Josep de Ribera: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Es desfà la revisió 18205826 de 92.186.56.141 (Discussió)
Línia 46:
== Estil ==
[[Fitxer:José de Ribera 054.jpg|thumb|250px|''[[Martiri de Sant Felip]]'', [[1639]], oli sobre llenç, 234*234 cm, [[Museu del Prado]], [[Madrid]]]]
Ribera és una de les figures cabdals de la pintura europea del segle XVII i, certament una de les més influents, ja que les sevesseues formes i models s'estenen per tot [[Itàlia]], centre d'Europa i a l'[[Comtat d'Holanda|Holanda]] de [[Rembrandt]], així com per [[Espanya]].
 
Però l'especial circumstància de ser un estranger a Itàlia ha fet que siga vist com una persona aliena a la seua tradició i als seus gustos. Tanmateix, tot i ser valencià per naixença, Ribera ha de ser considerat com un pintor italià, i pot inserir-se perfectament la sevaseua obra en els corrents italians del seu temps.
 
A la sevaseua arribada a Itàlia està en tot el seu apogeu la novetat [[Caravaggio|caravaggesca]], en tensió amb la renovació romano-bolonyesa que revivia el classicisme. Ribera va adoptar el tenebrisme dels flamencs i holandesos presents a Roma, però no va deixar de veure i assimilar les aportacions del món classicista. Va completar la seua formació enriquint-se amb altres fets de cultura italiana que aviat li són familiars. Abans que res, l'estudi de la gran pintura del renaixement. En l'educació de Ribera hi ha un altre element que el distancia dels artistes espanyols, és l'estudi de l'antiguitat clàssica (fonamentada pel barroc europeu). Al llarg de les seues obres, s'hi pot veure que Ribera no serà un pintor amb un únic registre, superant el tenebrisme inicial, tornarà als intensos contrasts de llum i d'ombra quan l'assumpte ho exigisca o quan la iconografia ho reclame.
 
Va posseir la capacitat de crear imatges palpitants de passió veritable al servei d'una exaltació religiosa, que no és només espanyola, sinó de tota la [[Contrareforma]] catòlica i mediterrània; la seua mestria colorista, que recull tota l'opulència sensual de [[Venècia]] i de [[Països Baixos espanyols|Flandes]], alhora que és capaç d'acordar les més refinades gammes impregnades del més contingut lirisme; i la seua inesgotable capacitat d'"inventor" de tipus humanístics que presten la seua severa realitat a sants i filòsofs antics amb idèntica gravetat, fan d'ell un dels cims del seu segle.