Diferència entre revisions de la pàgina «Dafne (nimfa)»

163 octets eliminats ,  fa 2 anys
m
cap resum d'edició
m
[[Fitxer:25 Daphne Friedrichsflügel Neues Palais Sanssouci Steffen Heilfort.JPG|thumb|Estàtua de Dafne]]
[[Fitxer:Apollo & Daphne September 2a.jpg|thumb|right|280px|''[[Apol·lo i Dafne]]''. Escultura barroca de [[Gian Lorenzo Bernini]] (1598–1680) representant l'inici de la metamorfosi de Dafne. (Galeria Borghese, Roma)]][[Fitxer:Laurel wreath.svg|thumb|140px|Apol·lo es va fer una corona amb les fulles del llorer en què s'havia transformat Dafne. Això va inspirar les corones triomfals dels atletes.]]
[[Fitxer:Garmisch Richard-Strauss-Brunnen Daphne (3964985281).jpg|thumb|Transformació de la nimfa Dafne en llorer]]
'''Dafne''' ( Δάφνη, ''Daphne''), filla del déu riu [[Peneu]] de [[Tessàlia]] i de [[Creüsa (filla de Gea)|Creüsa]],<ref>[[Gai Juli Higí]] ''Fabularum Liber'' 203</ref> o segons altres fonts filla de [[Ladó (fill d'Oceà)|Ladó]].<ref>[[Pausànias (geògraf)|Pausànias]] "Descripció de Grècia" VIII.20.1; X.7.8</ref><ref>[[Publi Papini Estaci (poeta)|Estaci]], "Tebaida" IV.289</ref><ref>[[Joan Tzetzes]] ''Tzetzes Ad Lycophron'' 6</ref><ref>[[Filòstrat d'Atenes]] "Vida d'Aol·loni de Tiana" I, 16</ref><ref>[[Mitògrafs vaticans|Primer mitògraf vaticà]] II.216</ref> Va ser una [[nimfa]] dels boscos (una [[dríada]]) [[mitologia|mitològica]], que a més era [[sacerdotessa]] de [[Gea]], la [[deessa]] de la fertilitat de la terra.
 
==Llegenda==
[[Fitxer:Apollon et Daphne.jpg|thumb|210px|Apol·lo i Dafne en la il·lustració d'un llibre del segle XV]]
Segons la mitologia grega, després que [[Apol·lo]], el símbol de la bellesa masculina, es burlés de les fletxes d'[[Eros (fill d'Ares)|Eros]], aquest va decidir venjar-se, i li va clavar una fletxa amb la punta d'or a [[Apol·lo]] perquè s'enamorés de Dafne, i a ella li va clavar una fletxa amb la punta de plom, perquè es tornés insensible a l'amor. [[Apol·lo]], bojament enamorat de Dafne, no parava de perseguir-la, però ella el defugia. Quan [[Apol·lo]] estava a punt d'atrapar-la, Dafne va implorar ajut a la mare terra. [[Gea]] va obrir la terra sota els seus peus i la va convertir en arbre.<ref>[[Pausànias (geògraf)|Pausànias]] "Descripció de Grècia" 8.20.§1-2</ref> Segons una altra versió a qui Dafne va demanar empar va ser al seu pare Peneu, i aquest la va convertir en un llorer.<ref name="Ov">[[Ovidi]] "Metamorfosis" I,452</ref> [[Apol·lo]], trist i resignat, va decidir que, ja que no podia ser la seva esposa seria el seu arbre, i va convertir el llorer en el seu símbol, i des d'aleshores sempre portava una corona de llorer.
Segons la mitologia grega, després que [[Apol·lo]], el símbol de la bellesa masculina, es burlés de les fletxes d'[[Eros (fill d'Ares)|Eros]], aquest va decidir venjar-se, i li va clavar una fletxa amb la punta d'or a [[Apol·lo]] perquè s'enamorés de Dafne, i a ella li va clavar una fletxa amb la punta de plom, perquè es tornés insensible a l'amor.
 
Segons la mitologia grega, després que [[Apol·lo]], el símbol de la bellesa masculina, es burlés de les fletxes d'[[Eros (fill d'Ares)|Eros]], aquest va decidir venjar-se, i li va clavar una fletxa amb la punta d'or a [[Apol·lo]] perquè s'enamorés de Dafne, i a ella li va clavar una fletxa amb la punta de plom, perquè es tornés insensible a l'amor. [[Apol·lo]], bojament enamorat de Dafne, no parava de perseguir-la, però ella el defugia. Quan [[Apol·lo]] estava a punt d'atrapar-la, Dafne va implorar ajut a la mare terra. [[Gea]] va obrir la terra sota els seus peus i la va convertir en arbre.<ref>[[Pausànias (geògraf)|Pausànias]] "Descripció de Grècia" 8.20.§1-2</ref> Segons una altra versió a qui Dafne va demanar empar va ser al seu pare Peneu, i aquest la va convertir en un llorer.<ref name="Ov">[[Ovidi]] "Metamorfosis" I,452</ref> [[Apol·lo]], trist i resignat, va decidir que, ja que no podia ser la seva esposa seria el seu arbre, i va convertir el llorer en el seu símbol, i des d'aleshores sempre portava una corona de llorer.
[[Fitxer:Apollon et Daphne.jpg|thumb|210px|Apol·lo i Dafne en la il·lustració d'un llibre del segle XV]]
==Reflexions sobre el mite==
[[Fitxer:Oldenburg Daphne im Wind.JPG|thumb|Dafne en un museu de ciències naturals]]
[[File:Apollo and Daphne by Veronese, San Diego Museum of Art.JPG|thumb|200px|''Apol·lo i Dafne'', pintura de [[Paolo Veronese|Veronese]], 1560–65, ([[Museu d'Art de San Diego]])]]
A partir d'aquesta història, a Grècia es va fer servir la [[corona triomfal|corona de llorer]] com a símbol de la victòria d'un atleta al [[Jocs Pítics]], unes competicions esportives en honor a Apol·lo.<ref>[[Pausànias (geògraf)|Pausànias]] "Descripció de Grècia" X.7-8</ref>
 
 
==Temples dedicats a Dafne==
[[Fitxer:Daphne Karl-Ulrich Nuss.jpg|thumb|Escultura de Dafne]]
;Artemis Daphanaia
Tenia un temple que li van dedicar els [[laconis|lacedemonis]], amb la inscripció ''Artemis Daphanaia'', en un lloc anomenat Hypsoi.<ref>G. Shipley, "''The Extent of Spartan Territory in the Late Classical and Hellenistic Periods''", The Annual of the British School at Athens, 2000</ref> En temps antics es creia que el bosc de llorers que creixia als peus de Mont Cnacadion, a prop de la frontera d'[[Esparta]]<ref>[[Pausànias (geògraf)|Pausànias]] "Descripció de Grècia" 3.24.8 </ref><ref>[[Giglio Gregorio Giraldi]], ''Historiae Deorum Gentilium'', Basilea, 1548, ed.Syntagma, p. 10</ref> era el bosc sagrat on habitava.<ref>Karl Kerenyi, ''The Gods of the Greeks'', 1951, p.141</ref>
 
==En treballs musicals==
[[File:Kinsky z08.JPG|thumb|Dafne agredida per Apol·lo]]
El mite ha inspirat els músics per escriure aquestes [[òpera|òperes]]:
*''[[La Dafne]]'' (1594), amb música de [[Marco da Gagliano]] i text d'[[Ottavio Rinuccini]].
16.402

modificacions