Santa Coloma de Gramenet: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 18:
|web = [http://www.gramenet.cat www.gramenet.cat]
}}
[[Fitxer:Escut_de_Santa_Coloma_de_Gramenet.svg|thumb|200px|[[Escut de Santa Coloma de Gramenet|Escut no oficial]]
'''Santa Coloma de Gramenet''' (anteriorment, '''Gramenet de Besòs''') és un [[municipi]] de la [[comarca]] del [[Barcelonès]], dins l'[[àrea metropolitana de Barcelona]]. Santa Coloma de Gramenet és la setena ciutat més poblada de la província de Barcelona, la novena de Catalunya i la cinquantena d'Espanya.
== Geografia ==
Santa Coloma de Gramenet és situada a l'est del [[Besòs|riu Besòs]], entre la [[Serra de Marina|Serralada de Marina]] i el pla de [[Badalona]].
Limita al nord amb el municipi de [[Montcada i Reixac]], a l'oest amb el de [[Barcelona]], a l'est amb el de [[Badalona]] i al sud amb el de [[Sant Adrià de Besòs]].
La topografia del municipi és bastant accidentada. Perpendicularment al riu Besòs corren tres serralades de nord a sud: la Serralada de Sant Mateu (que forma part de la Serra de Marina), la Serralada de les Mosques d'Ase (també anomenada ''Montserrat dels Pobres''), i la Serralada de [[Sistrells]] (o ''[[Serra d'en Mena|d'en Mena]]''). Aquestes tres serres formen entre elles dues valls (on discorrien antigament llurs rieres): la [[vall de Carcerenya]] (o vall Pallaresa) i la [[vall de Sistrells]].
El punt més alt del municipi és el [[puig Castellar (Serra de Marina)|puig Castellar]], anomenat popularment turó del Pollo, amb 303 m.
El gener del 2015 es vol recuperar el conreu de la vinya. Es dedicaran 1,7 hectàrees propietat de la Diputació de Barcelona a la plantació experimental de ceps amb l'assessorament tècnic de l'Incavi. L'objectiu és arribar a elaborar un vi colomenc.<ref>{{Ref-publicació|cognom = Membrives|nom = Marta|article = Diari|publicació = El punt avui|url = |data = 30/1/2015|pàgines = 35}}</ref>
== Història ==
=== Edat mitjana ===
La història de la localitat va començar a l'[[edat mitjana]], uns anys abans de l'any [[1000]], moment en què s'inicia la repoblació de la zona; d'aquesta època s'acostuma a datar un [[capitell]] [[Art romànic|romànic]] toscament esculpit prop de l'Església Vella que sembla indicar l'existència d'un petit [[Monestir|cenobi]] i esglesiola que podria haver estat destruïda l'any [[985]] a causa de la ràtzia d'[[Almansor]]. L'any [[1019]] s'esmenta l'església sota l'advocació de [[Coloma de Sens|Santa Coloma]] en un pergamí de [[Ramon Berenguer I]] i, especialment, amb més precisió al ''[[Cartulari de Sant Cugat del Vallès]]'' fent referència al lloc de Gramenet era [[sufragània]] de [[Santa Maria de Badalona]]. L'any [[1056]] ambdues van ser donades per Ramon Berenguer i [[Almodis de la Marca|Almodis]] a la canònica de la [[catedral de Barcelona]], amb els seus [[Delme|delmes]].<ref name=":0">{{Ref-web|url=http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0058944.xml|títol=Santa Coloma de Gramenet|consulta=19 març 2016|llengua=|obra=[[Gran Enciclopèdia Catalana]]|editor=[[Grup Enciclopèdia Catalana]]|data=}}</ref>
A la [[baixa edat mitjana]] Santa Coloma estava formada per un conjunt de cases i masos al voltant de l'església, ubicada a prop del [[Besòs|riu Besòs]], hi havia uns catorze o quinze masos o casals residencials amb explotacions agràries més importants. Alguns s'han conservat, com [[Torre Balldovina]], [[Mas Carcerenya]], [[Torre Pallaresa]], [[Mas Fonollar]] i [[Can Peixauet]] i, altres han desaparegut, com Can Franquesa, Mas Marí, Torre Roja, Can Martí, Can Gener, entre altres. Eren importants també els [[Molí|molins]] fariners a la vora esquerra del riu. Com el lloc era una senyoria pertanyent a la seu barcelonina, no va estar subjecte a les servituds feudals, tot i que van anar adquirint importància i prevalença jeràrquica algunes importants cases, com Torre Pallaresa. Els canonges, finalment, van cedir Santa Coloma a la [[Pia Almoina de Barcelona|Pia Almoina]], institució que cobrava la majoria dels delmes. D'altra banda, els drets que tenien els [[Montcada (llinatge)|Montcada]] sobre Santa Coloma, també sobre Badalona, [[Tiana]] i [[Alella]], van passar el [[1225]] a [[Ramon de Plegamans]], que el [[1240]] va deixar-los en [[testament]] a la catedral de Barcelona. La població va ser considerada poble forà del territori de la ciutat de Barcelona, això va comportar-li moltes franqueses però també obligacions: per exemple, va contribuir econòmicament a la construcció de les muralles. A més, el [[Consell de Cent]] va reclamar les rescloses que Santa Coloma havia fet al Besòs per encarrilar les aigües vers els molins.<ref name=":0" />
=== Edat moderna ===
La proximitat de la població al monestir de [[Sant Jeroni de la Murtra]] va fer més coneguda la població durant el [[segle XV]]. Durant la [[guerra civil catalana]] contra [[Joan el Sense Fe|Joan II]], va haver-hi una important [[Batalla de Torre Balldovina|batalla a Torre Balldovina]] l'any [[1471]]. Fra Aixelà, membre de la Murtra relata que mentre va haver-hi les [[Remences|revoltes remences]], a la localitat es van produir saqueigs, incendis i persecucions. D'altra banda, el clima més sa de la zona va servir en moltes ocasions com a refugi de les [[Epidèmia|epidèmies]] que es succeïen a la capital: l'any [[1589]], el [[Consolat de Mar]] es va refugiar a Santa Coloma. No obstant això, la població sí que va patir alguns trastorns negatius al llarg d'aquesta època: l'allotjament de tropes castellanes al [[segle XVII]], que van cometre excessos; la [[guerra dels Segadors]], que va acabar amb represàlies per haver actuat en contra de l'exèrcit reial; i, també, el poble es va aixecar i va desarmar els [[Terç|terços castellans]] del sector durant la [[Guerra dels Nou Anys|guerra de Lliga d'Augsburg]], el [[1689]]. A pesar d'això, la població va aconseguir anar augmentant i es van dur a terme millores en el sector agrari: es van fer noves plantacions de [[vinya]], es van dessecar [[Aiguamoll|aiguamolls]] i l'augment de l'horta va afavorir l'aparició de [[Safareig|safareigs]] i basses per a rec, alhora que van augmentar les concessions de regatge a través del [[Rec Comtal]]. Mentre va durar el bloqueig i setge de Barcelona durant la [[Guerra de Successió Espanyola|guerra de Successió]], fins a [[1714]], va comportant el desembarcament i ocupació de cases als pobles forans.<ref name=":0" />
=== Edat contemporània ===
A finals del segle XIX diverses famílies de la [[burgesia]] barcelonina van posar de moda [[Estiueig|estiuejar]] a Santa Coloma: un dels pioners va ser l'historiador [[Ferran de Sagarra]], propietari de la [[Torre Balldovina]] i pare del cèlebre poeta [[Josep Maria de Sagarra]].
L'entorn geogràfic, el clima i la proximitat a la gran ciutat van facilitar aquesta migració que es repetia cada any entre els mesos de juny i setembre.
Els senyors van comprar terrenys i van construir les seves cases d'esbarjo que van embellir la fesomia del poble. Les noves construccions es van agrupar envoltant el nucli originari de la vila.
Algunes d'aquestes finques van desaparèixer en l'efervescència especulativa de la dècada dels 60 (can Gordi, can Nohet). Altres van aconseguir salvar-se i han estat recuperades i incorporades al patrimoni de la ciutat com can Muntlló, can Sisteré, can Franquesa o can Mariner, una antiga [[masia]] del segle XVII, que a finals del XIX va ser la segona residència dels Roviralta, els qui la van reformar i van ampliar. En la dècada dels vuitanta es va convertir en un casal de barri (la recuperació de la masia i la plaça adjacent, va ser obra de l'arquitecte colomenc Xavier Valls, mort en l'atemptat d'ETA contra els magatzems Hipercor).
[[Fitxer:Santaco Gramenet behetik.jpg|thumb|left|Imatge de Santa Coloma de Gramenet]]
L'[[edifici]] més emblemàtic d'aquella etapa és [[can Roig i Torres]]. Avui convertida en escola municipal de música, aquesta [[Mansió (casa)|mansió]], una de les més boniques de la ciutat, barreja de forma harmònica els estils noucentista i modernista. Va ser construïda entre 1906 i 1912 per [[Rafael Roig i Torres]], un home adinerat que, entre altres càrrecs, va ocupar els de cònsol de l'[[Uruguai]] a [[Barcelona]] i tinent d'alcalde a l'Ajuntament barceloní.
La influència de la colònia barcelonina va ser gran, malgrat que les relacions socials entre [[estiuejants]] i nadius sempre van ser molt classistes: alguns forasters evitaven deliberadament el contacte amb el poble pla, es refugiaven en les seves torres amb jardí i, com màxim, es deixaven veure en la missa del diumenge.
La presència temporal d'aquestes famílies adinerades va suposar una millora econòmica per a un sector de la població colomenca. A petició dels estiuejants, l'Ajuntament va crear l'any 1895 la Festa Major d'Estiu per complimentar i acomiadar a tan il·lustres personatges. No obstant això, l'antiga festa de la patrona, el 31 de desembre, mai va deixar de celebrar-se.
En contrast amb aquestes anades i vingudes de famílies riques, es produeixen les dues primeres onades migratòries modernes, encara que de molt reduïdes proporcions: una procedent de l'interior de Catalunya i una altra, d'[[Aragó]], que es va conèixer popularment amb l'apel·latiu dels ''maños''. En els dos casos les dificultats d'integració van ser mínimes. Es tractava de [[jornaler|jornalers]], mà d'obra agrícola.
El 27 d'octubre de [[2009]] el seu alcalde, [[Bartomeu Muñoz i Calvet|Bartomeu Muñoz]] ([[Partit dels Socialistes de Catalunya|PSC]]), va ser detingut per la [[Guàrdia Civil]] per presumpta implicació en un afer de corrupció ([[cas Pretòria]]), juntament amb [[Macià Alavedra i Moner|Macià Alavedra]] i [[Lluís Prenafeta i Garrusta|Lluís Prenafeta]], tots dos relacionats amb [[Convergència Democràtica de Catalunya|CDC]].
== Demografia ==
{{DemogCat| 1497=24| 1515=22| 1553=21| 1717=144| 1787=609| 1857=1.304| 1877=1.602| 1887=1.632| 1900=1.510| 1910=1.869| 1920=2.728| 1930=12.930| 1940=17.318| 1950=15.281| 1960=32.590| 1970=106.711| 1981=140.588| 1990=135.486| 1992=133.006| 1994=131.764| 1996=123.175| 1998=120.958| 1999=120.802| 2000=117.127| 2001=116.064| 2002=115.568| 2003=116.012| 2004=116.503| 2005=118.129| 2006=119.056| 2007=116.765| 2008=117.336| 2009=119.717| 2010=120.060}}
[[Fitxer:EvolucioPoblacioSantaColomaGramenet.JPG|center|thumb|600px|Evolució de la població de Santa Coloma en el període 1981-2010]]
=== Origen de la població per Comunitats Autònomes ===
[[Fitxer:PobCCAA_SCG_2005.jpg|thumb|300px|Origen de la població de Santa Coloma per [[Comunitat Autònoma|Comunitats Autònomes]]]]
{| class="wikitable"
![[Comunitat Autònoma]]
!Població
!Percent.(%)
|-align="right"
|align="left"|{{bandera|Catalunya}} [[Catalunya]]||57.815||58,31%
|-align="right"
|align="left"|{{bandera|Andalusia}} [[Andalusia]]||22.436||22,63%
|-align="right"
|align="left"|{{bandera|Extremadura}} [[Extremadura]]||5.390||5,44%
|-align="right"
|align="left"|{{bandera|Castella - la Manxa}}[[Castella - la Manxa]]||3.847||3,88%
|-align="right"
|align="left"|{{bandera|Castella i Lleó}} [[Castella i Lleó]]||2.869||2,89%
|-align="right"
|align="left"|{{bandera|Aragó}} [[Aragó]]||1.825||1,84%
|-align="right"
|align="left"|{{bandera|Galícia}} [[Galícia]]||1.395||1,41%
|-align="right"
|align="left"|Altres||3.576||3,60%
|-align="right"
|align="left"|'''Total'''||'''99.153'''||'''100%'''
|}
==Districtes i barris==
{{columnes}}
'''Districte 1'''
* [[El Centre (Santa Coloma de Gramenet)|El Centre]]
* [[Can Mariner (Santa Coloma de Gramenet)|Can Mariner]]
'''Districte 2'''
* [[El Cementiri Vell (Santa Coloma de Gramenet)|El Cementiri Vell]]
* [[El Llatí (Santa Coloma de Gramenet)|El Llatí]]
* [[La Riera Alta (Santa Coloma de Gramenet)|La Riera Alta]]
'''Districte 3'''
* [[Can Franquesa (barri)|Can Franquesa]]
* [[Can Calvet]]
* ''El Singuerlín''. A principis del [[segle XX]] era poc habitat amb vinyes, oliveres, etc. i posteriorment s'hi va construir un barri residencial amb [[Barcelona|barcelonins]].<ref>{{ref-web|url=http://www.xn--singuerlincomer-smb.cat/datos/singuerlin.pdf |títol=El barri de Singuerlín deu el nom a un cotillaire |obra= |editor=Fòrum Grama |nom=Albert |cognom=Noguera |data=Setembre de 2000 |consulta=5 de juliol de 2011 |format=PDF }}</ref> Actualment és un dels barris més densos de la ciutat.
* [[La Guinardera (Santa Coloma de Gramenet)|La Guinardera]]
* [[Les Oliveres (Santa Coloma de Gramenet)|Les Oliveres]]
'''Districte 4'''
* [[El Riu Nord]]
* [[El Riu Sud]]
'''Districte 5'''
* [[El Raval (Santa Coloma de Gramenet)|El Raval]]
* [[Santa Rosa (Santa Coloma de Gramenet)|Santa Rosa]]
* [[Els Safaretjos (Santa Coloma de Gramenet)|Els Safaretjos]]
'''Districte 6'''
* [[El Fondo (Santa Coloma de Gramenet)|El Fondo]]
{{final columnes}}
== Política ==
=== Resultats de les eleccions municipals des de 1979 ===
{| class="wikitable" align="center"
! rowspan="2" | Partit polític
! colspan = "2" | 1979
! colspan = "2" | 1983
! colspan = "2" | 1987
! colspan = "2" | 1991
! colspan = "2" | 1995
! colspan = "2" | 1999
! colspan = "2" | 2003
! colspan = "2" | 2007
! colspan = "2" | 2011
! colspan="2" |2015
|-
|% Vots|| Reg.
|% Vots|| Reg.
|% Vots|| Reg.
|% Vots|| Reg.
|% Vots|| Reg.
|% Vots|| Reg.
|% Vots|| Reg.
|% Vots|| Reg.
|% Vots|| Reg.
|% Vots
|Reg
|- align="right"
|align="left" |[[Partit dels Socialistes de Catalunya|PSC]]
|36,16||11
|38,59||12
|40,24||12
|style="background:PapayaWhip;"|'''43,41'''||style="background:PapayaWhip;"|'''13'''
|style="background:PapayaWhip;"|'''42,89'''||style="background:PapayaWhip;"|'''12'''
|style="background:PapayaWhip;"|'''58,34'''||style="background:PapayaWhip;"|'''18'''
|style="background:PapayaWhip;"|'''53,79'''||style="background:PapayaWhip;"|'''16'''
|style="background:PapayaWhip;"|'''53,79'''||style="background:PapayaWhip;"|'''17'''
|style="background:PapayaWhip;"|'''40,72'''||style="background:PapayaWhip;"|'''12'''
|style="background:PapayaWhip;"|'''40,68'''||style="background:PapayaWhip;"|'''14'''
|-
|[[Som Gramenet]]
|<nowiki>-</nowiki>
|<nowiki>-</nowiki>
|<nowiki>-</nowiki>
|<nowiki>-</nowiki>
|<nowiki>-</nowiki>
|<nowiki>-</nowiki>
|<nowiki>-</nowiki>
|<nowiki>-</nowiki>
|<nowiki>-</nowiki>
|<nowiki>-</nowiki>
|<nowiki>-</nowiki>
|<nowiki>-</nowiki>
|<nowiki>-</nowiki>
|<nowiki>-</nowiki>
|<nowiki>-</nowiki>
|<nowiki>-</nowiki>
|<nowiki>-</nowiki>
|<nowiki>-</nowiki>
|18,52
|6
|- align="right"
| align="left" |[[Partit Socialista Unificat de Catalunya|PSUC]] -> [[Iniciativa per Catalunya Verds|IC]] -> [[Iniciativa per Catalunya Verds|ICV]]-[[Esquerra Unida i Alternativa|EUiA]]
| style="background:PapayaWhip;" |'''43,31'''|| style="background:PapayaWhip;" |'''13'''
| style="background:PapayaWhip;" |'''45,83'''|| style="background:PapayaWhip;" |'''15'''
| style="background:PapayaWhip;" |'''44,54'''|| style="background:PapayaWhip;" |'''13'''
|40,44||12
|41,28||12
|15,67||4
|18,03||5
|12,15||4
|12,41||3
|7,85
|2
|- align="right"
| align="left" |[[Convergència i Unió|CiU]]
|6,65||2
|4,68||0
|7,29||2
|7,65||2
|6,26||1
|7,75||2
|8,22||2
|6,12||2
|6,84||2
|3,63
|0
|- align="right"
| align="left" |[[Alianza Popular|AP]] -> [[Partit Popular (Espanya)|PP]]
| - || -
|4,68||0
|2,48||0
|3,03||0
|7,11||2
|9,98||3
|13,98||4
|12,32||4
|17,87||5
|7,77
|2
|- align="right"
| align="left" |[[Plataforma Per Catalunya|PxC]]
| - || -
| - || -
| - || -
| - || -
| - || -
| - || -
| - || -
| - || -
|9,43||3
|3,41
|0
|- align="right"
| align="left" |[[Esquerra Republicana de Catalunya|ERC]]
| - || -
|1,92||0
| - || -
|0,37||0
|0,87||0
|1,57||0
|3,85||0
|3,59||0
|1,53||0
|4,76
|0
|- align="right"
| align="left" |[[Ciutadans - Partit de la Ciutadania|C's]]
| - || -
| - || -
| - || -
| - || -
| - || -
| - || -
| - || -
|3,88||0
|2,07||0
|11,50
|3
|- align="right"
| align="left" |[[GG]] (Gent de Gramenet)
| - || -
| - || -
| - || -
| - || -
| - || -
| - || -
| - || -
|5,01||0
|6,91||2
|<nowiki>-</nowiki>
|<nowiki>-</nowiki>
|- align="right"
| align="left" |[[Unió del Centre Democràtic|UCD]] -> [[Centro Democrático y Social|CDS]]
|5,61||1
| - || -
|2,46||0
|0,90||0
| - || -
| - || -
| - || -
| - || -
| - || -
|<nowiki>-</nowiki>
|<nowiki>-</nowiki>
|- align="right"
| align="left" |[[Partit del Treball de Catalunya|PTC]]
|1,92||0
| - || -
|1,78||0
| - || -
| - || -
| - || -
| - || -
| - || -
| - || -
|<nowiki>-</nowiki>
|<nowiki>-</nowiki>
|- align="right"
| align="left" |[[Partit dels i les Comunistes de Catalunya|PCC]]
| - || -
|3,73||0
| - || -
|1,97||0
| - || -
| - || -
| - || -
| - || -
| - || -
|<nowiki>-</nowiki>
|<nowiki>-</nowiki>
|- align="right"
| align="left" |Altres
|2,29||0
|5,29||0
|0,60||0
|1,67||0
|0,76||0
|4,99||0
|0,56||0
|1,13||0
|2,22||0
|0,78
|0
|- align="right"
| align="left" |{{color|red|'''''TOTAL'''''}}
|
|{{color|red|'''''27'''''}}
|
|{{color|red|'''''2''7'''}}
|
|{{color|red|'''''27'''''}}
|
|{{color|red|'''''27'''''}}
|
|{{color|red|'''''27'''''}}
|
|{{color|red|'''''27'''''}}
|
|{{color|red|'''''27'''''}}
|
|{{color|red|'''''27'''''}}
|
|{{color|red|'''''27'''''}}
|
|{{color|red|'''''27'''''}}
|}
=== Alcaldes del municipi des de 1979 ===
{| class="wikitable" align="center"
!align="center"|Nom i Cognoms!!Període!!Partit Polític
|- align="center"
|[[Lluís Hernández Alcàsser]]||1979 - 1991||[[PSUC]]->[[Iniciativa per Catalunya Verds|IC]]
|- align="center"
|[[Manuela de Madre Ortega]]||1991 - 2002||[[Partit dels Socialistes de Catalunya|PSC]]
|- align="center"
|[[Bartomeu Muñoz i Calvet]]||2002 - 2009||[[Partit dels Socialistes de Catalunya|PSC]]
|- align="center"
|[[Núria Parlon i Gil]]||2009 -||[[Partit dels Socialistes de Catalunya|PSC]]
|}
== Llocs d'interès ==
=== Torre Balldovina ===
{{AP|Torre Balldovina|Museu Torre Balldovina}}
[[Fitxer:Balldovina1.jpg|thumb|Torre Balldovina]]
L'element més antic i significatiu és la torre central circular de pedra irregular, amb una alçària de 19 m. Fou construïda entre els segles X i XI amb la finalitat de vigilància i protecció del territori. Apareix documentada l'any 1020 com a ''Turris Baldovin''.
Entre els segles XIII i XIV va perdre el caràcter militar i s'hi afegeixen noves dependències de caràcter residencial i agrícola. No obstant la gran transformació de l'edifici es va dur a terme al segle XVIII a mans de la família Segarra. Va esdevenir residència noble de planta baixa i dos pisos, amb una ala perpendicular d'estil modernista afegida entre 1914 i 1918.
L'edifici va ser adquirit el 1972 per l'Ajuntament i a partir de l'any 1986 ha esdevingut el Museu Municipal i Arxiu Històric de la Ciutat. El museu comprèn diverses col·leccions, entre les quals destaca el conjunt de troballes arqueològiques del poblat ibèric del Puig Castellar.<ref name="Sapiens">{{ref-publicació | cognom= Calpena| nom = Enric | article = La primera 'Gramanetum' | publicació = [[Sàpiens]] | lloc = Barcelona | exemplar = núm. 77| data = març 2009 | pàgines = p. 62 |issn = 1695-2014}}</ref>
=== Torre Pallaresa ===
{{AP|Torre Pallaresa}}
[[File:Torre Pallaresa.jpg|thumb|Torre Pallaresa]]
La [[Torre Pallaresa]] és un dels edificis més representatius de l'aquitectura catalana del segle XVI, declarada monument historicoartístic d'interès nacional el 1931. Està situada als afores de la ciutat, en plena [[vall Carcerenya]].
Els historiadors daten els seus orígens pels volts de l'alta Edat Mitjana. Posteriorment, a finals del segle XIV, va passar de la família Carcereny a mans de Jaume Pallarès (d'on li ve el nom). No obstant això, el 1520 la vídua de Pallarès va vendre-la als Cardona. Aquests últims van transformar el vell casal donant-lo l'aparença actual.
L'estructura de l'edifici és d'una planta gòtica amb una galeria de solana damunt i dues torres laterals d'alçària desigual coronades també amb una galeria. La decoració de l'edifici barreja elements gòtics amb renaixentistes (bustos, medallons, motius florals, etc.), on destaca la portada principal i el pati interior.
=== Plaça de la Vila ===
{{AP|Casa de la Vila de Santa Coloma de Gramenet}}
La [[plaça]] de la Vila, amb la seva corresponent urbanització, sorgeix a les darreries del segle XIX en els terrenys de la desapareguda [[masia]] de Can Pascali. El primer nucli d'edificis, conegut com a Casa de la Vila o Ajuntament Nou, data de l'any 1886 i constava de les dependències del govern municipal, juntament amb el jutjat-presó, una [[escola]] i unes quantes cases. Des de la seva constitució ha sofert nombroses transformacions. El 1915 es va urbanitzar la plaça pública i un any més tard, el 1916, es va construir el campanar. A finals dels anys 80 del segle XX es duu a terme l'última transformació de la plaça, on destaquen la cascada, la marquesina metàl·lica i les dues torres de llum.
Quant a l'Ajuntament, el seu aspecte actual es deu a les reformes entre els anys 1943 i 1982, les quals han modificat considerablement la fesomia original. L'edifici, de planta i pis, presenta una façana sòbria, decorada només amb el joc d'arcades del portal i del balcó, i amb una balustrada amb cornisa. Remata la façana el rellotge del campanar, sota el qual descansa un baix relleu de l'escut del municipi.
[[Fitxer:Iglesia neogótica Santa Coloma.jpg|thumb|Església major de Santa Coloma.]]
=== Església Major ===
{{AP|Església Major (Santa Coloma de Gramenet)}}
Va ser construïda entre els anys 1912 i 1915 gràcies a la iniciativa i donació de Mossèn [[Jaume Gordi i Vallès]]. Situada a l'eixample de la ciutat, va substituir l'antic temple barroc destruït l'any 1936. L'edifici fou signat per [[Miquel Pascual i Tintorer]], però fou dirigit i projectat per [[Francesc Berenguer i Mestres]] dins d'un estil [[neogòtic]], amb tocs del [[modernisme català]].<ref>[http://www.guianupcial.com/esglesies-bodas/esglesia-esglesia-major-de-santa-coloma-e18.html# Església Major de Santa Coloma]</ref>
L'església és d'una sola nau, amb absis poligonal i capelles laterals. La façana principal amb la portada d'arcs ogivals, el gran finestral vidrat i el campanar octogonal coronat amb una agulla cònica dóna una gran sensació de verticalitat.
Al costat de l'església trobem l'edifici de la rectoria, d'estil [[modernisme català|modernista]], del mateix autor que l'església, Francesc Berenguer. L'edifici destaca per l'exterior de pedra irregular i les finestres estretes com espitlleres.
L'any 2015 es va celebrar els 100 anys de l'església Major.[[Fitxer:Poblat ibèric Puig Castellar.jpg|thumb|Poblat ibèric del Puig Castellar]]
=== Poblat ibèric del Puig Castellar ===
{{AP|Poblat ibèric del Puig Castellar}}
El poblat ibèric s'ubica al cim del [[puig Castellar (Serra de Marina)|puig Castellar]] (o turó del Pollo), de 302 m d'altitud. Es tracta de les restes d'un llogarret d'una tribu [[Laietans|laietana]], fundada als volts del segle VI aC i que va perdurar fins als segles III aC o II aC, justament amb l'arribada dels romans a les terres.
El poblat era de mida mitjana, dedicat bàsicament a l'agricultura i la ramaderia, tot i que vestigis trobats confirmen activitat comercial amb civilitzacions estrangeres com la [[Antiga Grècia|grega]] o la [[Cartago|cartaginesa]].
L'estructura del poblat és el·líptica, amb tres carrers longitudinals i una superfície d'uns 4000 m<sup>2</sup>, la qual cosa s'estimava uns trenta edificis i una població d'uns 200 habitants. Per la seva defensa i seguretat, el poblat estava rodejat amb una muralla de pedra.
El poblat va ser redescobert el 1902 per [[Ferran de Sagarra]], el qual va realitzar les primeres excavacions i troballes, cedides a l'[[Institut d'Estudis Catalans]]. Els treballs van ser continuats per Serra-Ràfols i posteriorment pel centre excursionista Puig Castellar. Actualment la majoria dels objectes descoberts es troben al [[Museu Torre Balldovina]].<ref>{{ref-llibre | cognom = AADD| títol = Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya | any = 2010| editorial = Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya| lloc = Barcelona| pàgines = p. 111 | isbn=84-393-5437-1}}</ref>
Per tal de recuperar el patrimoni històric, l'any 2007 es va celebrar la primera Festa Ibera a la ciutat. Entre les activitats, pensades per a tota la família, van destacar les representacions de la vida quotidiana dels ibers.
=== Altres monuments ===
La ciutat conserva un bon nombre d'edificis d'interès arquitectònic, alguns dels segles XVIII i XIX, però especialment de principis de segle XX.
* '''[[Can Roig i Torres]]'''
Situada al nucli antic, és considerada l'edifici més emblemàtic de totes les construccions colomenques de principis de segle. Fou construïda entre el 1910 i el 1913 per iniciativa de [[Rafael Roig i Torres]] i va guanyar el premi de l'Ajuntament i la Diputació de Barcelona.L'estructura de la casa és en forma de V i al centre s'aixeca una torre central més alta coronada amb un pinacle. L'edifici mescla elements [[Modernisme|modernistes]] i [[Noucentisme|noucentistes]].
Durant anys ha tingut diversos usos: hospital durant la [[Guerra Civil Espanyola]], seu de la [[Falange Española|Falange]], escola i, un cop adquirida pel consistori, seu de l'Escola Municipal de Música.
L'any 2007 es va inaugurar al subsòl de l'edifici el nou Auditori de la ciutat.
* '''[[Can Mariner (Santa Coloma de Gramenet)|Can Mariner]]'''
Can Mariner és una masia pagesa del segle XVIII amb afegits posteriors. El seu nom prové del seu propietari del segle XIX, Francesc Salvatella, anomenat ''el Mariner''.
Està formada per un cos central de planta baixa i primer pis i una torre de tres pisos, amb finestres distribuïdes de forma asimètrica.
L'any 1985 va ser restaurada per [[Xavier Valls]] i al seu entorn es va urbanitzar una plaça. Actualment és la seu del Centre Cívic del barri del mateix nom.
* '''El Mas Fonollar'''
Aquesta masia va ser construïda abans del segle XIV i era el centre d'una heretat agrícola. El seu nom prové dels seus amos del segle XIX, el Funullà o Fonollar. L'edifici és la típica masia catalana de planta baixa i pis superior amb teulat de doble vessant.
La masia fou reformada el 1982 i transformada en el Centre de Recursos per a Joves. El 2005 sofrí un dissortat incendi, amb la qual cosa fou tancada i tornada a reformar un any més tard.
* '''[[Can Sisteré]]'''
Casal edificat al segle XIX com a residència d'estiueig seguint la tipologia de torre residencial aïllada i envoltada d'un jardí. En l'actualitat és un centre cultural.
* '''[[Recinte de Torribera]]'''
El conjunt està situat als terrenys de la masia de Torribera, situada a la vall Carcerenya. El 1916 la Diputació de Barcelona va adquirir aquest terrenys per construir-hi un sanatori mental, encara vigent.
El projecte va ser dut a terme pels arquitectes [[Josep Maria Pericas i Morros|Josep Maria Pericas]] i [[Rafael Masó i Valentí|Rafael Masó]] d'acord amb els valors [[Noucentisme|noucentistes]]. Està format per cinc pavellons aïllats, la porteria i la casa del director. El conjunt està ideat com una ciutat jardí estructurat en funció de la topografia del terreny. Posteriorment s'hi han afegit d'altres pavellons d'estil completament diferents.
* '''Antic hospital de l'Esperit Sant'''
El recinte va ser construït el 1917 com a sanatori antituberculós, sobre la muntanya del Puig Fred. El projecte fou promogut per Mossèn [[Josep Pons i Rabada]], que junt a altres institucions van adquirir i reformar l'antic mas de la Torre Roja.
== Festa patronal ==
S'hi celebren dues festes majors. La d'estiu és el primer cap de setmana de setembre. La d'hivern té com a dia central el [[31 de desembre]], festivitat de Santa Coloma.
== Esport ==
Santa Coloma és coneguda pel seu alt nivell en el futbol sala. El [[Futbol_Sala_Marfil_Santa_Coloma|CatGas Santa Coloma]] és el principal club de la ciutat, participa en la màxima divisió del país, la Divisió d'Honor de la [[Lliga espanyola de futbol sala|LNFS]]. A més del seu equip professional, el club té un dels millors planters d'Espanya.
També cal destacar a la [[Unió Deportiva Atlètica Gramenet]] que ha portat el nom de la ciutat des dels anys 50 en el terreny del [[futbol]].
El [[Basquetbol|bàsquet]] també és un esport amb força tradició. El moment àlgid d'aquest esport a la ciutat va ser als anys 80, quan l'equip conegut com a [[Licor 43 Santa Coloma]] va participar en la [[Lliga ACB de bàsquet|lliga ACB]].
Així mateix, Santa Coloma ha estat la seu de diverses activitats relacionades amb el [[jorkyball]]. Tanmateix assenyalar al CE Puig Castellar o el Santa Coloma Rugby Club en [[rugbi]] o el Gramenet Hoquei Patins en [[hoquei patins]].
==Cultura==
=== Entitats culturals i associatives===
* Acolite
* Airiños da Nosa Galicia
* Assemblea de Joves de Gramenet de Besòs
* Associació Cultural Popular Aramateix
* Ateneu Popular Júlia Romera
* Casal del Mestre
* Castellers de Santa Coloma
* Centre Excursionista Puig Castellar
* Casa de Extremadura
* Cofradía de la VeraCruz, Nuestra Srª Mª Stmª de los Dolores, Nuestra Señora de la Piedad Y Nuestro Padre Jesús en Su Sagrada Entrada en Jerusalen
* Colla Castellera Laietans de Gramenet
* Colla Draconaires de Santa Coloma de Gramenet
* Colla de Gegants i Capgrossos de Santa Coloma de Gramenet
* Colla Vella De Diables de Santa Coloma de Gramenet
* Casa de Aragón, Virgen del Pilar
* Fòrum Grama
* Grallers de Santa Coloma de Gramenet
* Hermandad Filial de Mª Stmª de la Sierra
* Trabucaires de Santa Coloma de Gramenet
===Premis Climent Mur {{CN|data=desembre de 2016}} ===
[[Fitxer:Climent Mur.jpg|thumb|Imatge de Climent Mur]]
Els Premis Climent Mur són guardons que, cada dos anys des de 1989, convoca l'Àrea Cultural Oriol de '''Santa Coloma de Gramenet'''. Els guardonats amb aquests premis, són persones que d'una manera anònima, desenvolupen uns valors humans en la convivència diària amb la gent dels diferents barris de Santa Coloma de Gramenet, Barcelona i la seva Àrea Metropolitana. Els candidats són presentats a proposta d'algun grup, associació, entitat, organisme o comunitat de veïns. Posteriorment un jurat examina i valora les propostes presentades i selecciona els guardonats. L'acte de lliurament dels Premis es realitza festivament, normalment el 10 de novembre cada dos anys.
Climent Mur va néixer a Santa Coloma de Gramenet el 10 de novembre de 1927. En la seva joventut va ser obrer de la metal·lúrgia i posteriorment va fer els estudis d'infermer. Va ser ATS, Ajudant Tècnic Sanitari, i va destacar per la seva tasca humanitària en favor de la gent que el voltava. Va morir quan tenia 43 anys. Climent Mur va practicar a la seva vida molts valors humans. La seva senzillesa, l'esperit de servei, la seva simpatia i el seu bon humor, entre altres valors, van ser palesos en el tracte amb les persones veïnes sense distanciar-se'n.
== Transports ==
=== Transport urbà ===
* '''Metro'''
Santa Coloma està connectada a la xarxa de [[Metro de Barcelona|metro]] de Barcelona a través de les línies 1 i 9 de [[Transports Metropolitans de Barcelona|TMB]]. La ciutat disposa actualment de set parades (Santa Coloma, Can Zam, Singuerlín, Església Major, Fondo, Santa Rosa i Can Peixauet). Les línies 1 i 9 estan enllaçades a Santa Coloma a l'Estació de Fondo
* '''Autobusos'''
La ciutat disposa de serveis regulars diürns i nocturns ([[NitBus]]) d'autobusos de les empreses [[Transports Metropolitans de Barcelona|TMB]] i [[TUSGSAL]], que connecten amb Barcelona, Badalona i altres municipis de l'[[Àrea Metropolitana de Barcelona]]. A partir de 2003, l'empresa TUSGSAL ha creat un nou servei de microbusos (línies B8X) que connecten els extrems de la ciutat millorant la mobilitat interna d'aquesta.
{| class="wikitable" align="center"
|+ '''Llista de línies d'autobusos que circulen per Santa Coloma'''
! colspan="2" | Servei diürn EMT
|- align="center"
|B1||Santa Coloma (Metro Fondo) - Badalona (Metro Pep Ventura)
|-align="center"
|B2||Badalona (Canyadó) - Santa Coloma(Hospital Esperit Sant)
|-align="center"
|B14||Santa Coloma (Can Franquesa) - Sant Adrià de Besós (estació Rodalies - TRAM)
|-align="center"
|B15||Santa Coloma (Pl. de la Vila) - Badalona (C.C. Montigalà)
|-align="center"
|B17||Santa Coloma (Rambla Sant Sebastià) - Badalona (Francesc Layret)
|-align="center"
|B18||Santa Coloma (P. de la Vila) - Montcada i Reixac (Pl. Lluís Companys)
|-align="center"
|B19||Barcelona (Hosp. Vall d'Hebron) - Santa Coloma - Badalona (Hosp. Can Ruti)
|-align="center"
|B20||Barcelona (Ronda de Sant Pere) - Santa Coloma (Oliveres)
|-align="center"
|B23||Santa Coloma (Av. Itàlia, Metro Fondo) - Barcelona (Bon Pastor)
|-align="center"
|B24||Badalona (Hosp. Can Ruti) - Santa Coloma - Barcelona (Ronda de Sant Pere)
|-align="center"
|B27||Badalona (Hosp. Can Ruti) - Santa Coloma (Oliveres)
|-align="center"
|B30||Santa Coloma (Av. Ramon Berenguer IV) - Tiana (La Virreina)
|-align="center"
|B31||Santa Coloma (Plaça de la Vila) - Badalona (Can Canyadó)
|-align="center"
|B80||Santa Coloma (Can Franquesa) - Santa Coloma (Santa Eulàlia)
|-align="center"
|B81||Santa Coloma (La Bastida) - Santa Coloma (Hospital Esperit Sant)
|-align="center"
|B82||Santa Coloma (Les Oliveres) - Santa Coloma (Can Franquesa)
|-
|B83||Santa Coloma (Metro Fondo) - Santa Coloma (Ramon Berenguer IV)
|-
|B84||Santa Coloma (Santa Rosa) - Santa Coloma (Cementiri)
|-
! colspan="2" | Servei nocturn
|-
|N6||Roquetes - Pl. Catalunya - Santa Coloma (Oliveres)
|-
|N8||Sarrià - Pl. Catalunya - Santa Coloma (Can Franquesa)
|-
|N9||Pl. Portal de la Pau - Pl. Catalunya - Santa Coloma - Tiana
|-
! colspan="2" | Servei diürn TMB
|-
|42||Barcelona (Pl. Catalunya) - Santa Coloma (Carrer Bruc)
|}
Linha 52 ⟶ 550:
La ciutat va restar quasi incomunicada durant el [[Franquisme]] amb Barcelona, però la xarxa de comunicacions ha millorat molt notòriament des de llavors.
La ciutat queda comunicada amb la capital mitjançant quatre ponts:
* El pont de Can Zam, que fa d'unió entre la [[B-20]] i el [[Nus de la Trinitat]].
* El pont de Santa Coloma, el més antic, que comunica amb el Passeig de Santa Coloma.
* El pont de Can Peixauet, obra de [[Juan José Arenas]] que enllaça amb el carrer Potosí i la sortida 30 de la [[Ronda Litoral]].
* El pont del Molinet, que comunica el carrer de Santander de Barcelona amb el barri de [[Llefià]] de Badalona, passant per l'Hospital de l'Esperit Sant.
Quant a autopistes i carreteres, per la ciutat hi passa la B-20 de forma subterrània a l'altura del Parc d'Europa. A més, la ciutat s'uneix amb Montcada i Reixach a través de la BV-5001, popularment anomenada [[Carretera de la Roca]].
== Ciutats agermanades ==
Ciutats agermanades amb Santa Coloma de Gramenet:<ref>[http://www.gramenet.cat/principal/la-ciutat/agermanaments-amb-europa.html Dades d'agermanament de l'Ajuntament]</ref>
{|
|- valign="top"
|
*Agermanaments amb Europa:
**{{bandera|Escòcia}} [[Kilmarnock]], (Escòcia)
**{{bandera|Andalusia}} [[Huelma]], (Andalusia)
**{{bandera|Itàlia}} [[Cogoleto]], (Itàlia)
**{{bandera|Andalusia}} [[Cabra (Còrdova)|Cabra]], (Andalusia)
**{{bandera|Occitània}}{{bandera|França}} [[Alès]], (Occitània, França)
||
*Agermanaments cooperació:
**{{bandera|Perú}} [[Villa El Salvador]], (Perú)
**{{bandera|Cuba}} [[Habana de l'Est]], (Cuba)
**{{bandera|Sàhara Occidental}} [[Edchera]], (República Àrab Sahrahui Democràtica)
**{{bandera|Nicaragua}} [[Jalapa]], (Nicaragua)
|}
A més, participa en la Xarxa Columba, agermanament multilateral amb les Santes Colomes.<ref>[http://www.gramenet.cat/principal/la-ciutat/agermanaments-amb-europa/les-santes-colomes.html Agermanament amb les Santes Colomes]</ref>
| |||