Stanley Spencer: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 28:
Visqué gairebé tota la vida a Cookham ([[Berkshire]]), d'on va treure bona part de la imatgeria dels seus quadres en què situava esdeveniments bíblics.<ref name="Encyclopædia Britannica"></ref> La seva educació va ser força elemental, però cresqué en una família en què la literatura, la música i la religió eren els temes dominants: el seu pare, per exemple, era mestre de música i organista, i va compaginar aquestes activitats amb els seus estudis religiosos i les seues lectures de la Biblia.<ref name="Enciclonet"> [http://www.enciclonet.com/articulo/spencer-sir-stanley/ Enciclonet] {{es}}</ref> La vida de Spencer era força imaginativa per aquella època ja que volia ''"agafar els desigs més íntims, els sentiments religiosos més diversos (...) i convertir-los en un fet de la vida quotidiana del carrer"''.<ref name="ISBN 8429742271."></ref> Per a ell, la [[religió cristiana]] era una realitat present i viva, i l'actitud visionària que tenia ha estat comparada a la de [[William Blake]].<ref name="ISBN 8429742271."></ref>
 
Spencer va ésser un estudiant que guanyava premis a la Slade School of Fine Art de [[Londres]] ([[1908]]-[[1912]]<ref name="Encyclopædia Britannica"></ref>) i va exposar per primera vegada algunes de les seues obres a l'exposició [[postimpressionista]] de [[Roger Eliot Fry]] que es va celebrar el [[1912]].<ref name="Enciclonet"></ref> Serví a l'exèrcit durant la [[Primera Guerra Mundial]] (del [[1915]] al [[1918]]<ref name="Encyclopædia Britannica"></ref>), primer al Beaufort War Hospital de [[Bristol]], més tard a la [[batalla del Somme]]<ref>Spencer, Stanley. ''Stanley Spencer's Great War Diaries''. Pen & Sword Military, [[2008]]. ISBN 9781844157785. [https://www.amazon.co.uk/Stanley-Spencers-Great-War-Diaries/dp/1844157784/ref=pd_rhf_dp_s_cp_3?_encoding=UTF8&pd_rd_i=1844157784&pd_rd_r=ZMW37FN3M4H603S3K8BS&pd_rd_w=FTSwV&pd_rd_wg=dwLHT&psc=1&refRID=ZMW37FN3M4H603S3K8BS]</ref> i després a Macedònia<ref name="ISBN 8429742271."></ref>, on va romandre fins que va emmalaltir de [[malària]].<ref name="Enciclonet"></ref> Fou nomenat artista oficial de guerra el [[1918]], però on expressà de manera més memorable les seues experiències durant la guerra va ésser en una sèrie de murals que pintà per a la Sandham Memorial Chapel de Burghclere, a [[Hampshire]] ([[1927]]-[[1932]]), construïda en record d'un soldat que morí d'una malaltia que havia contret a Macedònia.<ref name="ISBN 8429742271."></ref> La disposició dels murals recorda conscientment la capella de l'Arena de [[Giotto di Bondone]] a [[Pàdua]], però Spencer pintava a l'oli, no pas al [[Pintura al fresc|fresc]], i no es concentrava en grans esdeveniments, sinó més aviat en la vida del soldat normal, que reproduí amb un profund sentiment humà.<ref name="ISBN 8429742271."></ref> No hi ha violència, i Spencer va dir que la idea per a una de les escenes (''El refugi'') se li va acudir ''"mentre pensava que meravellós que seria que un matí sortíssim dels nostres refugis i ens trobéssim que d'alguna manera tot fos pau i la guerra ja no existís"''. Cap aquesta època, Spencer era un personatge cèlebre, i el seu[[1927]] èxitva públicexposar mésper granprimera vavegada ésseren solitari a la Galeria Goupil de Londres.<ref name="Enciclonet"></ref> La peça central d'aquesta exposició fou ''La resurrecció: Cookham'' ([[1924]]-[[1926]], [[Tate]], [[Londres]]), quela qual, quan va ésser exposada el [[1927]], fou saludada pel crític de ''[[The Times]]'' com ''"el quadre més important que ha pintat un artista anglès en aquest segle"''. I continuava: ''"El que fa que aquest quadre sigui tan sorprenent és la combinació del detall més acurat amb la llibertat formal moderna. És com si un [[Prerafaelitisme|prerafaelita]] donés la mà a un [[Cubisme|cubista]]"''.<ref name="ISBN 8429742271."></ref>
 
Spencer va tornar a ésser artista oficial de guerra durant la [[Segona Guerra Mundial]], en què pintà una sèrie de grans teles que mostraven la construcció de vaixells al [[Riu Clyde|Clyde]] ([[Museu Imperial de la Guerra]]), que reproduïen memorablement l'heroic treball d'equip que exigia l'esforç de la guerra. La seua carrera culminà en rebre el títol de ''[[Sir (títol)|sir]]'' l'any de la seua mort, però la seua vida no va ser simplement una successió d'èxits, i durant els [[anys trenta]] s'allunyà lleugerament del seu públic amb la distorsió expressiva i el contingut eròtic de la seua obra.<ref name="ISBN 8429742271."></ref>
 
El [[1935]] dimití com a membre de la [[Royal Academy of Arts]] quan dos dels seus quadres, considerats caricaturescs i mal dibuixats, van ésser rebutjats de l'exposició anual d'estiu, però hi ingressà de nou el [[1950]]. El [[1937]] es divorcià de la seua primera dona, Hilda Carline, i es casà amb Patricia Preece, per bé que Hilda continuà tenint un paper important en la seua vida, i pintà quadres en memòria seua i, fins i tot, li escrigué cartes després de la seua mort.<ref name="ISBN 8429742271."></ref> La part de la seua obra dedicada a la seua vida amb Hilda Carline es compon d'escenes de temàtica més amable (en comparança amb les obres que va fer de Patricia), composició estàtica i figures enigmàtiques, les quals abandonen les perspectives inestables característiques de les obres dels anys trenta i quaranta.<ref name="Enciclonet"></ref> Amb ''Cartes d'amor'' ([[1950]], [[Col·lecció Carmen Thyssen-Bornemisza]], [[Madrid]]), Spencer va iniciar una sèrie d'obres dedicades a la seua exmuller (morta aquell mateix any).<ref name="Enciclonet"></ref> En canvi, Algunsalguns dels nus que va fer de Patricia expressen vívidament no sols les tensions sexuals de la seua vida i que l'emparenten amb [[Balthus]]<ref name="Enciclonet"></ref>, sinó també la seua creença en la santedat de l'amor humà: el més conegut és el doble retrat nut d'ell mateix i Patricia que es coneix amb el nom de ''El nu de la pota de be'' ([[Tate]], [[1937]]).<ref name="ISBN 8429742271."></ref>
 
Els darrers anys, Spencer obtingué fama com a paisatgista i com a pintor de figures. Hi ha un museu dedicat a Spencer a Cookham que conté no només pintures, sinó també objectes curiosos com el cotxet de criatura que l'excèntric personatge emprava per a traginar els seus estris de pintor pel poble.<ref name="ISBN 8429742271."></ref>
Línia 38:
==Estil==
 
Estilísticament parlant, les fonts en les que s'inspira l'obra de Spencer són dispars i abasten des del coneixement dels mestres del [[Quattrocento|primer Renaixement]] fins a l'obra dels [[Prerafaelitisme|prerrafaelistes]]. El seu perfil ha estat moltes vegades comparat al de [[William Blake]] (poeta i gravador del [[segle XIX]]), tant per l'originalitat del caràcter de la seua obra en el seu context històric com per la influència religiosa dels seus quadres.<ref name="Enciclonet"></ref> En el cas de la seua obra més cèlebre, ''La resurrecció: Cookham'', alguns dels seus crítics la van arribar a considerar la síntesi de l'harmonia prerrafaelista i de l'experimentació [[cubista]]. Aquesta obra és representativa de la producció religiosa de Spencer, tant pel tractament figuratiu de l'escena com per la seua localització (similar a altres de temàtica religiosa en el seu Cookham natal).<ref name="Enciclonet"></ref> En definitiva, la seua pintura (tret de paisatges<ref>Parissien, Steven (ed.), [[2011]]. ''Stanley Spencer and the English Garden''. [[Londres]]: Paul Holberton Publishing. ISBN 9781907372124. [https://www.amazon.co.uk/d/Books/Stanley-Spencer-English-Garden-Keith-Bell/1907372121/ref=pd_cp_14_2?_encoding=UTF8&psc=1&refRID=JDDY6VVFTHE75JJC8GXD]</ref> i retrats realistes) va evolucionar cap a un [[realisme]] modificat amb singulars i expressives deformacions fins a obtindre efectes gairebé [[Misticisme|místics]], tot i que en les seues darreres obres va tendir cap a una mena de misticisme [[Pansexualitat|pansexual]].<ref>[http://www.biografiasyvidas.com/biografia/s/spencer_stanley.htm Biografías y Vidas] {{es}}</ref>
 
==Obres destacades==
Línia 54:
 
{{refbegin|2}}
* Cottrell, Stephen, [[2013]]. ''Christ in the Wilderness: Reflecting on the Paintings by Stanley Spencer''. [[Londres]]: SPCK Publishing. ISBN 9780281062089. [https://www.amazon.co.uk/Christ-Wilderness-Reflecting-Paintings-Stanley/dp/0281062080/ref=pd_rhf_dp_s_cp_6?_encoding=UTF8&pd_rd_i=0281062080&pd_rd_r=GGQ32BTNCNF5T9KGDP1W&pd_rd_w=EzegX&pd_rd_wg=QBpuX&psc=1&refRID=GGQ32BTNCNF5T9KGDP1W]
 
* Glew, Adrian (ed.), [[2001]]. ''Stanley Spencer: Letters and Writings''. [[Londres]]: Tate Publishing. ISBN 9781854373502. [https://www.amazon.co.uk/Stanley-Spencer-Writings-Adrian-Glew/dp/1854373501/ref=sr_1_1?s=books&ie=UTF8&qid=1488465948&sr=1-1&keywords=ISBN+13%3A+9781854373502]
 
* Pople, Kenneth, [[1997]]. ''Stanley Spencer: A Biography''. [[Londres]]: HarperCollins. ISBN 9780002556644. [https://www.abebooks.com/9780002556644/Stanley-Spencer-Biography-Pople-Kenneth-0002556642/plp]
* Robinson, Duncan, [[1979]]. ''Stanley Spencer: Visions from a Berkshire Village''. [[Oxford]]: Phaidon Press. ISBN 9780714819709. [https://www.amazon.co.uk/d/Books/Stanley-Spencer-Visions-Berkshire-Village-Duncan-Robinson/0714819700/ref=pd_cp_14_3?_encoding=UTF8&psc=1&refRID=C3KZD13JY9AA09300K8C]
* Rothenstein, John, [[1979]]. ''Stanley Spencer the Man: Correspondence and Reminiscences''. [[Londres]]: HarperCollins. ISBN 9780236401130. [https://www.amazon.co.uk/Stanley-Spencer-Man-Correspondence-Reminiscences/dp/0236401130/ref=sr_1_1?s=books&ie=UTF8&qid=1488466867&sr=1-1&keywords=9780236401130]
* Spencer, Gilbert, [[2009]]. ''Stanley Spencer by his Brother Gilbert''. [[Bristol]]: Sansom & Company. ISBN 9781906593179. [https://www.amazon.co.uk/Stanley-Spencer-His-Brother-Gilbert/dp/1906593175/ref=sr_1_3?s=books&ie=UTF8&qid=1488467476&sr=1-3&keywords=Stanley+Spencer+by+his+brother+Gilbert]
{{refend}}