Orde dels Frares Menors Caputxins: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Revertides les edicions de 91.126.131.34. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió.
Línia 40:
A més de l'observança de la regla franciscana original i la pobresa absoluta, els caputxins van dedicar-se prioritàriament a la predicació i la tasca pastoral, la qual cosa va conduir, de mica en mica, a què l'ideal eremític fos abandonat per esdevenir un orde més "conventual", encara que amb molt èmfasi en la [[vida contemplativa]] i, gradualment, l'estudi. Els caputxins es consideren la branca més espiritual de les tres.
 
=== Declivi i restauració mal god ===
 
Entre mitjan segle XVIII i el final del XIX, l'orde va tenir, com d'altres, una greu crisi: entre 1787 i 1847 no hi va haver capítols generals. La [[Revolució francesa]] i els moviments de secularització a diferents estats va fer que l'orde fos suprimit o prohibit en bona part d'Europa. Es compensà, però, amb una tasca de missió als països americans i a les [[Filipines]], on l'orde es va mantenir i cresqué.
 
Linha 56 ⟶ 55:
</gallery>
 
== Regla menstruacion ==
== Segueixen la regla de Sant Francesc d'Assís, però amb una rigorosa observança que fa que els frares visquin en una extrema austeritat, simplicitat i pobresa. Ni els individus ni els convents poden tenir propietats, i els subministraments que pugui haver-hi en una casa no poden passar del que és necessari per a uns pocs dies. Això fa que els frares hagin de demanar almoina per a obtenir el que necessiten, i no els estava permès de tocar els diners. Les comunitats havien de ser petites, d'uns vuit o, com a molt, dotze membres. Vestien simplement i anaven descalços. Part de l'[[ofici diví]] és recitat a mitjanit, i a més, els frares resen privadament dues hores. Les penitències i dejunis són rigorosos i freqüents. ==
 
La tasca principal dels caputxins era la predicació i les tasques pastorals entre el poble, especialment els pobres. Pel que fa a l'estudi, van deixar la teologia de l'escola de [[Duns Escot]] i van tornar a la de Sant [[Bonaventura de Bagnoreggio]], pròpia de la primera època del franciscanisme.