Àhmad al-Mansur: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Etiquetes: Edita des de mòbil Edició web per a mòbils
Cap resum de modificació
Etiquetes: Edita des de mòbil Edició web per a mòbils
Línia 20:
Oficialment la mala acollida a l'ambaixada otomana i probablement el desig d'expansió, van portar a la Porta a planejar una expedició contra el Marroc. Ahmad al-Mansur se'n va assabentar i va fortificar [[Taza (Marroc)|Taza]], [[Marràqueix]] i [[Fes]], i va instaurar reformes a l'administració i l'exèrcit per acostar-lo a l'otomà. Va enviar una ambaixada al sultà [[Murat III]], dirigida pel seu secretari Abu l-Abbas Ahmed ibn Ali al-Huzali, amb valuosos regals que va aconseguir calmar al sultà (1581). L'ambaixada va retornar poc després de la cerimònia abans indicada.
 
Poc després d'aquesta cerimònia de Marràqueix del 1581 es va revoltar Abu Sulayman Daud ibn Abd al-Mumin fill d'Abd al-Mumin ibn Muhammad, germà d'Ahmad al-Mansur, i es va declarar sobirà a les muntanyes de Seksaoua on s'havia fet fort, obtenint el suport de diverses tribus berbers, cada vegada més. Ahmad va enviar a la zona al caid Abu Muhammad Abd Allah ibn Ibrahim ibn al-Kasim ibn Beddja que el va expulsar de les muntanyes Seksaoua; es va refugiar a la muntanya Houzala, i amb el suport dels habitants local va poder fer incursions contra el Draa; Ahmad va enviar altre cop a Abu Muhammad Abd Allah ibn Ibrahim ibn al-Kasim que va ocupar Houzala i Daud va haver de fugir al deserdesert vivint com a nòmada entre la tribu Oudaia on va restar fins a la seva mort el 1589/1590.
 
[[Fitxer:WestAfrica1625.png|esquerra|thumb|300px|Situació geopolítica de l'oest d'Àfrica després de la invasió marroquina]]