Obre el menú principal

Canvis

m
bot: -Universitat Colúmbia +Universitat de Colúmbia
[[Fitxer:Atombombe Little Boy 2.jpg|thumb|Bomba atòmica ''Little Boy 2'']]
{{Article principal|Història de les armes nuclears}}
El desembre de 1938, els químics alemanys Otto Hahn i Fritz Strassmann van enviar un manuscrit a la revista ''Die Naturwissenschaften'' en el que informaven que havien detectat l'element [[Bari (element)|bari]] després de bombardejar amb [[neutrons]] l'[[urani]];<ref>{{ref-publicació|cognom=Hahn |nom=O. |enllaçautor= |coautors=Strassmann, F. |article=Über den Nachweis und das Verhalten der bei der Bestrahlung des Urans mittels Neutronen entstehenden Erdalkalimetalle | llengua= alemany |publicació=Naturwissenschaften |lloc= |volum=27|exemplar=1 |data=1939 |pàgines=11-15 | citació= Sobre la detecció i característiques dels metalls de les terres alcalines a causa de la irradiació d'urani amb neutrons }}</ref><ref group="n.">Els autors van ser identificats com a membres del Kaiser-Wilhelm-Institut Chemie, de Berlín-Dahlem. L'article fou rebut per a ser publicat el 22 de desembre de 1938.</ref> al mateix temps, es van comunicar aquests resultats a Lise Meitner. Meitner i el seu nebot Otto Robert Frisch, van interpretar correctament aquests resultats com a una fissió nuclear.<ref>Lise Meitner and O. R. Frisch ''Disintegration of Uranium by Neutrons: a New Type of Nuclear Reaction'', ''Nature'', Volume 143, Number 3615, 239-240 [http://www.nature.com/physics/looking-back/meitner/index.html (11 February 1939)].</ref><ref group="n.">El document és del 16 de gener de 1939. Meitner s'identifica com a membre de l'Institut de Física de la Acadèmia de Ciències d'Estocolm. Frisch s'identifica com a l'Institut de Física Teòrica de la Universitat de Copenhaguen.</ref> Frisch confirmà experimentalment les dades rebudes el 13 de gener de 1939.<ref>{{ref-publicació|cognom=Frisch |nom= O.R.|enllaçautor= |coautors= |article=Physical Evidence for the Division of Heavy Nuclei under Neutron Bombardment |url=http://dbhs.wvusd.k12.ca.us/webdocs/Chem-History/Frisch-Fission-1939.html |format= |llengua= |consulta= |publicació=Nature |lloc= |volum=143 |exemplar=3616 |data=18 de febrer de 1939 |pàgines=276-276 |id= |issn= |citació= |ref= }}</ref><ref group="n.">El document és del 17 de gener de 1939. L'experiment d'aquesta carta al director es va dur a terme el 13 de gener de 1939; vegeu Richard Rodes, ''The Making of the Atomic Bomb'' (La fabricació de la bomba atòmica), Simon and Schuster, 1986, p. 263 i 268.</ref> Fins i tot abans de la publicació, Meitner i Frisch interpretaren l'obra de Hahn i Strassmann i van creuar l'oceà Atlàntic amb [[Niels Bohr]], que va anar a donar una conferència a la [[Universitat de Princeton]]. Isidor Isaac Rabi i Willis Lamb, dos físics de la Universitat de Colúmbia que treballaven a Princeton, van escoltar la notícia i la van difondre a Colúmbia. Rabi va dir que li ho havia comentat a [[Enrico Fermi]] i que aquest el va creure. Bohr, al cap de poc, va anar de Princeton a Colúmbia per veure Fermi. En no trobar-lo a la seva oficina, Bohr va anar a la zona del [[ciclotró]] i es trobà amb Herbert Anderson. Bohr el va agafar per l'espatlla i va dir: "Jove, deixa que t'expliqui alguna cosa nova i excitant de la física".<ref name="Richard Rhodes">{{Ref-llibre |cognom=Rhodes |nom= Richard| títol=The Making of the Atomic Bomb | editor=Simon and Schuster| pàgines=268 |data=1986 }}</ref>
 
Estava clar que hi havia un nombre de científics a la Universitat de Colúmbia que tractaven de detectar l'energia alliberada en la fissió nuclear de l'urani després d'un bombardeig de neutrons. El 25 de gener de 1939 un equip experimental de la Universitat de Colúmbia va realitzar el primer experiment de fissió nuclear als Estats Units al soterrani de Pupin Hall.<ref>H. L. Anderson, E. T. Booth, J. R. Dunning, E. Fermi, G. N. Glasoe, and F. G. Slack ''The Fission of Uranium'', ''Phys. Rev.'' Volume 55, Number 5, 511 - 512 (1939). Institutional citation: Pupin Physics Laboratories, Columbia University, New York, New York. Rebut el 16 de febrer de 1939.</ref> Els membres de l'equip van ser Herbert L. Anderson, Eugene T. Booth, John R. Dunning, Enrico Fermi, G. Norris Glasoe, i Francis G. Slack.<ref name="Richard Rhodes" />
 
Entre [[1942]] i [[1944]] un grup d'accions de sabotatge, que constituïren l'anomenada [[batalla de l'aigua pesant]], fetes pel moviment de resistència noruec i els bombardejos dels aliats van aconseguir la destrucció de la planta i la pèrdua de l'aigua pesant produïda. Aquestes accions, amb els noms en clau "Freshman, "Grouse" i "Gunnerside", van aconseguir aturar la producció de la planta a principis de 1943 i aturar de fet la recerca nuclear nazi.
1.077.647

modificacions