Imperialisme: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Revertides les edicions de 5.40.201.168. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió. |
|||
Línia 1:
[[Fitxer:Destroying Chinese war junks, by E. Duncan (1843).jpg|thumb|200x200px|Destrucció de [[Junc (embarcació)|juncs]] xinesos durant les [[Guerres de l'Opi]], provocades per les ambicions imperialistes de la [[Gran Bretanya]].]]
L''''imperialisme''' és - hola profe -del propi territori o de la mateixa influència a base de dominar altres països i formar una unitat. La dominació pot ser territorial, com passava al [[colonialisme]], cultural o econòmica, o una combinació dels tres factors. Els dominis geogràfics inclouen l'[[imperi Mongol]], l'[[imperi Romà]], l'[[imperi Otomà]], el [[Sacre Imperi Romanogermànic]], l'[[imperi Portuguès]], l'[[imperi Espanyol]], l'[[imperi Neerlandès]], l'[[imperi Persa]], l'[[imperi colonial francès|imperi Francès]],<ref name="EncyclopediaOrient">[http://i-cias.com/e.o/imperialism.htm ''Ottoman Empire,'' ''French Empire,'' Encyclopedia of the Orient] (en anglès)</ref> l'[[imperi Rus]],<ref name="LibOfCon">[http://www.loc.gov/exhibits/empire/ ''The Empire that was Russia,'' Library of Congress], (en anglès)</ref> l'[[imperialisme estatunidenc|imperi Estatunidenc]], l'[[història de la Xina|imperi Xinès]] o l'[[imperi Britànic]],<ref>[http://www.britishempire.co.uk/ ''The British Empire''] (en anglès)</ref> però el terme també es pot aplicar als camps del coneixement, les creences, els valors i el saber, com és el cas en els imperis [[cristianisme|cristians]] (vegeu [[cristianisme]])<ref>[http://www.religion-online.org/showarticle.asp?title=3350 John B Cobb, ''Christianity and Empire,''] (en anglès)</ref> o [[islam|musulmans]] (vegeu [[califat]]).<ref>[http://www.pbs.org/empires/islam/ ''Islam Empire of Faith''] (en anglès)</ref>
== Exemple il·lustratiu ==
La [[Pànic de 1873|crisi de 1873]]<ref>[[:en:Panic of 1873|Panic of 1873]] (en anglès)</ref> va provocar el descens dels preus, i amb això el proteccionisme, és a dir, la protecció dels productes propis de cada país prohibint l'entrada d'articles estrangers o imposant imposts per ells. Això va donar lloc a la necessitat de trobar nous mercats que no estiguessin controlats per l'esmentat sistema. D'altra banda potències capitalistes europees com Anglaterra, els Països Baixos i Bèlgica necessiten donar sortida al seu excedent de capital i ho fan invertint-lo en països d'altres continents establint préstecs, implantant ferrocarrils, instal·lant ports, etc. A més aquests països necessiten buscar matèries primeres per a les seves indústries, ja que ja comencen esgotar-se o a escassejar a Europa.
La relació amb els països de l'[[imperi]] (nom tradicional d'aquest conjunt de territoris sota un mateix poder) és sempre asimètrica, ja que els [[cconquesta|conquerits]] han de renunciar progressivament a les seves normes i costums per adoptar el patró dominant, sota pena de [[guerra]] o sanció tàcita.
== Diferents accepcions del terme ==
| |||