Pactisme: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Etiquetes: Edita des de mòbil Edició web per a mòbils
Es desfà la revisió 18216940 de 83.42.90.223 (Discussió) sense referències. Vegi's Pacte de vassallatge
Línia 2:
[[Fitxer:Sistema constitucional català.jpg|thumb|350px|Esquema del sistema constitucional del [[Principat de Catalunya|Principat]] ja en [[Època moderna a Catalunya|època moderna]].]]
El '''pactisme''' és la fórmula de repartiment de la [[sobirania]] entre el [[rei d'Aragó]] i els [[Braços]] que va caracteritzar la política constitucionalista de la [[Corona d'Aragó]].
 
Norma o concepte moral i jurídic, sorgit amb el feudalisme, que regulava les relacions entre les dues parts que establien el pacte feudal.
 
La [[noblesa]] i l'església varen ser els primers a exercir el pactisme amb el rei, però ja des del [[segle XIII]] s'hi van afegir les classes emergents ciutadanes, sobretot de Barcelona ([[ciutadans honrats]]). El pactisme va permetre limitar l'autoritarisme reial i equilibrar els interessos econòmics de noblesa, el clergat i la burgesia. El pactisme es desenvolupa a les [[corts catalanes]], on estan representats els tres [[braç]]os i no hi són representats ni camperols ni menestrals. Els tres braços van aprofitar els moments en què el rei necessitava el seu ajut monetari per forçar-lo a aprovar acords que reforçaven els seus privilegis.
Linha 15 ⟶ 11:
*Fer concessions en els impostos i reconèixer els privilegis de la noblesa, l'Església i els municipis.
 
Un altre pas cabdal en la consolidació del pactisme va ser la creació de la [[Diputació del General de Catalunya|Diputació del General]] a les [[Corts de Barcelona-Vilafranca-Cervera (1358)]], durant el regnat de [[Pere el Cerimoniós]]. Aquest organisme va sorgir com una delegació permanent de les corts destinada a controlar l'actuació dels funcionaris reials en el cobrament d'impostos.
 
==Vegeu també==