Gibraltar i [[Abila]] (antiga ciutat i promontori en l'actual [[Ceuta]]) formaven les anomenades [[Columnes d'Hèrcules]], que els marinersmari [[territori britànic d'ultramar]] que inclou el [[penyal de Gibraltar]] i els seus encontorns, amb una gran importància estratègica perquè domina la riners [[fenicis]] van marcar amb unes columnes de plata per a assenyalar als pobles mediterranis els límits segurs de navegació. ▼{{polisèmia}}
{{Taula d'estat
| preposicio_pais = de
| nom_comu = Gibraltar
| nom_original = Gibraltar
| gentilici = gibaltarenc/gibraltarenc -a ; gibraltareny, -a
| imatge_bandera = Flag of Gibraltar.svg
| imatge_escut = Coat_of_arms_of_Gibraltar1.svg
| lema_nacional = Nulli Expugnabilis Hosti<br />''(No conquerit per l'enemic)''
| imatge_mapa = LocationGibraltar.png
| idiomes_oficials = [[Anglès]]<ref group="nb">També [[llanito]] (vernacular) i [[castellà]] (no oficial)</ref>
| capital = Gibraltar
| coordenades_capital = {{coord|36|8|34|N|5|21|10|W|type:country(6)_region:GI|display=inline,title}}
| major_ciutat =
| tipus_govern = [[Territori Britànic d'Ultramar]]
| titols_liders = [[Cap d'Estat]]<br />[[Governador de Gibraltar|Governador i<br />Comandant en cap]]<br />[[Ministre en Cap|Ministre en cap]]
| noms_liders = [[Elisabet II]]<br /><br />Edward Davis<br />[[Fabian Picardo]]
| area = 6.5
| posicio_llista_area =
| percentatge_aigua =
| codi_FIPS = GI
| poblacio_censada =
| any_cens_poblacio =
| densitat_poblacio = 4.270
| posicio_llista_densitat =
| moneda = [[Lliura de Gibraltar]]
| codi_moneda = GIP
| tipus_sobirania =
| events_establir_sobirania =
| dates_establiment_sobirania =
| zona_horaria =
| variacio_utc = +1
| zona_horaria_DST =
| variacio_utc_DST = +2
| himne_nacional = [[Gibraltar Anthem]]
| domini_TLD = gi
| codi_trucada = 350
| notes_al_peu = <references group="nb"/>
}}<!--FI DE TAULA PAIS -->
'''Gibraltar'''<ref name="gec">{{gec|0029881|Gibraltar}}</ref> o '''Gibaltar'''<ref>{{Ref-web|url = http://www.nuvol.com/opinio/gibraltar-es-espanyol/|títol = "Gibraltar" és espanyol|consulta = |llengua = |editor = |data = |obra = Article sobre el topònim publicat a Nuvol.com}}</ref> és un [[territori britànic d'ultramar]] que inclou el [[penyal de Gibraltar]] i els seus encontorns, amb una gran importància estratègica perquè domina la riba nord de l'[[estret de Gibraltar]], que uneix el mar [[Mediterrani]] i l'[[Oceà Atlàntic|Atlàntic]]. Limita per terra amb [[Espanya]], amb el municipi [[província de Cadis|gadità]] de [[la Línea de la Concepción]]. Al sud de la [[península Ibèrica]], el penyal de Gibraltar (en [[anglès]] ''the Rock'') és una gran muntanya rocosa que s'alça arran de mar convertida en fortalesa. És britànica des del [[Tractat d'Utrecht]] ([[1713]]). Aquesta situació estratègica fa que Espanya n'hagi reclamat la sobirania en diverses ocasions, afer que ha complicat les relacions entre tots dos estats. La ciutat és un centre bancari, turístic i base de l'Armada Britànica ([[Royal Navy]]).
== Història ==
{{AP|Història de Gibraltar}}
[[Fitxer:Gibraltar map-en.svg|esquerra|222px|Mapa de Gibraltar]]
▲Gibraltar i [[Abila]] (antiga ciutat i promontori en l'actual [[Ceuta]]) formaven les anomenades [[Columnes d'Hèrcules]], que els mariners [[fenicis]] van marcar amb unes columnes de plata per a assenyalar als pobles mediterranis els límits segurs de navegació.
El nom de Gibraltar (''Kalpe'' per als grecs) prové de l'àrab ''Djabal Tāriq'' (''muntanya de Tàriq'') en honor del general musulmà [[Tàriq ibn Ziyad]]. Vers el [[1159]] el califa almohade [[Abu-Yaqub Yússuf ibn Abd-al-Mumin]] va ordenar la construcció d'una ciutat en aquest lloc al seu fill Yússuf governador de [[Sevilla]]. La construcció la van fer Yússuf i el seu germà Uthman governador de [[Granada (Andalusia)|Granada]] i l'arquitecte fou al-Hadidi. El califa la va visitar el novembre del [[1160]] i fins al gener del [[1161]].
El [[1309]], [[Alonso Pérez de Guzmán]], ''Guzmán el Bueno'' la va conquerir - [[Setge de Gibraltar (1309)]] - per a la [[Corona de Castella]] però el [[1333]] els [[marínides]] del [[Marroc]] la van reconquerir,<ref>Richard Fletcher, ''[http://books.google.cat/books?id=aa3t-k414hcC&pg=PA181&dq=asedio+algeciras&hl=ca&ei=U3lMTOKPDsKSjAeG16HYDA&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1&ved=0CCoQ6AEwAA#v=onepage&q=asedio%20algeciras&f=false La España mora]'', p. 181 {{es}} </ref> i la van perdre definitivament davant el nasrida de Granada Yusuf III el [[1410]]. El duc de Guzmán de [[Medina Sidonia]] la va conquerir definitivament pels castellans el [[20 d'agost]] de [[1462]], i la va rebre en feu, i els ducs de Medina Sidonia la van posseir fins al [[1502]] en què el feu va tornar a la corona. El [[1540]] fou saquejada pel [[pirateria marítima|pirata]] turc [[Khair ed-Din Barba-rossa]] i per aquesta causa fou fortificada en els següents anys. El [[1610]] fou el port de sortida dels moriscs expulsats d'Espanya.
[[Anglaterra]] i [[Comtat d'Holanda|Holanda]], dues grans potències marítimes, eren enemigues de l'aspiració de [[Felip d'Anjou]] (Felip V) al tron d'Espanya. Al juliol de [[1702]], durant la [[Guerra de Successió Espanyola]], van arribar a [[Cadis]] i van desembarcar a [[Rota (població)|Rota]] i a [[El Puerto de Santa María]]. El [[4 d'agost]] de [[1704]], una altra esquadra anglesa [[Presa de Gibraltar|va prendre]]<ref>Pierre Vilar, ''[http://books.google.cat/books?id=1C1pAAAAMAAJ&q=300+catalans+gibraltar+1704&dq=300+catalans+gibraltar+1704&hl=ca&ei=cXSnTMvSEoSYOq76ydIM&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=2&ved=0CDUQ6AEwAQ Història de Catalunya]'', v.7, p.490</ref> Gibraltar. Els seus comandants [[George Rooke]] i [[Jordi de Hessen-Darmstadt]] van [[Setge de Gibraltar (1704-1705)|prendre possessió]] del Penyal en nom de l'[[Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic|Arxiduc Carles d'Àustria]], pretendent al tron d'Espanya. Entre els expedicionaris s'hi trobava un batalló de catalans que va desembarcar a [[Catalan Bay]]. Un dels protagonistes d'aquests esdeveniments és el cèlebre [[John Churchill, 1r Duc de Marlborough|Marlborough]] (anomenat Mambrú pels espanyols). Nou anys més tard, la conquesta es va formalitzar mitjançant el [[Tractat d'Utrecht]] ([[1713]]), en el qual Espanya cedia al [[Regne Unit]] el Penyal amb la condició d'evitar, o en defecte d'això controlar,controlaaltar. elEls gibraltarenys de [[contraban1704]] caps'havien arefugiat Espanya.<refamb name="s1714">{{ref-publicacióla |insígnia cognom=Alcoberrodel |seu nommunicipi =Agustía |enllaçautor=Agustí[[San AlcoberroRoque]] |i articleal =Elcostat primerd'aquest conflictepoble globalva |créixer publicaciól'anomenat =[[Los Especial 1714Barrios]]. MonogràficMés detard lava Revistaser repoblada [[SàpiensAlgesires]] |(abandonada lloc = Barcelona | exemplar = núm. 108 |data = setembre 2011 | pàgines = p.20-23 |issn = 1695-2014}}</ref><ref name="s1714causes">{{ref-publicació | cognom=Casas | nom =Sònia | article =Les 5 causesdes de la derrota | publicació = Especial 1714. Monogràfic de la Revista [[Sàpiens1369]] | lloc = Barcelona | exemplar = núm). 108 |data = setembre 2011 | pàgines = p.46-47 |issn = 1695-2014}}</ref>
Espanya va fer diversos intents de reconquerir aquesta ciutat, el [[1727]], del [[1779]] fins al [[1782]], i no va reconèixer l'ocupació d'aquesta zona del seu territori i ho va posar en restitució, establint un límit fronterer entre el [[Regne Unit]] i [[Espanya]]. El [[1783]], pel [[Tractat de París (1783)|tractat de Versalles]], Espanya va acceptar la cessió de la sobirania de Gibraltar al [[Regne Unit]] a canvi de la recuperació de [[Menorca]] i part de [[Florida]]. Tots els intents per recuperar Gibraltar van fracassar a causa de la superioritat anglesa en el mar. L'escriptor espanyol, nascut a Cadis, [[José Cadalso]] va morir en un d'aquests intents.
Es va establir una frontera i camp militar a Gibraltar. Els gibraltarenys de [[1704]] s'havien refugiat amb la insígnia del seu municipi a [[San Roque]] i al costat d'aquest poble va créixer l'anomenat [[Los Barrios]]. Més tard va ser repoblada [[Algesires]] (abandonada des de [[1369]]).
[[Fitxer:Lockheed_Hudson_of_No_233_Squadron_RAF_(August_1942).png|esquerra|thumb|300px|Un avió de la RAF sortint de Gibraltar el 1942]] El [[1938]], el Regne Unit va acordar la construcció d'un [[aeròdrom]] a l'[[istme]] de Gibraltar,<ref>{{es}}{{ref-notícia|títol=El nuevo programa de rearme británico constituye una respuesta adecuada a las palabras de Goering|publicació=La Vanguardia|url=http://hemeroteca-paginas.lavanguardia.com/LVE07/HEM/1938/03/04/LVG19380304-008.pdf|consulta=10 d'agost de 2013|data=4 de març de 1938}}</ref> que va ser enllestit el [[1939]]. Durant la [[Segona Guerra Mundial]], Gibraltar va ser la base d'operacions militars britàniques entre l'Atlàntic i el Mediterrani, a més de ser l'únic territori de l'Europa continental que es va mantenir lliure d'ocupació per les forces de l'Eix.
| 