Anton Reicha: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
|||
Línia 29:
Va rebre la primera formació musical del seu oncle, [[Josef Reicha]], un virtuós [[violoncel|violoncel·lista]]<ref>. El seu concert per a violoncel Op. 4 s'interpreta en l'actualitat i ha estat gravat.</ref> Reicha va traslladar-se a [[Bonn]] amb la seua família el 1785, on va ser intèrpret de flauta a la ''Hofkapelle'' sota la direcció del seu oncle i del [[mestre de capella]] [[Andrea Luchesi]] al costat del llavors jove [[viola|violista]] [[Ludwig van Beethoven]], que va esdevenir el seu amic durant tota la vida. Després de cinc anys a [[Hamburg (estat)|Hamburg]] i dos a [[París]], Reicha va instal·lar-se a [[Viena]] el 1801, on va establir amistat amb Haydn, va conrear la relació amb Beethoven, i va prendre lliçons dels millors professors vienesos, [[Johann Georg Albrechtsberger]] i [[Antonio Salieri]].
Reicha es va establir permanentment a París el 1808 on va atènyer el 1818 la plaça de professor de contrapunt i fuga al Conservatori de la ciutat. Molts dels compositors capdavanters del romanticisme van ser alumnes seus: [[Louis François Dauprat]],<ref name="SARPE v. I">Edita [[SARPE]], Gran Enciclopèdia de la Música Clàsica, vol. I, pàg. 316. (IBSN 84-7291-226-4)</ref> [[Henri-Catherine-Camille, Comte de Ruolz]],<ref name="Enciclopèdia Espasa">[[Enciclopèdia Espasa]] ''Volum núm. 52, pàg. 849'' (ISBN 84 239-4552-9)</ref> [[Louis Charles Lazare Costard de Mezerai|Mezerai]], [[Franz Liszt]], [[Louis Hector Berlioz]], els parisencs [[Louise Farrenc]],<ref name="Enciclopèdia EspasaT">[[Enciclopèdia Espasa]] ''Volum núm. 23. pàg. 334'' (ISBN 84-239-4523-5)</ref> i [[Eugène Sauzay]].<ref name="Enciclopèdia EspasaTT">[[Enciclopèdia Espasa]] ''Apèndix núm. 9, pàg. 1116'' (ISBN 84-239-4579-0)</ref> [[Charles Gounod]] breument [[César Franck]], [[Adolphe Vogel]], el bordelès [[Jean-Henri Ravina]] i el belga [[Albert Grisar]],<ref name="Enciclopèdia EspasaTTT">[[Enciclopèdia Espasa]] ''Volum núm. 26, pàg. 1351'' (ISBN 84-239-4526-X)</ref> [[Amédée Méreaux]]<ref name="Enciclopèdia EspasaTTTT">[[Enciclopèdia Espasa]] ''Volum núm. 34, pàg. 879'' (ISBN 84 239-4534-0)</ref> i també el que fou un gran admirador seu i el lloà molt en [[Jacob August Delaire]]. La seua influència es va transmetre més enllà de la seua vida a través dels seus texts, especialment el ''Traité de haute composition musicale''. Durant alguns anys el va substituir en aquesta funció el compositor i teòric de la música, francès, [[August Barbereau]].
== Obres ==
| |||