Diferència entre revisions de la pàgina «Godofredo Ortega Muñoz»

cap resum d'edició
m (bot: -Està considerat +És considerat)
{{inacabat|data=febrer de 2017}}
{{Infotaula d'artista
| nom = Godofredo Ortega Muñoz
| obres_notables = ''Camperol extremeny'' i ''Nena amb càntir''<ref name="ISBN 8429742271."></ref>
| patrons =
| influencies_de = [[Paul Cézanne]], [[Carlo Carrà]], [[Mario Sironi]], [[Mario Tozzi]], [[Giorgio Morandi]], [[Giotto di Bondone]], [[Cimabue]], [[Francisco de Zurbarán]], [[Gutiérrez Solana]], [[Pablo Picasso]] i [[Juan Gris]]<ref name="Trianarts"></ref><ref>[http://www.artelandia.com/es/artista/godofredo-ortega-munoz Artelandia] {{es}}</ref>
| influi_en =
| premis =
==Biografia==
 
===ElsInfantesa orígensi adolescència===
 
Neix l'any [[1899]] a [[San Vicente de Alcántara]] ([[Província de Badajoz|Badajoz]], [[Extremadura]], [[Espanya]]), fill d'una destacada personalitat local, i als sis anys es queda orfe de mare. Obté el títol de batxiller a [[Salamanca]] encara que, donada la seua marcada vocació per la pintura (la qual practica de forma autodidacta des de petit<ref>[http://elpais.com/diario/1982/10/05/cultura/402620401_850215.html Una sensibilidad escueta, sobria, dramática - El País] {{es}}</ref>), rebutja la recomanació paterna de seguir una carrera universitària ([[farmàcia]]<ref name="Ciudad de la Pintura"></ref>) i es trasllada a [[Madrid]] el [[1919]].<ref name="Fundación Ortega Muñoz"></ref>
 
===Madrid, 1919===
Durant els mesos d'octubre i novembre del [[1919]], Ortega Muñoz envia a la seua família postals (les quals reprodueixen alguns dels quadres que copia per aquell temps a l'antic Museo de Arte Moderno o al [[Museu del Prado]]) per a convèncer el seu pare de l'autenticitat de la seua vocació artística.<ref name="Fundación Ortega Muñoz"></ref> Es forma pel seu compte sense participar en els ensenyaments acadèmics<ref name="ISBN 8429742271."></ref> (li agradava dir que havia après a pintar al [[museu del Prado]]<ref name="ISBN 8429742271."></ref>) i és en aquesta etapa que comença a iniciar-se en la pintura a l'aire lliure a l'entorn de la Dehesa de la Villa, acompanyat entre altres joves artistes pel pintor filipí Fernando Amorsolo. Després de romandre algun temps a la capital espanyola decideix mudar-se a [[París]].<ref name="Fundación Ortega Muñoz"></ref>
 
===París i Itàlia===
 
Ortega Muñoz arriba a [[París]] a finals del [[1920]]. A més de l'ambient artístic de la capital francesa, un dels esdeveniments més importants del seu pas per la ciutat és l'amistat que manté amb l'intel·lectual aragonès Gil Bel, la qual perdurarà fins a la mort d'aquest. A través de Gil Bel, Ortega participarà en un projecte col·lectiu que promovia el retrobament amb la gent del poble i que assumirà un propòsit d'insurgència i de renovació en la plàstica espanyola cap a la fi d'aquesta dècada. Ortega havia arribat a [[París]] portat pel seu interès per la pintura moderna (en particular, la de [[Vincent van Gogh|Van Gogh]], [[Paul Gauguin|Gauguin]] i [[Paul Cézanne|Cézanne]]), però, a causa de la crisi tant ideològica com formal de l'avantguarda que llavors es vivia al París de la postguerra, decideix viatjar a [[Itàlia]] per a retrobar en els mestres del passat uns valors més autèntics d'espiritualitat, senzillesa i puresa.<ref name="Fundación Ortega Muñoz"></ref>
 
===Itàlia===
 
Arriba a [[Torí]] el [[1921]], des d'on viatja a [[Milà]], al [[llac de Como]], [[Sanremo]], [[Vichèi]], [[Antíbol]] (els [[Alps Marítims]], [[França]]) i, potser també, [[Espanya]]. Durant el febrer del [[1922]] passa una curta temporada a [[Florència]] i després recorre [[Itàlia]]: [[Nàpols]], [[Pompeia]], [[Roma]], [[Gènova]] i, novament, [[Milà]]. Al [[llac Maggiore]] coneix el pintor anglès Edgard Rowley Smart, amb qui passa un curt període d'aprenentatge i al que retrata en reconeixement a la influència que va tindre en els seus inicis com a pintor. La seua relació amb Rowley convenç Ortega que, davant de la desraó del món contemporani, cal tornar a la natura i retornar a l'art l'autenticitat de les veritats espirituals i de les emocions senzilles.<ref name="Fundación Ortega Muñoz"></ref> A més, hi conegué l'obra dels primitius, la qual l'impressionà força per la seua simplicitat.<ref name="ISBN 8429742271."></ref> Acabat l'estiu de l'any [[1926]], Ortega viatja a [[Ginebra]] i a [[Lió]], des d'on torna a [[Espanya]].<ref name="Fundación Ortega Muñoz"></ref>
===Retorn definitiu a una Espanya de postguerra===
 
Durant els anys de la immediata postguerra, Ortega Muñoz s'instal·la a [[San Vicente de Alcántara]]. És llavors quan Ortega es retroba finalment amb la silenciosa i solitària extensió del seu paisatge i amb la realitat propera del seu entorn, les quals sent com autènticament pròpies i que donaran suport i concreció a la seua pintura posterior.<ref name="Fundación Ortega Muñoz"></ref> El [[1940]] inaugura la seua primera exposició després de la darrera [[Guerra Civil espanyola]], la qual seria la seua segona mostra al [[Círculo de Bellas Artes]] de [[Madrid]]. Comença així una carrera professional que li oferirà nombrosos triomfs,triomf (tant estatals com estrangers.) Comença aixíi una intensa activitat expositiva: entre altres, cal destacar les seues mostres individuals a la sala d'exposicions [[Faianç Català]] de Barcelona el [[1942]] i a la Galeria Estilo de Madrid els anys [[1948]] i [[1949]], on exposa un conjunt d'olis que representen el món rural amb la senzillesa, les formes simples i les gammes de colors terrossos que tant caracteritzen la seua obra, alhora que apareixen les primeres notes de modernitat a través de certes influències de l'art italià (com ara, el [[primitivisme]], la metafísica i el [[Novecento (moviment artístic)|Novecento]].<ref name="Fundación Ortega Muñoz"></ref>
 
===Dècada del 1950===
===Dècada del 1960===
 
Els primers anys de la [[dècada del 1960]] es caracteritzaran per una frenètica activitat expositiva. Així, per exemple, el [[1960]] participa en la col·lectiva realitzada al Guggenheim International Award de [[Nova York]].; Elel [[1962]], en 20 anys de pintura espanyola a l'Ateneu de Madrid.; Elel [[1964]], a la col·lectiva 25 anys d'art espanyol celebrada al Palau de Vidre del Retiro i inaugura la seua segona exposició a la Sala Santa Catalina de l'Ateneu.; Elel [[1967]], a la Galería Biosca de Madrid presenta els seus darrers treballs i el [[1968]] se li va dedicar una sala monogràfica d'honor a la darrera Exposició Nacional de Belles Arts.<ref name="Fundación Ortega Muñoz"></ref>
 
===Casón del Buen Retiro===
* ''Castella. Estiu'' ([[1979]], 92 × 73 cm)
* ''Encreuament de camins. Vinyes'' ([[1980]], 92 × 73 cm)
* ''Terres i castanyers'' ([[1981]], 92 × 73 cm)<ref name="Ciudad de la Pintura"> [http://pintura.aut.org/SearchAutor?AutNum=13417 Ciudad de la Pintura] {{es}}</ref><ref name="Fundación Ortega Muñoz"></ref>
{{refend}}
 
* Llosent Y Marañón, E., [[1952]]. ''Ortega Muñoz''. [[Madrid]]: Editorial Blass.
* [[Francisco Umbral|Umbral, Francisco]]. ''Ortega Muñoz: "Ya no puedo pintar burgueses ni caballos"''. [[Madrid]]: Ya, [[1970]], 8 de març.
* Vivanco, Luis Felipe. ''Ortega Muñoz: Una Pintura Silenciosa''. [[Madrid]]: Cuadernos Hispanoamericanos, [[1953]], núm. 41, 22 de gener, pàgs. 188-198.
* Zamora Vicente, Alonso. ''Ortega Muñoz o la Pintura Silenciosa''. [[Madrid]]: [[La Nación (Espanya)|La Nación]], [[1965]], 25 de febrer.
{{refend}}
 
{{refbegin|2}}
* [http://www.museoreinasofia.es/coleccion/autor/ortega-munoz-godofredo Museu Reina Sofia] {{es}} i {{en}}
* [http://elpais.com/diario/1999/03/19/cultura/921798008_850215.html Ortega Muñoz expone la "esencia del paisaje" - El País] {{es}}
* [http://www.enriquecastanos.com/ortegamunoz.htm La singularidad de la pintura figurativa de Godofredo Ortega Muñoz] {{es}}
77.477

modificacions