Coelia Concordia: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació
mCap resum de modificació
Línia 2:
{{Infotaula persona}}
[[Image:Chief Vestal.jpg|thumb|dreta|<center>Estàtua romana d'una ''Virgo Vestalis Maxima''</center>]]
'''Coelia Concordia''', activa en [[384]], va ser l'última [[vestalVestal]] i l'última ''Virgo Vestalis Maxima'' (Gran Verge Vestal) de la història.
 
LaMalgrat la implantació del [[cristianisme]] en l'[[Imperi Romà]], noles vaVestals, portarsacerdotesses d'un culte mil·lenari, sivan méscontinuar nosent durantun elscos primersmolt segles,respectat lafins desaparicióal delsegle col·legiIV, defins lesque vestals.l'emperador Ans[[Teodosi alI contrari,el lesGran|Teodosi Vestals,I]] erenva lesimposar sacerdotessesel d'un[[Primer culteConcili mil·lenaride iNicea|credo vannicè]] continuarcom senta unreligió cosde moltl'estat respectatamb finsl'[[edicte alde segleTessalònica]] IVa l'any [[380]].
 
El [[384]], quan [[Quint Aureli Simmac (orador i magistrat)|Quint Aureli Simmac]], un partidari del [[Paganisme|paganisme romà]], era prefecte de Roma, va escriure a l'emperador [[Valentinià II]] una carta implorant per restaurar els antics símbols. Aquesta carta és la principal raó de la seva fama (malgrat que es conserven 900 cartes d'ell, la majoria són d'interès relatiu), ja que és el símbol de la lluita entre els últims focs del paganisme romà i del cristianisme romà que, es vulgui o no, a continuació, es confrontaven junt amb assumptes temporals de la política. La demanda de Símac va provocar dues respostes del bisbe de Milà, [[Ambròs de Milà|Ambròs]], i una refutació en forma poètica per part del poeta [[Aureli Climent Prudenci|Prudenci]].
El [[380]], l'emperador [[Teodosi I el Gran|Teodosi I]] va imposar el [[Primer Concili de Nicea|credo nicè]] com a religió de l'estat, amb l'[[edicte de Tessalònica]],
 
El [[384]], quan [[Quint Aureli Simmac (orador i magistrat)|Quint Aureli Simmac]], un partidari del [[Paganisme|paganisme romà]], era prefecte de Roma, va escriure a l'emperador [[Valentinià II]] una carta implorant per restaurar els antics símbols. Aquesta carta és la principal raó de la seva fama (malgrat que es conserven 900 cartes d'ell, la majoria són d'interès relatiu), ja que és el símbol de la lluita entre els últims focs del paganisme romà i del cristianisme romà que, es vulgui o no, a continuació, es confrontaven junt amb assumptes temporals de la política. La demanda de Símac va provocar dues respostes del bisbe de Milà, [[Ambròs de Milà|Ambròs]], i una refutació en forma poètica per part del poeta [[Aureli Climent Prudenci|Prudenci]].
 
A partir del [[389]], Teodosi I va ordenar una sèrie de decrets que van prohibir el manteniment de qualsevol culte pagà.
 
El [[391]], l'emperador va ordenar tancar el Temple de [[Vesta (mitologia)|Vesta]], amb la consegüent extinció del [[foc sagrat de Vesta]] que les vestalsVestals havien mantingut encès durant onze segles. L'historiador [[Zòsim]] narra com Serena, neboda de l'emperador Teodosi, va profanar el temple de Vesta entrant en ell i agafant una cinta que tenia al coll l'estàtua de la deessa. Llavors, la sacerdotessa Coelia li van saltar les llàgrimes i la va [[Maledicció|maleir]].<ref>{{ref-llibre|cognom=[[Zòsim]]|títol=La nova història, V|pàgines=38}}</ref>

Coelia va renunciar al seu càrrec enel [[394]], i dotze anys més tard es va convertir en cristiana, abans de la seva mort.
 
== Referències ==