Magenta (color): diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Instabilitat per inestabilitat.
Etiquetes: editor visual Edita des de mòbil Edició web per a mòbils
he posat una semblança de color més (violat)
Línia 1:
[[Violeta]]{{vegeu3|el color|el municipi [[Itàlia|italià]] de la [[província de Milà]]|Magenta (Milà)}}
{{infobox color
|titol=Magenta
Línia 7:
|h=300|s=100|v=100
}}
El color '''magenta''' s'obté barrejant llum de color [[roig]] i de color [[blau]]. És un to proper al fúcsia, al [[rosa (color)|rosa]], al [[violat]] i al [[lila]]. És el color complementari del [[verd]]. El magenta és un [[color primari]] substractiu.
 
El color va ser sintetitzat per a la primera vegada el 1858 pel químic francès François-Emmanuel Verguin (1814–1864) que va oxidar [[anilina]] amb [[clorur d'estany (IV)]] al seu laboratori a [[Saint-Maurice-l'Exil]]. En honor de la victòria dels aliats francopiemontesos sobre l'exèrcit [[Imperi Austríac|austríac]] a la [[Batalla de Magenta]] del [[4 de juny]] [[1859]],<ref name=Tucker>{{Ref-llibre |cognom=Tucker |nom=Spencer |títol=Battles That Changed History |url=https://books.google.cat/books?id=wHpVn68GCogC&pg=PA332&dq=magenta+battle&hl=ca&sa=X&ei=lyfJVM3eL4G_UKj_gaAH&ved=0CEAQ6AEwBA#v=onepage&q=magenta%20battle&f=false |llengua=anglès |editorial=ABC-CLIO |data=2010 |pàgines=332 |isbn=1598844296}}</ref> Verguin va donar el nom de la ciutat de [[Magenta (Milà)|Magenta]] al color nou<ref>{{Ref-llibre |cognom= Nebbia |nom= Giorgio |capítol= L'anilina e i suoi colori|urlcapítol= http://www.musilbrescia.it/minisiti/la_chimica_in_italia/contenuti/racconti_di_chimica_in_Italia_e_nel_mondo/3.L-anilina_e_i_suoi_colori_Nebbia.pdf |editor= |títol= La chimica in Italia |llengua= italià |editorial= Museo de la instustria i del lavoro |lloc= Brescia |data= |pàgines=3 |isbn= |citació= |ref= }}</ref> quan va depositar la patent.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Abelshauser |nom= Werner|títol= Die BASF: eine Unternehmensgeschichte |llengua= alemany |editorial= Ed. C.H.Beck |lloc= Munic |data= 2002 |pàgina= 24 |isbn= 9783406495267|citació= |ref= }}</ref> El 1859 Verguin va vendre la seva patent als tintorers de [[Lió]], els germans Renard que van rebatejar-lo [[fucsina]] « per la seva semblança amb el color de les flors de [[fúcsia]] ».<ref>{{ref-web |url= http://www.pointsdactu.org/article.php3?id_article=1971 |títol= Une fabrique de couleurs à Lyon au 19e siècle. Une Fabrique de l’innovation: la saga des colorants à Lyon au 19e siècle|consulta= 8 d'octubre del 2014 |cognom= |nom= |enllaçautor= |llengua= francès |obra= Point d'actu |pàgina= |pàgines= |lloc= |editor= Biblioteca municipal de Lió |data= {{data inici|2013|2|28}} |citació= |ref= }}</ref> Per la seva inestabilitat, el pigment avui no s'utilitza molt, però el nom de magenta va quedar.