Diferència entre revisions de la pàgina «Stanley Spencer»

4.111 bytes afegits ,  fa 3 anys
cap resum d'edició
(Pàgina nova, amb el contingut: «{{Infotaula d'artista | nom = Stanley Spencer | imatge = Stanley Spencer (Photo).jpg | peu = (''circa'' 1917-1918) | nom...».)
 
{{inacabat}}
{{Infotaula d'artista
| nom = Stanley Spencer
| signatura =
}}
[[Fitxer:Shipbuilding on the Clyde, The Furnaces (Art.IWM ART LD 5871).jpg|thumb|''La construcció naval al Clyde: els forns'' ([[1945]])]]
Sir '''Stanley Spencer''' ([[1891]]-[[1959]]) fou un pintor anglès i una de les figures més originals de l'art britànic del segle XX.<ref name="ISBN 8429742271."> Triadó, J-R.; Chilvers, Ian; Osborne, Harold; Farr, Dennis, [[1996]]. ''Diccionari d'Art d'Oxford. Des del segle V aC fins a l'actualitat''. [[Barcelona]]: [[Edicions 62]]. ISBN 8429742271. Pàgs 766-767.</ref>
 
==Biografia==
 
Visqué gairebé tota la vida a Cookham, al Berkshire, d'on va treure bona part de la imatgeria dels seus quadres. La seva educació va ser força elemental, però cresqué en una família en què la literatura, la música i la religió eren els temes dominants, i la seua vida imaginativa era extremadament rica. Afirmà que volia ''"agafar els desigs més íntims, els sentiments religiosos més diversos (...) i convertir-los en un fet de la vida quotidiana del carrer"'', i és conegut sobretot pels seus quadres en què situava esdeveniments bíblics al seu poble. Per a ell, la religió cristiana era una realitat present i viva, i l'actitud visionària que tenia ha estat comparada a la de William Blake.
 
Spencer va ésser un estudiant que guanyava premis a la Slade School (1908-1912) i serví a l'exèrcit del 1915 al 1918, primer al Beaufort War Hospital de Bristol i després a Macedònia. Fou nomenat artista oficial de guerra el 1918, però on expressà de manera més memorable les seues experiències durant la guerra va ésser en una sèrie de murals que pintà per a la Sandham Memorial Chapel de Burghclere, a Hampshire (1927-1932), construïda en record d'un soldat que morí d'una malaltia que havia contret a Macedònia. La disposició dels murals recorda conscientment la capella de l'Arena de Giotto a Pàdua, però Spencer pintava a l'oli, no pas al fresc, i no es concentrava en grans esdeveniments, sinó més aviat en la vida del soldat normal, que reproduí amb un profund sentiment humà. No hi ha violència, i Spencer va dir que la idea per a una de les escenes (''El refugi'') se li va acudir ''"mentre pensava que meravellós que seria que un matí sortíssim dels nostres refugis i ens trobéssim que d'alguna manera tot fos pau i la guerra ja no existís"''. Cap aquesta època, Spencer era un personatge cèlebre, i el seu èxit públic més gran va ésser ''La resurrecció: Cookham'' (1924-1926, Tate, Londres), que, quan va ésser exposada el 1927, fou saludada pel crític de ''The Times'' com ''"el quadre més important que ha pintat un artista anglès en aquest segle"''. I continuava: ''"El que fa que aquest quadre sigui tan sorprenent és la combinació del detall més acurat amb la llibertat formal moderna. És com si un prerafaelita donés la mà a un cubista"''.
 
Spencer va tornar a ésser artista oficial de guerra durant la Segona Guerra Mundial, en què pintà una sèrie de grans teles que mostraven la construcció de vaixells al Clyde (Imperial War Mus.), que reproduïen memorablement l'heroic treball d'equip que exigia l'esforç de la guerra. La seua carrera culminà en rebre el títol de ''sir'' l'any de la seua mort, però la seua vida no va ser simplement una successió d'èxits, i durant els anys trenta s'allunyà lleugerament del seu públic amb la distorsió expressiva i el contingut eròtic de la seua obra.
 
El 1935 dimití com a membre de la Royal Academy quan dos dels seus quadres, considerats caricaturescs i mal dibuixats, van ésser rebutjats de l'exposició anual d'estiu, però hi ingressà de nou el 1950. El 1937 es divorcià de la seua primera dona, Hilda Carline, i es casà amb Patricia Preece, per bé que Hilda continuà tenint un paper important en la seua vida, i pintà quadres en memòria seua i, fins i tot, li escrigué cartes després de la seua mort. Alguns dels nus que va fer de Patricia expressen vívidament no sols les tensions sexuals de la seua vida, sinó també la seua creença en la santedat de l'amor humà: el més conegut és el doble retrat nut d'ell mateix i Patricia que es coneix amb el nom de ''El nu de la pota de be'' (Tate, 1937).
 
Els darrers anys, Spencer obtingué fama com a paisatgista i com a pintor de figures. Hi ha un museu dedicat a Spencer a Cookham que conté no només pintures, sinó també objectes curiosos com el cotxet de criatura que l'excèntric personatge emprava per a traginar els seus estris de pintor pel poble.
 
==Obres destacades==
77.477

modificacions