Retòrica: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Substitució de DemosthPracticing.jpg per Démosthène_s'exerçant_à_la_parole_(1870)_by_Jean-Jules-Antoine_Lecomte_du_Nouÿ.jpg. |
mCap resum de modificació |
||
Línia 1:
[[Fitxer:Polyhymnia, Muse of Eloquence - Charles Meynier.jpg|thumb|La [[muses|musa]] grega inspiradora de la retòrica i l'eloqüència, [[Polímnia]]]]
[[Fitxer:Démosthène s'exerçant à la parole (1870) by Jean-Jules-Antoine Lecomte du Nouÿ.jpg|thumb|right|''[[Demòstenes]] utilitzant l'art de parlar'', oli de [[Jean-Jules-Antoine Lecomte du Nouy]] (1842-1923)]]▼
La '''retòrica'''
El concepte de retòrica ha variat durant els 2500 anys d'existència de la paraula. Fins als nostres dies, la retòrica es descriu en un sentit ampli, com l'art o la pràctica de la persuasió sigui quin sigui el [[mitjà de comunicació]], però utilitzant el [[llenguatge]] [[llenguatge verbal|verbal]]. Els termes «retòrica» o «[[sofisme]]» s'utilitzen sovint en sentit pejoratiu, quan es vol oposar a les paraules sense fets o separar la [[informació]] de la [[desinformació]], de la [[propaganda]], fins i tot per qualificar de dubtós un [[discurs]] pseudo-
La retòrica és la [[ciència]] que estudia la capacitat de persuadir per mitjà de les paraules. La retòrica és a la vegada la ciència (en un sentit d'estudi
Finalment, avui en dia la retòrica es construeix de manera entenedora i que arribi fàcilment al [[espectador|públic]].
==Etimologia==
L'objectiu del text retòric és comunicar adequadament un contingut amb finalitat didàctica o persuasiva, la funció que hi predomina és la poètica.▼
El mot en català prové del [[grec antic]] ῥητορικὴ τέχνη ''rhêtorikề [tékhnê]'', que significa [[tècnica]] i [[art]] [[oratòria|oratori]].
==Història==
La situació de comunicació influeix molt directament sobre el text retòric. I trobem l'emissor, és una persona que ha de tenir una bona competència comunicativa, el receptor, de caràcter col·lectiu i ha de tenir una competència lingüística per tal de comprendre el missatge. El canal que pot ser oral o escrit i el context que són les circumstàncies que han motivat el text retòric. La preparació del context retòric comprèn tres fases:▼
▲[[Fitxer:Démosthène s'exerçant à la parole (1870) by Jean-Jules-Antoine Lecomte du Nouÿ.jpg|thumb|right|''[[Demòstenes]] utilitzant l'art de parlar'', oli de [[Jean-Jules-Antoine Lecomte du Nouy]] (1842-1923)]]
Al món clàssic era aquella disciplina encadenada a ser un bon orador, és a dir, que tenia facilitat per expressar la seua opinió o enunciat. És una condició necessària per accedir a la política de la primera vegada que es va implantar l'organització política de la democràcia. En el segle V a.C, els sofistes eren aquells que ensenyaven la retòrica.
Al llarg de la història hem observat uns canvis, per exemple en l'edat mitjana s'elaboraven text retòrics per als estudis universitaris, en canvi, al Renaixement la retòrica va degenerar cap a un discurs més elaborat però buit de contingut. Els [[campa]] tenen l'art de la retòrica avançat al nivell similar al de l'antiga Grècia i antiga Roma, tal com notà [[Gerald Weiss]] a la dècada del 1970.{{sfn|Harris|1990|p=491}}▼
==Objectiu==
La retòrica clàssica distingia tres gèneres en l'expressió oral:▼
[[Fitxer:PRESS CONFERENCE MERKEL-HOLLANDE - BRATISLAVA SUMMIT 16. SEPTEMBER 2016 (29098065034).jpg|thumb|La retòrica i la persuasió ha estat la principal eina de que disposen els dirigents polítics per a justificar les seves decisions en polítiques públiques, però actualment sembla que aquest mètode pot estar en crisi.]]
* Demostratiu; destaca les qualitats positives o negatives d'un objecte, fet... L'orador és individual i no hi ha rèplica. L'oient no ha de prendre una decisió a partir del missatge que sent. ▼
▲L'objectiu del text retòric és comunicar adequadament un contingut amb finalitat didàctica o persuasiva, la funció que hi predomina és la [[poètica]]].
* Deliberatiu; s'hi exposen els problemes d'un grup determinat i es donen solucions ▼
* Judicial: s'hi exposen uns fets ocorreguts sobre els quals un orador argumenta a favor i un altre en contra. ▼
▲La situació de [[comunicació]] influeix molt directament sobre el [[text]] retòric. I trobem l'emissor, és una persona que ha de tenir una bona competència comunicativa, el receptor, de caràcter col·lectiu i ha de tenir una competència lingüística per tal de comprendre el missatge. El canal que pot ser oral o escrit i el [[context]] que són les circumstàncies que han motivat el text retòric. La preparació del context retòric comprèn tres fases: La producció (''productio'') en què se seleccionen les idees i els arguments més rellevants; la disposició (''dispositio'') o organització dels arguments de manera que el missatge arribi al [[públic]]; i la comunicació (''elocutio'') oral o escrita. En aquesta darrera fase es decideixen els [[mecanisme]]s lingüístics, com la claredat, la correcció lingüística, elegància de l'[[estil]] i l'elaboració [[art]]ística del llenguatge.
▲Al llarg de la història hem observat uns canvis, per exemple en l'edat mitjana s'elaboraven text retòrics per als estudis universitaris, en canvi, al Renaixement la retòrica va degenerar cap a un discurs més elaborat però buit de contingut.
==Estructura d'un text retòric==
L'estructura del text retòric es divideix en exhortació, on es presenta el tema de manera que resulti interessant per al públic; [[narració]] o exposició dels fets que han motivat que l'autor construeixi el text; [[argumentació]], que és la part central del text, que exposa els arguments a favor de la posició de l'autor i refuta els arguments adversos; i la [[conclusió]], on es resumeixen els trets més rellevants exposats en el text.
==Gèneres retòrics==
[[Fitxer:Tribunal de Juicio Oral en lo Penal de Chile.PNG|thumb|Retòrica oral en un tribunal judicial]]
▲La retòrica clàssica distingia tres gèneres en l'expressió oral:
▲* [[demostració|Demostratiu]]; destaca les [[atribut|qualitats]] positives o negatives d'un objecte
▲* [[debat|Deliberatiu]]; s'hi exposen els problemes d'un grup determinat i es donen solucions
▲*
▲L'assaig: on s'exposen les reflexions que l'autor es fa sobre algun concepte. El periodisme d'opinió; que poden ser articles d'opinió, columnes...
==Artificis retòrics==
[[Fitxer:Theater-Adieu-1.jpg|thumb|Els artificis retòrics es poden usar per a la persuasió [[negoci|comercial]] o [[política]], o amb un objectiu més artístic, com al [[teatre]] o la [[literatura]]]]
Els artificis retòrics són: la [[pregunta retòrica]]{{sfn|Harris|1990|p=491}}, la iteració o [[efecte per repetició]] {{sfn|Harris|1990|pp=491-492}}, la [[metàfora]], l'[[antítesi]], l'[[apel·lació a l'evidència]] i l'[[apel·lació a l'autoritat]].{{sfn|Harris|1990|p=492}}
|