[2009]] el seu alcalde, [[Bartomeu Muñoz i Calvet|Bartomeu Muñoz]] ([[Partit dels Socialistes de Catalunya|PSC]]), va ser detingut per la [[Guàrdia Civil]] per presumpta implicació en un afer de corrupció ([[cas Pretòria]]), juntament amb [[Macià Alavedra i Moner|Macià Alavedra]] i [[Lluís Prenafeta i Garrusta|Lluís Prenafeta]], tots dos relacionats amb [[Convergència Democràtica de Catalunya|CDC]].
== Demografia ==
|
