Nicolau Casaus de la Fuente i Jené: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Robot normalitza el nom dels paràmetres de la infotaula
Canvis menors, neteja, replaced: l’ → l' (7) AWB
Línia 13:
| coordenades_sepultura = <!-- {{coord|LAT|LONG|display=inline,title}} -->
| residencia =
| nacionalitat = {{CAT}}
| alies =
| conegut_per =
Línia 34:
 
===La guerra civil i la presó===
Casaus combinava la seva feina a l’empresal'empresa familiar del sector del tèxtil amb la seva vinculació amb el barcelonisme, tasques a les quals hi va afegir l’activismel'activisme [[Catalanisme|catalanista]] i [[Antifeixisme|antifeixista]] als voltants de la [[Guerra Civil]], quan va dirigir la revista Horitzons, de perfil republicà.<ref name="ElPais07">[http://www.elpais.com/articulo/deportes/Fallece/Nicolau/Casaus/ex/vicepresidente/Barcelona/elpepudep/20070808elpepudep_18/Tes Diari El País - Mor Nicolau Casaus, ex vicepresident del Barcelona (9 d'agost de 2007)] {{es}} [Consulta 07 desembre 2009]</ref> Degut a aquestes activitats, en acabar la guerra, Casaus va ser detingut (acusat de ''rojo, separatista y auxilio a la rebelión'')<ref name="ElPais07">< /ref> i condemnat a mort (situació que va mantenir-se durant 72 dies). Finalment va passar cinc anys a la presó, i en va sortir sense drets de ciutadà, en tant que expresidiari per motius polítics. Des que va sortir de la presó, va col·laborar activament en moltes activitats relacionades amb el Barça, i tot i que no formava part del club de forma oficial, fou membre del comitè organitzador dels actes d'inauguració del Camp Nou, el [[24 de setembre]] de [[1957]].<ref name="ElPais07" /><ref>[http://www.as.com/futbol/articulo/murio-casaus-cara-amable-nunismo/dasftb/20070809dasdaiftb_47/Tes Diari AS] Article en la mort de Casaus, 09/08/2007 {{es}} [Consulta, 06 desembre 2009]</ref><ref name="ElPais07"></ref> Malgrat tot, com a conseqüència de les represàlies polítiques imposades per la dictadura, no va poder ser oficialment directiu del Barça fins al 1978, ja en el post-franquisme.<ref name="ElPe1">[http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=431663&idseccio_PK=1011 El Periódico de Catalunya] ''Casaus, el gran ambaixador culer'', Article de Josep Maria Ducamp, 10/08/2007</ref>
 
===Primera candidatura a president del F.C.Barcelona (1965)===
En sortir de la presó va reprendre el negoci tèxtil familiar (en part gràcies a l’ajutl'ajut del seu gran amic [[Josep Samitier i Vilalta|Josep Samitier]]), i es va tornar a vincular amb el barcelonisme a través de la Penya ''Solera'', del carrer Pelai de Barcelona, que va acabar presidint durant 18 anys (des de [[1948]]<ref name="ElPe1">< /ref>), i on també hi havia, entre d'altres, [[Antoni Ramallets]] i [[Gustau Biosca]].<ref>[http://www.lavanguardia.es/lv24h/20061001/51289577686.html Referència al diari La Vanguardia sobre el món penyístic del Barça]</ref> En aquesta època va tenir un paper important en el trasllat del camp del Barça des de Les Corts al Camp Nou. El 1965 es va presentar per primera vegada a les eleccions del club, les quals va guanyar [[Narcís de Carreras i Guiteras|Narcís de Carreras]], qui el va designar com a representant oficial del club entre les penyes.
 
===Segona candidatura a president del F.C.Barcelona (1978)===
La mort de la seva primera dona, Pepita Massip, el 1975 en accident de trànsit, va obrir un dur parèntesi a la seva vida, però el 1978 va decidir optar altre cop a la presidència del Club, després d'exercir l'oposició durant els mandats d'[[Enric Llaudet]] (1961-1968) i d'[[Agustí Montal i Costa]] (1969-1977). A les eleccions s'hi varen presentar [[Josep Lluís Núñez i Clemente|Josep Lluís Núñez]], Ferran Ariño i ell mateix. El directiu [[Josep Mussons]] fou un dels membres de la seva candidatura.
[[Fitxer:Camp Nou ampliació.jpg|rightdreta|thumb|160px|Placa commemorativa de l'ampliació de l'[[Estadi del Futbol Club Barcelona]].]] Malgrat la derrota (Casaus va obtenir un 23% (6.202 vots) contra el 39% (10.352 vots) de Núñez)<ref name="ElPe1">< /ref> i una promesa en sentit contrari, va acceptar ser vicepresident i responsable de l’àreal'àrea social sota la presidència de Núñez. Va ocupar aquests càrrecs fins al [[1999]]. Aleshores va ser nomenat ''President d'Honor de l'Àrea Social'', i tot i així va seguir anant al seu despatx fins a l’arribadal'arribada de la junta de [[Joan Laporta i Estruch|Joan Laporta]] al capdavant del Club el [[2003]], any en què poc abans havia estat nomenat ''Vicepresident honorífic'' de l'entitat per [[Joan Gaspart i Solves|Joan Gaspart]].
 
==Activitat amb les penyes==
Quan va entrar al club amb càrrec per treballar en l'àrea social i en la relació amb les Penyes, el [[1978]], hi havia 60 penyes barcelonistes; en el moment de la seva mort n’hi havia 1.500 arreu del món. [[Fitxer:Penya Barcelonista de Blanes.jpg|leftesquerra|thumb|140px|Pissarra amb l'escut de la Penya Barcelonista de Blanes]]Casaus sempre va representar la cara més social del Club, va ser un símbol que va personificar l’esperitl'esperit blaugrana i el va saber exportar arreu del món. Va rebre nombrosos reconeixements, entre els quals destaca la ''Medalla al Mérito Deportivo'' i la distinció de [[Forjador de la Història Esportiva de Catalunya]] que va rebre el [[1995]] de mans de [[Jordi Pujol i Soley|Jordi Pujol]].
 
El [[12 de juny]] de [[1999]] fou homenatjat pels penyistes del club en una trobada on se'l va obsequiar amb un bust de bronze que actualment és exposat al [[Museu FC Barcelona President Núñez]].
 
===Mort===
Nicolau Casaus morí el [[8 d'agost]] de [[2007]],<ref>[http://www.fcbarcelona.com/web/castellano/noticies/club/temporada07-08/08/n070808100648.html Notícia al lloc web del F.C. Barcelona]</ref> a [[Castelldefels]], dos dies després d'haver estat hospitalitzat, i víctima d’una llarga malaltia que ja feia anys que l’havial'havia apartat de la vida pública.
 
== Referències ==