Diferència entre revisions de la pàgina «Religió babilònica»

cap resum d'edició
(Pàgina nova, amb el contingut: «thumb|[[Marduk, déu suprem nacional dels babilonis, amb el seu drac Mušḫuššu. ]] La '''religió babilònica''' és...».)
 
La '''religió babilònica''' és la pràctica religiosa dels [[Caldea|caldeus]], des del període babilònic antic de l'[[edat del bronze#Bronze Mitjà|Edat del bronze mitjà]] fins el sorgiment de l'[[Assíria#Període neoassiri|període neoassiri]] a l' [[edat del ferro|Edat del ferro temprana]]. Un breu renaixement de la tradició religiosa caldea es va produir en el marc dels segles VII al VI aC. ([[Babilònia#Dinastia Dakkuri (XIV de Babilònia)|dinastia Dakkuri i Caldea]]). Té un gran deute amb l'anterior [[mitologia sumèria|religió sumèria]].
 
L'imperi donava a aquesta religió un caràcter oficial i nacional, encara que també existia una altra religió més popular. Comprèn un ampli [[Panteó (mitologia)|panteó]] [[politeisme|politeista]], la majoria assimilats d'altres religions.<ref name= artehistoria/>
 
== Mitologia i cosmologia ==
A la religió babilònica, el seguiment dels [[ritual]]s i la [[adoració]] de les estàtues de les deïtats era considerat [[sagrat]], perque els déus vivien simultàniament en les seves estàtues dels temples i en les forces naturals que encarnaven. Una elaborada cerimònia del rentatge de la boca de les estàtues va aparèixer durant el període babilònic antic.
 
El saqueig o destrucció dels ídols era considerat com una retirada del patrocini diví. Durant el [[Babilònia|període neobabilònic]], el príncep caldeu [[Marduk-Apal-Iddina II]] va fugir a les [[Maresmes de Mesopotàmia|maresmes del sud de Mesopotàmia]] amb les estàtues dels déus de Babilònia per salvar-les dels exèrcits de [[Senaquerib]] d' [[Assíria]]. {{sfn|Mcintosh|2005|pp= 35-43}}
 
== Referències ==
72.015

modificacions