Viquipèdia

La Caixa: diferència entre les revisions

Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
inicio restructuració
reordenar la informació. Caldria ampliar diversos apartats i mirar històric
Línia 19:
 
Orienta la seva activitat principal a l'atenció i desenvolupament de l'[[Obra social la Caixa|obra social]] i a la gestió de la seva participació a [[CaixaBank]], SA, de conformitat amb allò que disposa la Llei 26/2013, de 27 de desembre, de caixes d'estalvis i fundacions bancàries, així com en altres inversions, entre les que s'inclouen [[Gas Natural|Gas Natural Fenosa]], [[Abertis]], [[Suez]], [[Cellnex]], [[Inbursa]], [[Vithas]] o [[Saba]], gestionades mitjançant l'organisme [[Criteria Caixa|CriteriaCaixa]].<ref>{{Ref-web|url=http://www.fundacionbancarialacaixa.org/informacioncorporativa/informacioncorporativa_ca.html|títol=Qui som|consulta=2017-03-02|llengua=ca}}</ref>
 
**
 
== Història ==
La Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona, "Lafou Caixa", va ser creada eluna [[27 decaixa juliold'estalvis]] fruit de la fusió realitzada l'any [[1990]] amb la fusió deentre la ''Caixa de Pensions'' (''Caixa de Pensions per a la Vellesa i d'Estalvis de Catalunya i Balears'' ([[1904]]), iconeguda lacom a ''Caixa de BarcelonaPensions'', i la (''Caixa d'Estalvis i Mont de Pietat de Barcelona'' ([[1844]]), coneguda com a ''Caixa de Barcelona''.
 
=== Caixa de Pensions per a la Vellesad’Estalvis i d’EstalvisMont de CatalunyaPietat ide BalearsBarcelona ===
La ''[[Caixa de Barcelona]]'' va ser fundada a finals de 1844, amb el nom ''Caixa d'Estalvis i Mont de Pietat de Barcelona'', arran d'un projecte que s'estudiava des de 1835, per part de la [[Societat Econòmica Barcelonesa d'Amics del País]] i la [[Junta de Comerç]] pel liberal [[Josep Melcior Prat i Solà|Josep Melcior Prat]], a més de l'[[Ajuntament de Barcelona]]. També va ser coneguda amb el nom de la ''Caixa dels Marquesos'', degut al gran nombre de nobles que figuraven al seu consell.<ref name="p1989">El País, 30/07/1989, [http://www.elpais.com/articulo/economia/CAIXA_DE_PENSIONS_/HASTA_27-7-90/CAIXA_DE_BARCELONA_/HASTA_27-7-90/Espartero/huelga/general/1902/elpepieco/19890730elpepieco_3/Tes Entre Espartero y la huelga general de 1902]</ref> Entre aquests hi havia el marquès de la Quadra, [[Marquès d'Alfarràs|d'Alfarràs]], d'Alós, de Llió, [[Marquès de Camps|de Camps]], de Puertonuevo, de Palmerola, [[Marquès de Castelldosrius|de Castelldosrius]], de Galtero, de Caldes de Montbui, de Sant Antoni, de Sentmenat, de Soto-Hermoso, de Dou, de Zambrano, de Vilallonga, de Sagnier, de Castellflorite, de Casa Pinzón, de Monsolís, de Mura, i de Coscojuela; els barons [[Baró de Maldà i Maldanell|de Maldá]], de Vilagaià, de Purroy, de Viver, d'Albi i [[Baró de Quadras|de Quadras]]; els comtes de Figuerola, de Belloch, del Vall de Marlés, de Sert i de Fígols; el vescomte de Forgas; i el duc de Solferino.<ref name="p1989" />▼
[[Fitxer:Caixa de Pensions Barcelona.jpg|thumb|Seu històrica de la Caixa de Pensions a la [[Via Laietana]], a [[Barcelona]].]]▼
La ''Caixa de Pensions'' (CPVE) va ser fundada l'any 1904 per l'empresari [[Lluís Ferrer-Vidal i Soler]], l'advocat [[Francesc Moragas i Barret]] i diverses institucions de la societat civil amb fins benèfics.<ref>{{ref-web|url=http://www.avui.cat/noticia/article/4-economia/18-economia/353913-primeres-empreses-colmlectives.html |títol=Primeres empreses col·lectives |obra= |editor=L'Econòmic |data=08 de gener de 2011 |consulta=2 de febrer de 2011 |llengua= }}</ref> A la segona dècada del segle XX va obrir sucursal a Mallorca i va inaugurar la seva primera seu social, l'edifici situat a la cantonada de la [[Via Laietana]] i el carrer de Jonqueres, obra de l'arquitecte [[Enric Sagnier]].<ref>La Vanguardia, 28/01/2011, [http://edicionimpresa.lavanguardia.es/premium/epaper/20110128/lvg201101280601lb.pdf De Moragas a Fainé]</ref> Després de l'[[Ocupació franquista de Catalunya|ocupació franquista]] l'entitat va respectar els dipòsits en pessetes republicanes, la qual cosa li va donar gran prestigi. ▼
 
A la [[dècada de 1970]] era la segona caixa catalana, després de la de Pensions i per davant de [[Caixa Catalunya]], aglutinant el 17,3% de dipòsits.<ref name="iec geoII" /> L'any 1977, en l'últim consell d'administració previ a la reforma de [[Enrique Fuentes Quintana|Fuentes Quintana]], encara figuraven com a titulars diversos marquesos i nobles, que sortiren de l'entitat sense traumes i donaren pas a una etapa de modernització sota la presidència d'Eusebi Díaz Morera i la direcció d'Andreu Buades.<ref name="p1989" /> L'any 1979 va absorbir la [[Caixa de la Sagrada Família]], l'any 1986 la [[Caixa Rural del Pirineu]] i l'any 1988 la [[Caixa Rural Provincial de Barcelona]].<ref name="ecap" />▼
A partir de la segona meitat de la dècada del 1970, de la mà de [[Josep Vilarasau Salat]] com a director general, va iniciar una important expansió basada en una estratègia de proximitat (obertura de noves oficines) i la innovació tecnològica, que cap a la meitat de la dècada del 1980, va arribar als clients sobretot amb la instal·lació massiva de caixers automàtics activats amb les tradicionals llibretes d'estalvi. La ''Caixa de Pensions'' en aquesta dècada aglutinava el 49,6% de dipòsits de les 13 [[Llista de caixes d'estalvi de Catalunya|caixes catalanes]].<ref name="iec geoII">{{ref-llibre|cognom= |nom= |títol=Primer Congrés Català de Geografia: II |editorial=[[Institut d'Estudis Catalans]] |lloc= |data= |isbn= }}</ref>▼
 
=== Caixa de Pensions per a la Vellesa i d’Estalvis de Catalunya i Balears ===
També en aquesta època va potenciar diversos productes d'estalvi en forma d'assegurances, que podia comercialitzar directament, atès que des de la fundació podia actuar com a entitat asseguradora (caixa de ''pensions''). L'entitat va mantenir un pols amb l'administració d'hisenda espanyola, que li exigí la informació amb les dades dels titulars de les pòlisses. Després de mesos de recursos i litigis "la Caixa" va haver de lliurar aquesta informació. ▼
▲[[Fitxer:Caixa de Pensions Barcelona.jpg|thumb|Seu històrica de la Caixa de Pensions a la [[Via Laietana]], a [[Barcelona]].|esquerra]]
▲La ''Caixa de Pensions'' (CPVE) va ser fundada l'any 1904 per l'empresari [[Lluís Ferrer-Vidal i Soler]], l'advocat [[Francesc Moragas i Barret]] i diverses institucions de la societat civil amb fins benèfics.<ref>{{ref-web|url=http://www.avui.cat/noticia/article/4-economia/18-economia/353913-primeres-empreses-colmlectives.html |títol=Primeres empreses col·lectives |obra= |editor=L'Econòmic |data=08 de gener de 2011 |consulta=2 de febrer de 2011 |llengua= }}</ref> A la segona dècada del segle XX va obrir sucursal a Mallorca i va inaugurar la seva primera seu social, l'edifici situat a la cantonada de la [[Via Laietana]] i el carrer de Jonqueres, obra de l'arquitecte [[Enric Sagnier]].<ref>La Vanguardia, 28/01/2011, [http://edicionimpresa.lavanguardia.es/premium/epaper/20110128/lvg201101280601lb.pdf De Moragas a Fainé]</ref> Després de l'[[Ocupació franquista de Catalunya|ocupació franquista]] l'entitat va respectar els dipòsits en pessetes republicanes, la qual cosa li va donar gran prestigi.
 
▲Després de l'[[Ocupació franquista de Catalunya|ocupació franquista]] l'entitat va respectar els dipòsits en pessetes republicanes, la qual cosa li va donar gran prestigi. A partir de la segona meitat de la dècada del 1970, de la mà de [[Josep Vilarasau Salat]] com a director general, l'entitat va iniciar una important expansió basada en una estratègia de proximitat (obertura de noves oficines) i la innovació tecnològica, que cap a la meitat de la dècada del 1980, va arribar als clients sobretot amb la instal·lació massiva de caixers automàtics, activats amb les tradicionals [[Llibreta d'estalvi|llibretes d'estalvi]]. La ''Caixa de Pensions'' en aquesta dècada aglutinava el 49,6% de dipòsits de les 13 [[Llista de caixes d'estalvi de Catalunya|caixes catalanes]].<ref name="iec geoII">{{ref-llibre|cognom= |nom= |títol=Primer Congrés Català de Geografia: II |editorial=[[Institut d'Estudis Catalans]] |lloc= |data= |isbn= }}</ref>
La Caixa de Pensions va absorbir diverses entitats al llarg del [[segle XX]], entre elles Caixa d'Estalvis de Vilanova (1932)<ref>{{ref-llibre|cognom=Puig Rovira |nom=Francesc Xavier |títol=Vilanova i la Geltrú, 1936-1939: guerra civil, revolució i ordre social |editorial=L'Abadia de Montserrat |lloc= |data=2005 |isbn= }}</ref> i Caixa de Lleida (1979).<ref name="ecap">{{ref-web|url=http://www.ecap.uab.es/RePEc/doc/wpdea0208A.pdf |títol=Variacions produïdes en el mapa de caixes d'estalvi des de 1977 |obra=Departament d'Economia Aplicada de la Universitat Autònoma de Barcelona |format=PDF }}</ref>▼
 
▲També en aquesta època va potenciar diversos productes d'estalvi en forma d'assegurances, que podia comercialitzar directament, atès que des de la fundació podia actuar com a entitat asseguradora (caixa de ''pensions''). L'entitat va mantenir un pols amb l'administració d'[[Agència Estatal de l'Administració Tributària|hisenda espanyola]], que li exigí la informació amb les dades dels titulars de les pòlisses. Després de mesos de recursos i litigis "la Caixa" va haver de lliurar aquesta informació.
=== Caixa d’Estalvis i Mont de Pietat de Barcelona ===
▲La ''Caixa de Barcelona'' va ser fundada a finals de 1844, amb el nom ''Caixa d'Estalvis i Mont de Pietat de Barcelona'', arran d'un projecte que s'estudiava des de 1835, per part de la [[Societat Econòmica Barcelonesa d'Amics del País]] i la [[Junta de Comerç]] pel liberal [[Josep Melcior Prat i Solà|Josep Melcior Prat]], a més de l'[[Ajuntament de Barcelona]]. També va ser coneguda amb el nom de la ''Caixa dels Marquesos'', degut al gran nombre de nobles que figuraven al seu consell.<ref name="p1989">El País, 30/07/1989, [http://www.elpais.com/articulo/economia/CAIXA_DE_PENSIONS_/HASTA_27-7-90/CAIXA_DE_BARCELONA_/HASTA_27-7-90/Espartero/huelga/general/1902/elpepieco/19890730elpepieco_3/Tes Entre Espartero y la huelga general de 1902]</ref> Entre aquests hi havia el marquès de la Quadra, [[Marquès d'Alfarràs|d'Alfarràs]], d'Alós, de Llió, [[Marquès de Camps|de Camps]], de Puertonuevo, de Palmerola, [[Marquès de Castelldosrius|de Castelldosrius]], de Galtero, de Caldes de Montbui, de Sant Antoni, de Sentmenat, de Soto-Hermoso, de Dou, de Zambrano, de Vilallonga, de Sagnier, de Castellflorite, de Casa Pinzón, de Monsolís, de Mura, i de Coscojuela; els barons [[Baró de Maldà i Maldanell|de Maldá]], de Vilagaià, de Purroy, de Viver, d'Albi i [[Baró de Quadras|de Quadras]]; els comtes de Figuerola, de Belloch, del Vall de Marlés, de Sert i de Fígols; el vescomte de Forgas; i el duc de Solferino.<ref name="p1989" />
 
▲La Caixa de Pensions va absorbir diverses entitats al llarg del [[segle XX]], entre elles [[Caixa d'Estalvis de Vilanova]] (1932)<ref>{{ref-llibre|cognom=Puig Rovira |nom=Francesc Xavier |títol=Vilanova i la Geltrú, 1936-1939: guerra civil, revolució i ordre social |editorial=L'Abadia de Montserrat |lloc= |data=2005 |isbn= }}</ref> i [[Caixa de Lleida]] (1979).<ref name="ecap">{{ref-web|url=http://www.ecap.uab.es/RePEc/doc/wpdea0208A.pdf |títol=Variacions produïdes en el mapa de caixes d'estalvi des de 1977 |obra=Departament d'Economia Aplicada de la Universitat Autònoma de Barcelona |format=PDF }}</ref>
▲A la [[dècada de 1970]] era la segona caixa catalana, després de la de Pensions i per davant de [[Caixa Catalunya]], aglutinant el 17,3% de dipòsits.<ref name="iec geoII" /> L'any 1977, en l'últim consell d'administració previ a la reforma de [[Enrique Fuentes Quintana|Fuentes Quintana]], encara figuraven com a titulars diversos marquesos i nobles, que sortiren de l'entitat sense traumes i donaren pas a una etapa de modernització sota la presidència d'Eusebi Díaz Morera i la direcció d'Andreu Buades.<ref name="p1989" /> L'any 1979 va absorbir la Caixa de la Sagrada Família, l'any 1986 la Caixa Rural del Pirineu i l'any 1988 la Caixa Rural Provincial de Barcelona.<ref name="ecap" />
 
=== Fusió: de les dues entitats i creació de "la Caixa" ===
A finals de la [[dècada de 1980]] va iniciar-se el procés de fusió entre la ''''Caixa de Pensions'''' ''(''Caixa de Pensions per a la Vellesa i d'Estalvis de Catalunya i Balears'')'' i la ''''Caixa de Barcelona'''' ''(''Caixa d'Estalvis i Mont de Pietat de Barcelona'')'', llavors presidides respectivament per [[Joan Antoni Samaranch i Torelló|Joan Antoni Samaranch]] i [[Josep Joan Pintó i Ruiz|Josep Joan Pintó]], que va culminar l'anyel [[27 de juliol]] de [[1990]] amb la creació de laLa Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona, "laLa Caixa". El nom comercial "la Caixa" ja erahavia sigut utilitzat per la CPVE els darrers anys,<ref>{{ref-llibre|cognom= |nom= |títol=Evolució i perspectives de futur de l'agricultura a les contrades de parla catalana |data=|editorial=[[Institut d'Estudis Catalans]] |lloc= |data= |isbn= }}</ref> i després de la fusió amb la ''Caixa de Barcelona'' va continuar amb aquesta denominació comercial.▼
[[Fitxer:050529 Barcelona 129.jpg|thumb|Edificis corporatius de la Caixa a la [[Avinguda Diagonal|Diagonal]] de [[Barcelona]]]]
▲A finals de la [[dècada de 1980]] va iniciar-se el procés de fusió entre la ''Caixa de Pensions'' i la ''Caixa de Barcelona'', llavors presidides respectivament per [[Joan Antoni Samaranch i Torelló|Joan Antoni Samaranch]] i [[Josep Joan Pintó i Ruiz|Josep Joan Pintó]], que va culminar l'any [[1990]] amb la creació de la Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona, "la Caixa". El nom comercial "la Caixa" ja era utilitzat per la CPVE els darrers anys,<ref>{{ref-llibre|cognom= |nom= |títol=Evolució i perspectives de futur de l'agricultura a les contrades de parla catalana |editorial=[[Institut d'Estudis Catalans]] |lloc= |data= |isbn= }}</ref> i després de la fusió amb la ''Caixa de Barcelona'' va continuar amb aquesta denominació comercial.
 
L'any [[1992]] es va crear el ''Grup Caifor'' (actual ''[[VidaCaixa Grup]]'') juntament amb [[Fortis]], per gestionar les assegurances.<ref>{{ref-web|url=http://www.vidacaixaprevisionsocial.com/cat/pdfs/Nota_canvi_de_nom_SegurCaixa_Holding.pdf |títol=SegurCaixa Holding S. A., nova denominació de CaiFor, el Grup Assegurador de “la Caixa” |obra= |editor=[[VidaCaixa]] |data=12 de febrer de 2009 |consulta=2 de febrer de 2011 |format=PDF }}</ref>
 
=== Participacions industrials i sortida a borsa ===▼
L'any [[2005]] va rebre la [[Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya]]. ▼
LLa Caixa va realitzar un fort increment en el seu volum de negoci durant els darrers anys del segle XX i l'any 2000 la Caixa va crear [[CaixaHolding]], un grup que aglutinava les participacions industrials i el grup assegurador. Posteriorment l'any 2007 l'empresa va canviar la denominació social per [[Criteria CaixaCorp]] i va sortir a borsa.<ref>{{ref-web|url=http://www.elmundo.es/mundodinero/2007/07/19/economia/1184868525.html |títol=Caixaholding cambia su nombre por Criteria|consulta=2 de febrer de 2011|llengua=castellà|obra= |editor=[[El Mundo]] |data=19 de juliol de 2007 |consulta=2 de febrer de 2011 |llengua=castellà }}</ref>▼
 
=== Expansió ===
La Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona fou una [[caixa d'estalvis]] fruit de la fusió realitzada l'any [[1990]] entre la ''Caixa de Pensions per a la Vellesa i d'Estalvis de Catalunya i Balears'' ([[1904]]), coneguda com a ''Caixa de Pensions'', i la ''Caixa d'Estalvis i Mont de Pietat de Barcelona'' ([[1844]]), coneguda com a ''Caixa de Barcelona''. L'entitat, que tenia la seu principal a l'[[avinguda Diagonal]] de [[Barcelona]], fou dissolta el 18 de juliol de 2014.
[[Fitxer:CaixaBank France.jpg|thumb|Oficina de l'antiga CaixaBank France a Lió l'any 2006, ara [[Boursorama]].]]
Des de finals del [[segle XX]] la Caixa havia anat augmentant la seva presència en el sector bancari amb la compra de diversos bancs. Per una banda l'any [[1992]] va comprar a [[Espanya]] el banc [[Isbanc]] i el va convertir en CaixaBank. Anteriorment era anomenat ''Banco de las Islas Canarias'' i tenia seu a les [[illes Canàries]] però el principal accionista [[Javier Aguilar]] va traslladar la seu a [[Barcelona]]. El banc aglutinava unes 30 oficines a les illes Canàries i va ser reduït a 5 oficines a [[Barcelona]], [[Madrid]], [[Palma]], [[las Palmas]] i [[Santa Cruz de Tenerife]].<ref>{{ref-publicació|cognom=Baratech |nom=Feliciano |article=Caja banquera|publicació=[[La Vanguardia]]|llengua=castellà|url=http://hemeroteca.lavanguardia.es/preview/1992/05/25/pagina-83/33507964/pdf.html?search=Leopoldo%20Calvo%20Sotelo |format=PDF |llengua=castellà |consulta= 28 de gener de 2011 |publicació=[[La Vanguardia]] |editorial= |lloc= |volum= |exemplar= |data=23 de febrer de 1992 |editorial=|lloc=|pàgines=p. 83 }} </ref> L'any [[1997]] CaixaBank es va dissoldre traspassant els actius a la Caixa,<ref>{{ref-web|url=http://app.bde.es/ren/app/Search?CFG=ConsultaDetalleEntidadHistCon.xml&TipoFormato=XSL&Paginate=MOVE&DONDE=21&CODLIST=386,385,384&VDETALLE=40&Page=3 |títol=Registro oficial de entidades. |obra= |editor=[[Banc d'Espanya]] |data= |consulta=28 de gener de 2011 |llengua= }}</ref> concretament a [[MicroBank]]. La marca CaixaBank també la va utilitzar en tres filials bancàries a l'estranger, CaixaBank Andorra, CaixaBank France i CaixaBank Monaco. En la [[dècada del 2000]] va vendre la filial [[Andorra|andorrana]] a [[Credit Andorrà]] i la francesa a [[Boursorama]], desapareixent la marca.▼
 
El [[1994]] va comprar el [[Banc d'Europa]],<ref>{{ref-web|url=http://hemeroteca.abc.es/nav/Navigate.exe/hemeroteca/madrid/abc/1994/02/06/048.html |títol=La Junta del Banco de Europa aprueba la venta del 75 por 100 del grupo a la Caixa|consulta=4 de febrer de 2011|format=PDF|llengua=castellà|obra= |editor=[[ABC (diari)|{{!}}]] |data=6 de desembre de 1994 |consulta=4 de febrer de 2011 |llengua=castellà |format=PDF }}</ref> que tenia seu a Barcelona,<ref>{{GEC|0240561|Banc d'Europa}}</ref> i en va canviar la denominació a [[MicroBank]] (''MicroBank de la Caixa'' SA),<ref>{{ref-web|url=http://www.bde.es/webbde/es/secciones/servicio/regis/regent/variaciones_05_07.pdf |títol=Registros oficiales de entidades. Variaciones producidas en mayo de 2007|consulta=31 de gener de 2011|llengua=castellà|obra= |editor=[[Banc d'Espanya]] |mes=maig |any=de 2007 |consulta=31 de gener de 2011 |llengua=castellà }}</ref> especialitzant l'entitat en els microcrèdits. ActualmentArribà ésa ser líder a Europa en aquest sector<ref>{{ref-web|url=http://www.extraconfidencial.com/articulos.asp?idarticulo=4415 |títol=MicroBank lidera el sector de los microcréditos en Europa|consulta=28 de gener de 2011|llengua=castellà|obra= |editor=Extraconfidencial.com |data=11 de maig de 2010 |consulta=28 de gener de 2011 |llengua=castellà }}</ref> itot mantémantenint acords amb el Fons Europeu d'Inversions (FEI) i el Banc de Desenvolupament del Consell d'Europa (CEB).<ref>{{ref-web|url=http://www.libertaddigital.com/profesionales/microbank-lidera-del-sector-de-los-microcreditos-en-europa-1276393039/ |títol=MicroBank lidera el sector de los microcréditos en Europa|consulta=28 de gener de 2011|llengua=castellà|obra= |editor=Libertaddigital.com |data=18 de maig de 2010 |consulta=28 de gener de 2011 |llengua=castellà }}</ref>▼
El grup “la Caixa” gestionava un volum total de negoci bancari que ascendeix a més de 503 milions a desembre de 2013, amb uns recursos totals de clients de més de 303.604 milions d'euros. L'entitat fou la caixa d'estalvis més important d'[[Europa]] i la primera [[entitat financera]] de [[Catalunya]] (març de 2012).<ref name="per2012" /> Amb la reestructuració bancària de l'any 2011 es posicionà com la desena entitat financera d'[[Europa]].<ref>{{ref-publicació|cognom=Font Manté|nom=Àlex|article=CaixaBank naixerà abans de l'estiu i serà el desè banc europeu|publicació=[[Diari Ara]]|llengua=|url=|format=|consulta=28 de gener de 2011|volum=|exemplar=núm. 60|data=28 de gener de 2011|editorial=|lloc=|pàgines=pp. 6-7}} </ref> Amb aquesta reestructuració el negoci financer i part de l'industrial va passar a ésser gestionat a través d'un banc anomenat [[CaixaBank]], i part del negoci industrial passà al nou grup "La Caixa" que fa les aportacions a l'obra social. La reestructuració quedà així:<ref name="ep_estr">{{ref-web|url=http://www.elpais.com/graficos/economia/nueva/estructura/Caixa/elpepueco/20110128elpepueco_1/Ges/|títol=La nueva estructura de la Caixa|consulta=29 de gener de 2011|llengua=castellà|obra=|editor=El País|data=28 de gener de 2011}}</ref>
 
L'any [[1997]] CaixaBank es va dissoldre traspassant els actius a la Caixa,<ref>{{ref-web|url=http://app.bde.es/ren/app/Search?CFG=ConsultaDetalleEntidadHistCon.xml&TipoFormato=XSL&Paginate=MOVE&DONDE=21&CODLIST=386,385,384&VDETALLE=40&Page=3|títol=Registro oficial de entidades.|consulta=28 de gener de 2011|llengua=|obra=|editor=[[Banc d'Espanya]]|data=}}</ref> concretament a [[MicroBank]]. La marca CaixaBank també la va utilitzar en tres filials bancàries a l'estranger, CaixaBank Andorra, CaixaBank France i CaixaBank Monaco. En la [[dècada del 2000]] va vendre la filial [[Andorra|andorrana]] a [[Credit Andorrà]] i la francesa a [[Boursorama]], desapareixent temporalment la marca.
*[[Criteria CaixaHolding]]<ref>{{ref-web|url=http://www.europapress.es/economia/noticia-economia-empresas-criteria-incorpora-consejo-francisco-javier-garcia-sanz-alberto-aza-jean-louis-chaussade-20111130185431.html|títol=Criteria incorpora a su consejo a Francisco Javier García Sanz, Alberto Aza y Jean-Louis Chaussade|consulta=11 d'abril de 2012|llengua=|obra=|editor=Europa Press|data=30 de novembre de 2011}}</ref> (no cotitzada)
**Activitat immobiliària
**Part de la cartera industrial ([[Gas Natural Fenosa]] (24,4%), [[Abertis]] (24,6%), [[Agbar]] (24%) i Mediterránea Beach & Golf)
** Participació del 61% de CaixaBank (2012)<ref name="per2012" />
 
El [[2010]] la Caixa va absorbir [[Caixa Girona]] i el 2011 el negoci financer de [[Bankpime]].<ref>[http://www.vilaweb.cat/ep/economia/3956829/20111201/caixa-formalitza-compra-bankpime-nabsorbeix-oficines.html Vilaweb] La Caixa formatliza la compra de Bankpime.</ref>▼
*[[CaixaBank]] (empresa cotitzada; antiga [[Criteria CaixaCorp]] i [[MicroBank]])
**Negoci bancari
**Negoci bancari internacional
**Negoci assegurador
**Participacions a [[Telefónica]] i [[Repsol]]
 
Des del [[2014]] el Director General és [[Gonzalo Cortázar]], que va substituir a [[Joan Maria Nin]] <ref>{{ref-web|url=http://elpais.com/diario/2007/06/08/economia/1181253603_850215.html |títol=La Caixa ficha como director general al consejero delegado del Sabadell |consulta=20/5/2013 |obra= |editor=El País |data=8/6/2007 |llengua=castellà }}</ref> que havia substituit a [[Isidre Fainé i Casas|Isidre Fainé]], que va passar a ser President de l'entitat.<ref>{{ref-web|url=http://www.ara.cat/economia/Club-Roma-Barcelona-vocacio-mediterrania_0_903509739.html |títol=El lobi Club de Roma aterra a Barcelona amb seu pròpia i vocació mediterrània |consulta=20/5/2013 |obra= |editor=Ara |data=18/04/2013 |llengua= }}</ref>▼
 
▲=== Participacions industrials i sortida a borsa ===
▲L'any 2000 la Caixa va crear [[CaixaHolding]], un grup que aglutinava les participacions industrials i el grup assegurador. Posteriorment l'any 2007 l'empresa va canviar la denominació social per [[Criteria CaixaCorp]] i va sortir a borsa.<ref>{{ref-web|url=http://www.elmundo.es/mundodinero/2007/07/19/economia/1184868525.html |títol=Caixaholding cambia su nombre por Criteria |obra= |editor=[[El Mundo]] |data=19 de juliol de 2007 |consulta=2 de febrer de 2011 |llengua=castellà }}</ref>
 
=== Bancarització ===
[[Fitxer:CaixaBank050529 FranceBarcelona 129.jpg|thumb|OficinaEdificis corporatius de l'antigala CaixaBank FranceCaixa a Lióla l'any[[Avinguda 2006,Diagonal|Diagonal]] arade [[BoursoramaBarcelona]].]]
El 2011 el [[govern espanyol]] va anunciar una reforma del sistema financer que va generar un procés de conversió de les [[Caixa d'estalvis|caixes d'estalvis]] en bancs, ja que el govern demanà a les caixes (i entitats que no capten capital als mercats) unes [[Ràtio de solvència|ràtios de solvència]] superiors als dels bancs i als requeriments dels acords de Basilea II i Basilea III.
▲Des de finals del [[segle XX]] la Caixa havia anat augmentant la seva presència en el sector bancari amb la compra de diversos bancs. Per una banda l'any [[1992]] va comprar a [[Espanya]] el banc [[Isbanc]] i el va convertir en CaixaBank. Anteriorment era anomenat ''Banco de las Islas Canarias'' i tenia seu a les [[illes Canàries]] però el principal accionista [[Javier Aguilar]] va traslladar la seu a [[Barcelona]]. El banc aglutinava unes 30 oficines a les illes Canàries i va ser reduït a 5 oficines a [[Barcelona]], [[Madrid]], [[Palma]], [[las Palmas]] i [[Santa Cruz de Tenerife]].<ref>{{ref-publicació|cognom=Baratech |nom=Feliciano |article=Caja banquera |url=http://hemeroteca.lavanguardia.es/preview/1992/05/25/pagina-83/33507964/pdf.html?search=Leopoldo%20Calvo%20Sotelo |format=PDF |llengua=castellà |consulta= 28 de gener de 2011 |publicació=[[La Vanguardia]] |editorial= |lloc= |volum= |exemplar= |data=23 de febrer de 1992 |pàgines=p. 83 }} </ref> L'any [[1997]] CaixaBank es va dissoldre traspassant els actius a la Caixa,<ref>{{ref-web|url=http://app.bde.es/ren/app/Search?CFG=ConsultaDetalleEntidadHistCon.xml&TipoFormato=XSL&Paginate=MOVE&DONDE=21&CODLIST=386,385,384&VDETALLE=40&Page=3 |títol=Registro oficial de entidades. |obra= |editor=[[Banc d'Espanya]] |data= |consulta=28 de gener de 2011 |llengua= }}</ref> concretament a [[MicroBank]]. La marca CaixaBank també la va utilitzar en tres filials bancàries a l'estranger, CaixaBank Andorra, CaixaBank France i CaixaBank Monaco. En la [[dècada del 2000]] va vendre la filial [[Andorra|andorrana]] a [[Credit Andorrà]] i la francesa a [[Boursorama]], desapareixent la marca.
 
Aquest procés de bancarització culminà l'any 2011 amb la reconversió del negoci financer de l'entitat traspassant-lo a una entitat bancària propietat de la fundació, sense perdre l'estatus de [[caixa d'estalvis]]. El consell d'administració de “la Caixa” va anunciar, el [[27 de gener]] de [[2011]], la reorganització del Grup, en virtut de la qual, “la Caixa” traspassà el seu negoci bancari a [[Criteria CaixaCorp]], que passà a ser un grup [[Banc (empresa)|bancari]] denominat [[CaixaBank]], i Criteria CaixaCorp traslladà part de les seves participacions industrials a una nova entitat no cotitzada participada majoritàriament per la “la Caixa”. Les participacions en [[Gas Natural|Gas Natural Fenosa]] (35%), [[Abertis]] (24,6%), [[Aigües de Barcelona|Agbar]] (24%), [[BME]] (5%) i [[PortAventura World|Port Aventura]] (100%) quedaren retingudes a "la Caixa" per mantenir l'obra social.<ref name="m2011">{{ref-web|url=http://www.lamalla.cat/economia/article?id=437089 |títol=La Caixa tindrà el 81% de [[CaixaBank]], el nou banc en què es convertirà Criteria|consulta=28 de gener de 2011|llengua=|obra= |editor=Lamalla.cat |data=27 de gener de 2011 |consulta=28 de gener de 2011 |llengua= }}</ref> AquestaAmb reorganitzacióaquesta esreestructuració produí enbancària el contextgrup dees laposicionà conversiócom dela lesdesena [[Caixaentitat d'estalvis|caixesfinancera d'estalvis[[Europa]].<ref>{{ref-publicació|cognom=Font enManté|nom=Àlex|article=CaixaBank bancsnaixerà a causaabans de lal'estiu reformai delserà sistemael financerdesè anunciada pelbanc europeu|publicació=[[governDiari espanyolAra]],|llengua=|url=|format=|consulta=28 quede demanàgener ade les2011|volum=|exemplar=núm. caixes (i entitats que no capten capital als mercats) unes ràtios60|data=28 de solvència superiors als dels bancs i als requeriments dels acordsgener de Basilea2011|editorial=|lloc=|pàgines=pp. II6-7}} i</ref> Basilea III.▼
▲El [[1994]] va comprar el [[Banc d'Europa]],<ref>{{ref-web|url=http://hemeroteca.abc.es/nav/Navigate.exe/hemeroteca/madrid/abc/1994/02/06/048.html |títol=La Junta del Banco de Europa aprueba la venta del 75 por 100 del grupo a la Caixa |obra= |editor=[[ABC (diari)|]] |data=6 de desembre de 1994 |consulta=4 de febrer de 2011 |llengua=castellà |format=PDF }}</ref> que tenia seu a Barcelona,<ref>{{GEC|0240561|Banc d'Europa}}</ref> i en va canviar la denominació a [[MicroBank]] (''MicroBank de la Caixa'' SA),<ref>{{ref-web|url=http://www.bde.es/webbde/es/secciones/servicio/regis/regent/variaciones_05_07.pdf |títol=Registros oficiales de entidades. Variaciones producidas en mayo de 2007 |obra= |editor=[[Banc d'Espanya]] |mes=maig |any=de 2007 |consulta=31 de gener de 2011 |llengua=castellà }}</ref> especialitzant l'entitat en els microcrèdits. Actualment és líder a Europa en aquest sector<ref>{{ref-web|url=http://www.extraconfidencial.com/articulos.asp?idarticulo=4415 |títol=MicroBank lidera el sector de los microcréditos en Europa |obra= |editor=Extraconfidencial.com |data=11 de maig de 2010 |consulta=28 de gener de 2011 |llengua=castellà }}</ref> i manté acords amb el Fons Europeu d'Inversions (FEI) i el Banc de Desenvolupament del Consell d'Europa (CEB).<ref>{{ref-web|url=http://www.libertaddigital.com/profesionales/microbank-lidera-del-sector-de-los-microcreditos-en-europa-1276393039/ |títol=MicroBank lidera el sector de los microcréditos en Europa |obra= |editor=Libertaddigital.com |data=18 de maig de 2010 |consulta=28 de gener de 2011 |llengua=castellà }}</ref>
 
El negoci financer i part de l'industrial va passar a ésser gestionat a través de [[CaixaBank]], i part del negoci industrial passà al nou grup "La Caixa" que fa les aportacions a l'obra social. Així, ”la Caixa” preservà la seva naturalesa jurídica i es mantingué com l'accionista majoritari de CaixaBank, el nou banc cotitzat a través del qual l'entitat exercia la seva activitat financera de manera indirecta.
▲Aquest procés de bancarització culminà l'any 2011 amb la reconversió del negoci financer de l'entitat traspassant-lo a una entitat bancària propietat de la fundació, sense perdre l'estatus de [[caixa d'estalvis]]. El consell d'administració de “la Caixa” va anunciar, el [[27 de gener]] de [[2011]], la reorganització del Grup, en virtut de la qual, “la Caixa” traspassà el seu negoci bancari a [[Criteria CaixaCorp]], que passà a ser un grup [[Banc (empresa)|bancari]] denominat [[CaixaBank]], i Criteria CaixaCorp traslladà part de les seves participacions industrials a una nova entitat no cotitzada participada majoritàriament per la “la Caixa”. Les participacions en Gas Natural Fenosa (35%), Abertis (24,6%), Agbar (24%), BME (5%) i Port Aventura (100%) quedaren retingudes a "la Caixa" per mantenir l'obra social.<ref name="m2011">{{ref-web|url=http://www.lamalla.cat/economia/article?id=437089 |títol=La Caixa tindrà el 81% de [[CaixaBank]], el nou banc en què es convertirà Criteria |obra= |editor=Lamalla.cat |data=27 de gener de 2011 |consulta=28 de gener de 2011 |llengua= }}</ref> Aquesta reorganització es produí en el context de la conversió de les [[Caixa d'estalvis|caixes d'estalvis]] en bancs a causa de la reforma del sistema financer anunciada pel [[govern espanyol]], que demanà a les caixes (i entitats que no capten capital als mercats) unes ràtios de solvència superiors als dels bancs i als requeriments dels acords de Basilea II i Basilea III.
 
El 26grup de“la marçCaixa” degestionava 2012un elsvolum consellstotal de Lanegoci Caixabancari ique ascendia a més de CaixaBank503 aprovarenmilions laa compradesembre de [[Banca Cívica]]2013, bancamb queuns integrarecursos [[Cajatotals Navarra]],de [[Cajasol]],clients [[Cajade Canarias]]més ide [[Caja303.604 Burgos]],milions perd'euros. 977L'entitat milions,fou operacióla ambcaixa lad'estalvis qualmés CaixaBankimportant passàd'[[Europa]] a seri la principalprimera [[entitat financera]] d'Espanyade [[Catalunya]] (març de 2012).<ref name="per2012">El Periodico, 26 de març del 2012, [http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/economia/caixabank-compra-banca-civica-per-gairebe-1000-milions-1590170 CaixaBank compra Banca Cívica per 977 milions]</ref> ▼
Així, ”la Caixa” preservà la seva naturalesa jurídica i els valors del seu model de caixa d'estalvis –lideratge, confiança i compromís social- i es mantingué com l'accionista majoritari de CaixaBank, el nou banc cotitzat a través del qual l'entitat exerceix la seva activitat financera de manera indirecta.
 
El 26 de març de 2012 els consells de La Caixa i de CaixaBank aprovaren la compra de [[Banca Cívica]], banc que integra [[Caja Navarra]], [[Cajasol]], [[Caja Canarias]] i [[Caja Burgos]], per 977 milions, operació amb la qual CaixaBank passà a ser la principal entitat financera d'Espanya.<ref name="per2012" />
CaixaBank agrupà tot el negoci bancari de “la Caixa”, el negoci assegurador i les participacions en bancs internacionals i a [[Telefónica]] i [[Repsol]]. El banc nasqué amb un posicionament de lideratge en el sector financer i assegurador espanyol, i addicionalment diversificat amb altres activitats complementàries. A més, comptà inicialment amb unes 5.200 oficines, el menor ràtio de morositat entre els grans grups financers espanyols, la millor cobertura i la millor posició de capital.
 
▲Des del [[2014]] el Director General és [[Gonzalo Cortázar]], quequi va substituir a [[Joan Maria Nin]] <ref>{{ref-web|url=http://elpais.com/diario/2007/06/08/economia/1181253603_850215.html |títol=La Caixa ficha como director general al consejero delegado del Sabadell |consulta=20/5/2013 |llengua=castellà|obra= |editor=El País |data=8/6/2007 |llengua=castellà }}</ref> que havia substituitsubstituït a [[Isidre Fainé i Casas|Isidre Fainé]], que va passar a ser President de l'entitat.<ref>{{ref-web|url=http://www.ara.cat/economia/Club-Roma-Barcelona-vocacio-mediterrania_0_903509739.html |títol=El lobi Club de Roma aterra a Barcelona amb seu pròpia i vocació mediterrània |consulta=20/5/2013 |llengua=|obra= |editor=Ara |data=18/04/2013 |llengua= }}</ref>
=== Creixement de CaixaBank ===
▲El [[2010]] la Caixa va absorbir [[Caixa Girona]] i el 2011 el negoci financer de [[Bankpime]].<ref>[http://www.vilaweb.cat/ep/economia/3956829/20111201/caixa-formalitza-compra-bankpime-nabsorbeix-oficines.html Vilaweb] La Caixa formatliza la compra de Bankpime.</ref>
 
▲El 26 de març de 2012 els consells de La Caixa i de CaixaBank aprovaren la compra de [[Banca Cívica]], banc que integra [[Caja Navarra]], [[Cajasol]], [[Caja Canarias]] i [[Caja Burgos]], per 977 milions, operació amb la qual CaixaBank passà a ser la principal entitat financera d'Espanya.<ref name="per2012">El Periodico, 26 de març del 2012, [http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/economia/caixabank-compra-banca-civica-per-gairebe-1000-milions-1590170 CaixaBank compra Banca Cívica per 977 milions]</ref>
 
=== Transformació en fundació bancària ===
ElL'entitat, coneguda formalment amb el nom de ''La Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona'' fou finalment formalment dissolta el 18 de juliol de 2014. lL'entitat es va donar de baixa com a [[caixa d'estalvis]] i va traslladar l'obra social a la [[Fundació "la Caixa"]], i quan aquesta darrera es dissolgué, es van cedir els actius i passius a la ''Fundació Bancària Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona''. L'activitat bancària s'exercia des de l'any 2011 a través de [[CaixaBank]].
 
== Crítiques ==
Linha 92 ⟶ 77:
 
== Logotip ==
A finals dels anys setanta, la ''Caixa de Pensions'' va encarregar a l'empresa Landor Associates la creació de la seva identitat corporativa. D'entre totes les propostes presentades, es va decidir demanar a [[Joan Miró]] la realització d'un [[Tapís de la Caixa|tapís]] del qual es pogués aïllar algun element emblemàtic. El [[1980]], l'estrella i els seus colors (que simbolitzen un infant dipositant una moneda en una guardiola) es van convertir en el símbol de l'entitat.
 
== Xarxa d'oficines i banca a distància ==
A finals de 2011, “la Caixa” disposava de prop de 5.000 oficines, la majoria de les quals es troben a l'estat espanyol. Té 3 oficines operatives a l'estranger (Varsòvia, Bucarest i Casablanca) i 10 oficines de representació.
 
“la Caixa” disposa, a més, de 8.000 caixers automàtics, a través dels quals es van dur a terme més de 500 milions d'operacions el 2007. Tots els caixers disposen de teclats adaptats al sistema Braille i permeten augmentar la mida de la lletra utilitzada a les pantalles. 2.491 caixers incorporen un sistema de veu per a persones amb dificultats visuals.
 
“la Caixa” disposa també d'un servei de banca on-line (Línia Oberta) que ofereix més de 700 consultes i operacions i que compta amb més de 7,3 milions de clients operatius al mes (juny de 2012), tant entre particulars com entre empreses.
 
== Premis i reconeixements ==
Amb la integració de Banca Cívica, “la Caixa” es converteix en l'entitat financera líder a Espanya, amb 13 milions de clients, prop de 6.500 oficines i 10.000 caixers.
▲* L'any [[2005]] va rebre la [[Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya]].
 
== FundacióVegeu "la Caixa"també ==
{{Article* principal|La [[Fundació "la Caixa"}}]]
* [[CaixaForum]]
La [[Fundació "la Caixa"]] és la major fundació privada de Catalunya, la segona d'Europa i la cinquena del món per volum pressupostari (500 milions d'euros per al 2012), segons dades de l'European Foundation Centre. Actua en àmbits molt diversos. Al mateix temps manté diversos centres culturals propis ([[CaixaForum]] i [[CosmoCaixa]]).
* [[CosmoCaixa]]
 
== Referències ==
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/wiki/La_Caixa»