Diferència entre revisions de la pàgina «Stanley Spencer»

1.779 bytes afegits ,  fa 3 anys
cap resum d'edició
(Robot posa data a plantilles de manteniment)
| lloc_naixement = Cookham ([[Berkshire]], [[Anglaterra]])
| data_defuncio = {{data defunció i edat|1959|12|14|1891|6|30}}
| lloc_defuncio = ClivedenTaplow ([[Buckinghamshire]], [[Anglaterra]])<ref name="Encyclopædia Britannica"> [https://global.britannica.com/biography/Stanley-Spencer Encyclopædia Britannica] {{en}}</ref>
| nacionalitat = {{ENG}}
| conjuge =
}}
[[Fitxer:Shipbuilding on the Clyde, The Furnaces (Art.IWM ART LD 5871).jpg|thumb|''La construcció naval al Clyde: els forns'' ([[1945]])]]
Sir '''Stanley Spencer''' ([[1891]]-[[1959]]) fou un pintor anglès i una de les figures més originals de l'art britànic del [[segle XX]].<ref name="ISBN 8429742271."> Triadó, J-R.; Chilvers, Ian; Osborne, Harold; Farr, Dennis, [[1996]]. ''Diccionari d'Art d'Oxford. Des del segle V aC fins a l'actualitat''. [[Barcelona]]: [[Edicions 62]]. ISBN 8429742271. Pàgs 766-767.</ref>
 
==Biografia==
 
Visqué gairebé tota la vida a Cookham, al ([[Berkshire]]), d'on va treure bona part de la imatgeria dels seus quadres en què situava esdeveniments bíblics.<ref name="Encyclopædia Britannica"></ref> La seva educació va ser força elemental, però cresqué en una família en què la literatura, la música i la religió eren els temes dominants: el seu pare, per exemple, era mestre de música i organista, i va compaginar aquestes activitats amb els seus estudis religiosos i les seues lectures de la seuaBiblia.<ref name="Enciclonet"> [http://www.enciclonet.com/articulo/spencer-sir-stanley/ Enciclonet] {{es}}</ref> La vida imaginativade Spencer era extremadamentforça rica.imaginativa per aquella època Afirmàja que volia ''"agafar els desigs més íntims, els sentiments religiosos més diversos (...) i convertir-los en un fet de la vida quotidiana del carrer"'',.<ref iname="ISBN és conegut sobretot pels seus quadres en què situava esdeveniments bíblics al seu poble8429742271."></ref> Per a ell, la [[religió cristiana]] era una realitat present i viva, i l'actitud visionària que tenia ha estat comparada a la de [[William Blake]].<ref name="ISBN 8429742271."></ref>
 
Spencer va ésser un estudiant que guanyava premis a la Slade School of Fine Art de [[Londres]] ([[1908]]-[[1912]]<ref name="Encyclopædia Britannica"></ref>) i servíva exposar per primera vegada algunes de les seues obres a l'exposició [[postimpressionista]] de [[Roger Eliot Fry]] que es va celebrar el [[1912]].<ref name="Enciclonet"></ref> Serví a l'exèrcit durant la [[Primera Guerra Mundial]] (del [[1915]] al [[1918]]<ref name="Encyclopædia Britannica"></ref>), primer al Beaufort War Hospital de [[Bristol]] i després a Macedònia<ref name="ISBN 8429742271."></ref>, on va romandre fins que va emmalaltir de [[malària]].<ref name="Enciclonet"></ref> Fou nomenat artista oficial de guerra el [[1918]], però on expressà de manera més memorable les seues experiències durant la guerra va ésser en una sèrie de murals que pintà per a la Sandham Memorial Chapel de Burghclere, a [[Hampshire]] ([[1927]]-[[1932]]), construïda en record d'un soldat que morí d'una malaltia que havia contret a Macedònia.<ref name="ISBN 8429742271."></ref> La disposició dels murals recorda conscientment la capella de l'Arena de [[Giotto di Bondone]] a [[Pàdua]], però Spencer pintava a l'oli, no pas al [[Pintura al fresc|fresc]], i no es concentrava en grans esdeveniments, sinó més aviat en la vida del soldat normal, que reproduí amb un profund sentiment humà.<ref name="ISBN 8429742271."></ref> No hi ha violència, i Spencer va dir que la idea per a una de les escenes (''El refugi'') se li va acudir ''"mentre pensava que meravellós que seria que un matí sortíssim dels nostres refugis i ens trobéssim que d'alguna manera tot fos pau i la guerra ja no existís"''. Cap aquesta època, Spencer era un personatge cèlebre, i el seu èxit públic més gran va ésser ''La resurrecció: Cookham'' ([[1924]]-[[1926]], [[Tate]], [[Londres]]), que, quan va ésser exposada el [[1927]], fou saludada pel crític de ''[[The Times]]'' com ''"el quadre més important que ha pintat un artista anglès en aquest segle"''. I continuava: ''"El que fa que aquest quadre sigui tan sorprenent és la combinació del detall més acurat amb la llibertat formal moderna. És com si un [[Prerafaelitisme|prerafaelita]] donés la mà a un [[Cubisme|cubista]]"''.<ref name="ISBN 8429742271."></ref>
 
Spencer va tornar a ésser artista oficial de guerra durant la [[Segona Guerra Mundial]], en què pintà una sèrie de grans teles que mostraven la construcció de vaixells al [[Riu Clyde|Clyde]] ([[Museu Imperial Warde Mus.la Guerra]]), que reproduïen memorablement l'heroic treball d'equip que exigia l'esforç de la guerra. La seua carrera culminà en rebre el títol de ''[[Sir (títol)|sir]]'' l'any de la seua mort, però la seua vida no va ser simplement una successió d'èxits, i durant els [[anys trenta]] s'allunyà lleugerament del seu públic amb la distorsió expressiva i el contingut eròtic de la seua obra.<ref name="ISBN 8429742271."></ref>
 
El [[1935]] dimití com a membre de la [[Royal Academy of Arts]] quan dos dels seus quadres, considerats caricaturescs i mal dibuixats, van ésser rebutjats de l'exposició anual d'estiu, però hi ingressà de nou el [[1950]]. El [[1937]] es divorcià de la seua primera dona, Hilda Carline, i es casà amb Patricia Preece, per bé que Hilda continuà tenint un paper important en la seua vida, i pintà quadres en memòria seua i, fins i tot, li escrigué cartes després de la seua mort. Alguns dels nus que va fer de Patricia expressen vívidament no sols les tensions sexuals de la seua vida, sinó també la seua creença en la santedat de l'amor humà: el més conegut és el doble retrat nut d'ell mateix i Patricia que es coneix amb el nom de ''El nu de la pota de be'' ([[Tate]], [[1937]]).<ref name="ISBN 8429742271."></ref>
 
Els darrers anys, Spencer obtingué fama com a paisatgista i com a pintor de figures. Hi ha un museu dedicat a Spencer a Cookham que conté no només pintures, sinó també objectes curiosos com el cotxet de criatura que l'excèntric personatge emprava per a traginar els seus estris de pintor pel poble.<ref name="ISBN 8429742271."></ref>
 
==Estil==
 
La seua pintura (tret de paisatges i retrats realistes) va evolucionar cap a un [[realisme]] modificat amb singulars i expressives deformacions fins a obtindre efectes gairebé [[Misticisme|místics]], tot i que en les seues darreres obres va tendir cap a una mena de misticisme [[Pansexualitat|pansexual]].<ref>[http://www.biografiasyvidas.com/biografia/s/spencer_stanley.htm Biografías y Vidas] {{es}}</ref>
 
==Obres destacades==
77.477

modificacions